I si el turisme paga de més?

Catalunya ha recaptat 133 milions per la taxa turística des del 2012 mentre Balears tanca el primer estiu amb un impost recuperat i, per contra, Andalusia descarta aplicar-ho

Clients a la piscina de l'Hotel Aigua Blava de Begur
Clients a la piscina de l'Hotel Aigua Blava de Begur
Neus Navarro / Aiats Agustí
27 de Setembre de 2016
Act. 31 de Maig de 2017

"És una taxa que és aquí i s'hi quedarà". Amb aquesta rotunditat, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha assegurat la continuïtat d'un impost autonòmic que, segons ha revelat, ha aportat a l'economia catalana un total de 133 milions d'euros des del novembre del 2012, quan es va posar en marxa. Els turistes que visiten Catalunya paguen, durant un màxim de set pernoctacions, entre 2,25 euros i 0,45 euros depenent del tipus d'allotjaments i qualitat i de si aquests s'ubiquen a Barcelona ciutat o a la resta del territori.

El sector turístic no para de marcar rècords a Catalunya i és, indiscutiblement, un dels motors de l'economia catalana. Els mesos de juny, juliol i agost el sector ha registrat una mitjana d'afiliats de 286.837 persones, la xifra més alta mai registrada, segons Randstad. Entre gener i juliol –i a falta de les dades d'agost- Catalunya lidera les comunitats autònomes de l'Estat pel que fa al nombre de visitants internacionals i, per tant, el nombre de viatgers que han passat per alguna recepció d'hotel al Principat aquest agost ha estat la xifra més alta mai obtinguda.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Turisme d'aquest dimarts, Baiget ha fet aquestes declaracions en un acte organitzat per la Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona. En el mateix, segons recull l'ACN, ha avançat que s'estudiaran possibles modificacions de la taxa sense parlar d'un augment. Una mala notícia per alguns empresaris, com el mateix president de l'entitat organitzadora, Antoni Escudero, qui ha declarat que augmentar l'impost seria un "perjudici" per les empreses i "ara no toca".

 

 

 

 
Baiget i Escudero, a la celebració del Dia Mundial del Turisme. Casademont (ACN)


En opinió de Miquel Gotanegra, vicepresident executiu de la FOEG i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, "no hi ha cap empresari turístic al qual li agradi que li gravin la seva activitat amb la taxa. És així. Ni a mi ni a ningú". En declaracions a VIA Empresa, Gotanegra apunta que, ja que el Govern ha assegurat que no l'eliminarà, "l'únic que hem d'intentar és que es mantingui en els termes que hi ha". Alhora, critica que tot i que la normativa exigia reunions paritàries entre sector públic i privat per decidir on es destinava el 30% de la recaptació de cada municipi que pertoca al consistori, "la majoria d'ajuntaments no han convocat i no sabem a què es dedica la taxa turística. A nosaltres ens toca fer la recaptació però ningú ens explica els diners on van", al·lega.

També l'Associació de Càmpings de Barcelona rebutja l'increment de la taxa al·legant que els "bons resultats obtinguts enguany s'han de consolidar i no es poden incrementar els preus". A més, recorda que els seus competidors francesos no apliquen l'impost amb preus de temporada alta fins al 15 de juliol. Segons l'associació, que aquest dimecres valora la campanya d'estiu 2016, pensa que "no podem enviar en orris els esforços que estem fent empreses i treballadors ajustant-nos al màxim".

Territoris amb taxa i sense
A l'Estat espanyol els pioners amb la taxa turística van ser les Illes Balears. El primer Pacte de Progrés va intentar establir una ecotaxa entre els anys 2000 i 2001 amb l'oposició frontal de la patronal hotelera i el Partit Popular, però una gran majoria parlamentària i el suport de sindicats, agents socials, entitats ecologistes. El Govern d'Aznar la recorre i l'any 2003 la primera mesura del Govern de Matas va ser eliminar-la. Tal va ser el rebombori, que el segon Pacte de Progrés no la va aplicar per la controvèrsia.

