L'actualitat de la setmana als Estats Units ha estat centrada en tres grans temes: Puerto Rico, Reserva Federal i el KremlinGate. La destrucció darrera de l'huracà, el deute públic del país i les novetats sobre les connexions russes han estat les protagonistes de l'actualitat pel president dels Estats Units, Donald Trump.
L'huracà i el deute
El pas de l'huracà María per Puerto Rico ha deixat el país totalment devastat. Els serveis bàsics no estan ni de bon tros assegurats i els porto-riquenys ja han començat la reconstrucció, que serà lenta i dura, ja que l'Administració Trump ha denegat rescatar als porto-riquenys al·legant que té un deute públic massa elevat (73.000 milions de dòlars). Però el cert és que Texas o Florida tenen un deute públic molt més gran i això no ha estat excusa per abocar-hi els recursos necessaris. Aquesta decisió ha provocat la reacció de diversos jugadors de la NFL - la lliga de beisbol- que es van agenollar durant l'himne dels EUA abans de començar els partits. Al seu torn, el President Trump va reaccionar amb fúria davant la reacció dels esportistes. El cert, però, és que dijous, a petició del Governador de Puerto Rico, Ricardo Rossello, el President Trump va autoritzar la Jones Act que garanteix ajuda econòmica i logística en cas de desastres naturals. La lliçó és que a les societats civilitzades la mobilització sempre dóna fruits.
La Fed es mou
Yanet Yellen ha explicat que "molt aviat" començarà el procés de contracció del balanç del banc central dels Estats Units, la Reserva Federal. La Fed, durant el mandat de Bernanke, es va dedicar a comprar deute públic i hipoteques als mercats secundaris - al primari està prohibit excepte en condicions especials-. Això va ajudar a depreciar el dòlar respecte la resta de divises i a fer caure el tipus d'interès a llarg termini, és a dir, la rendibilitat del deute públic nord-americà a deu anys. Per tant, els programes de compres d'actius ajuden al que anomenem relaxar les condicions monetàries que, per fer-me entendre, diré que equival a baixar els tipus d'interès i facilita la injecció de liquiditat dins el sistema financer. El que vol fer Janet Yellen és retirar tot aquest excés de liquiditat i per fer-ho té tres vies:
A) Retornar els títols en propietat al mercat secundari. Això equival a endurir les condicions monetàries (semblant a pujar tipus d'interès). Yellen no triarà aquesta via, creiem, perquè operativament és la més caòtica i incerta.
B) Deixar que actius arribin a venciment i no comprar-ne de nous. Aquesta via és neutra per a les condicions monetàries ja que no altera els mercats financers i, a més, reforça el tipus d'interès com a eina de política monetària. Creiem que aquesta serà la fórmula utilitzada tot i ser un procés lent.
C) Treballar conjuntament amb el tresor per tal que aquest faci una emissió especial de lletres del tresor a 6. Després intercanviar els títols a llarg termini (tres anys o superior) de la Reserva Federal pels títols a curt termini del Tresor. Això permet traslladar tot l'efecte al mercat secundari de deute públic, ja que l'excés d'oferta fa caure el preu i augmenta la rendibilitat i, per tant, el tipus d'interès (i viceversa). La política fiscal s'ha d'adaptar però Donald Trump no està per la labor.
Yanet Yellen optarà per B perquè és la via més transparent de cara al ciutadà i l'única que permet saber per avançat els terminis. La Reserva Federal és el banc central més transparent del planeta i aquest és l'origen del predomini del dòlar respecte de la resta de divises. Els governadors de la Reserva Federal sempre volen afegir més transparència per aquest motiu.
La reforma sanitària ha mort, la fiscal, en coma
Trumpcare i la reforma fiscal han estat també protagonistes aquesta setmana. La primera per què sembla haver mort definitivament després que els republicans hagin tornat a ser incapaços de formar una majoria. Els díscols han anunciat que no tenen cap intenció de donar suport a cap reforma sanitària (John McCain, malalt de càncer, lidera aquest grup de díscols). D'altra banda, el President Trump va presentar la seva reforma fiscal. Té dues opcions, aprovar-la per Budget Reconciliation (deu anys de vigència però necessita un informe vinculant favorable de l'oficina pressupostària que asseguri que no crearà dèficit públic) o bé una reforma permanent per la qual necessita 60 senadors. En té 52 i els demòcrates li exigiran un preu molt elevat, però recordem que fa dues setmanes que existeixen negociacions entre Donald Trump i Nancy Pelosi.
Rússia i Catalunya
El KremlinGate ha donat tres notícies formidables. La més important és que el Senador Blumenthal (D) ha explicat que la probabilitat que Michael Flynn i Paul Manafort siguin imputats és del 90%. Un senador només diu això als Estats Units si ho sap del cert. La segona, Mueller ja investiga conjuntament amb Hisenda els fluxos monetaris entre Trump i Rússia. La notícia és rellevant perquè EUA no és Espanya i els polítics tenen accés vetat a dades fiscals. Cal una ordre judicial sustentada amb proves. La tercera és que la Comissió d'Intel·ligència del Senat cridarà a declarar a l'equip directiu i executiu de Google i Facebook. Algunes fonts asseguren que el cercle sobre Cambridge Analytica i Steve Bannon ja està molt delimitat.
Catalunya ha tornat a ser protagonista aquesta setmana. Primer amb la visita de Mariano Rajoy a la Casa Blanca. El President va donar suport a Rajoy en la unitat d'Espanya però va posar en dubte que fos capaç d'evitar el referèndum d'autodeterminació del diumenge 1 d'octubre. Tant és així que l'endemà la Portaveu del Departament d'Estat, Heather Nauert, va confirmar el que ja havia dit en conferència de premsa: que si hi ha una votació els Estats Units d'Amèrica, la reconeixeran.