"Aquesta taxa va ser referent i pionera a Europa", afirma Jaume Garau, economista de la Universitat de les Illes Balears i portaveu de la consultora Regio Plus. L'actual Govern Balear -amb la conselleria de Turisme regentada pels ecosobiranistes de Més- implementen de nou l'impost de turisme sostenible. "Després de 15 anys, una nova majoria parlamentària i el fet que molts altres països tenen taxa turística, hi ha hagut una molt menor oposició", explica Garau, "si bé la patronal hi està en contra, gran part del sector entén que una despesa mitjana d'un euro per persona i per dia té un efecte molt reduït", postil·la l'economista.

La taxa turística es torna a cobrar a les Illes des de l'1 de juliol d'enguany i amb el rècord de turistes i d'ocupació hotelera d'aquest estiu es calcula que s'han recollit vora 40 milions d'euros. Tanmateix, la mateixa conselleria liderada per Biel Barceló va publicar un estudi previ sobre l'impacte de l'ecotaxa i concloïa que tindria un efecte positiu sobre l'economia balear. L'estudi diu que no hi ha cap constatació empírica que hi hagi una relació clara entre la implementació d'impostos i reducció de fluxos turístics. "El comportament dels turistes que rebem a Balears o Catalunya depèn més de la situació del mercat d'origen, que no pas de petites alteracions en el preu final", afirma Garau. De mitjana un turista gasta a Balears 107 euros per persona i dia i la taxa turística oscil·la entre 0,5 i 2 euros, "per tant l'impacte és molt reduït".

 

 

 

 

Rebut de la taxa turística en un hotel de Barcelona. M. Fernández (ACN)


Això no obstant, aquesta ecotaxa es calcula que incrementarà el PIB i l'ocupació de les Illes "perquè permetrà al sector públic recaptar diners que es podran reinvertir", afegeix Garau. S'estima que en un any sencer la recaptació serà d'uns 75 milions d'euros i l'efecte global escalarà fins a 140 milions d'euros. Així, l'economista identifica dos efectes positius d'aquest impost: "Envies el missatge al mercat que la destinació reinverteix en si mateixa per millorar-la -també a un nivell mediambiental i sostenible-" i, a més, "pel govern que el recapta permet un ingrés extra -a part de no reduir el nombre de turistes".

Entre els territoris que comencen a debatre la mesura estan els municipis andalusos. A la ciutat de Còrdova comença a sorgir el debat, igual que a Sevilla però els responsables municipals deriven responsabilitats a la Junta d'Andalusia que, ara per ara –com publica aquest dimarts la publicació elDía- descarta aplicar-ho.

Tampoc a les Illes Canàries, altra comunitat amb gran importància del sector turístic, s'ha imposat la mesura tot i que al maig del 2012 entrava en els plans de reequilibri econòmic del govern canari. La pressió dels empresaris va ser cabdal per aturar un impost que en altres territoris com el català sembla estar donant bons rèdits econòmics. Per contra, al País Valencià, per exemple, també s'ha descartat per garantir la recuperació del sector, cansat després de les envestides de la crisi econòmica: "Des de l'Administració no anem a fer res contra un sector que necessita recuperar rendibilitat, per la qual cosa aplicar noves figures tributàries crec que està en la direcció oposada", va afirmar el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, a l'inici de l'estiu.

La taxa turística arreu del món
Malgrat que la taxa turística és incipient a l'Estat espanyol, altres països del món fa anys que cobren als turistes un plus per les seves estades. Hi ha taxes a Croàcia, Florència, Venècia, Tunísia, Carib, a parcs naturals del Brasil i inclús a Bhutan -on és de 100 dòlars per persona i nit-, entre un llarg etcètera.

Segons el llistat que publica el blog de Rastreator.com, en 47 dels 50 estats dels Estats Units està vigent des del setembre del 2010 i implica 14 dòlars, 4 per gestió de permisos i 10 per a la promoció del turisme. A Europa, però, el funcionament és diferent. Els turistes que visiten París paguen des de l'any 1994 aquest import que es mou entre els 20 cèntims fins als 1,50 euros per persona i dia. Per la seva part, els que visiten Amsterdam han de pagar un 5% de la tarifa que s'abona en l'hotel i els que es passegen per Roma paguen, des del 2011, el preu de 3 euros diaris per allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles i, 2 euros els que ho facin en establiments de menor categoria, per citar tres ciutats europees destacades.