“La intel·ligència artificial a Catalunya no és un bolet”. Amb vistes al Port Olímpic, i a escassos moments del tret de sortida de les semifinals de la Copa Amèrica, Josep M. Ganyet, col·laborador de VIA Empresa, ha volgut recordar que, al territori, “hi ha una tradició i una societat que sempre ha volgut utilitzar la tecnologia”. Ho ha fet en una trobada de la comunitat d'IA a Catalunya impulsada pel Computer Vision Center (CVC) de la UAB, a la 18a planta de la Torre Mapfre, on s’ha generat un espai per reflexionar cap a on navega la IA al territori, i on, precisament, Ganyet ha avançat que seria “inevitable” mencionar tres noms propis: ChatGPT, Harari i Elon Musk.
Hi ha prop de 500 empreses generadores d'IA a Catalunya, que facturen 2.155 milions d'euros
Es tracta de tres noms propis que actuen com la cara visible de la intel·ligència artificial, una tecnologia que ha donat lloc a prop de 500 empreses catalanes generadores d’aquesta, amb una facturació que ascendeix als 2.155 milions d’euros, un 0,8% del PIB català. Aquestes dades es desprenen de l’informe La intel·ligència artificial a Catalunya que Acció va publicar el passat abril, on també es detalla que, en conjunt, aquestes empreses generadores d’IA han creat 14.525 llocs de treball i que un 43,9% són startups.
Quant triga la tecnologia a impactar en la productivitat?
Si bé la intel·ligència artificial és un concepte pràcticament familiar en la societat actual -i especialment entre els assistents a la trobada organitzada pel CVC-, Ganyet ha aprofitat la cita per definir-la: “La intel·ligència artificial es tracta de sistemes automàtics capaços d’aproximar-se als seus objectius mitjançant el coneixement que té del seu entorn; una definició que tant val per a un bacteri com per a Terminator”, ha comentat amb humor, tot just abans de moderar el debat És la IA el nou motor de canvi socioeconòmic?, que ha comptat amb ponents de primer nivell com ara Xavier Sala-i-Martín, economista i Catedràtic d'Economia a la Universitat de Colúmbia, Àurea Rodríguez, directora EIT Culture and Creativity South West, i Karma Peiró, periodista experta en tecnologia.
“Els economistes pensem que el motor del progrés són les idees, però n’hi ha de tres tipus: les científiques, les tecnològiques i les socials; aquestes darreres ens serveixen per organitzar la societat a l’hora d’implementar els dos primers tipus d’idees”, ha apuntat Sala-i-Martín, recordant que “els grans canvis de progrés científic o tecnològic no es noten en la productivitat fins que no es produeix un canvi en les idees socials”. Es tracta, de fet, d’un fenomen que ha acompanyat la humanitat al llarg de la història: des de l’aparició de la roda, fins a la revolució industrial. ”Des que van aparèixer les primeres màquines elèctriques fins que van produir un impacte en la productivitat, van passar gairebé 30 anys”, agrega l’economista.
La IA: una eina per estalviar o per redissenyar l'empresa?
En aquest sentit, a la 18a planta de la Torre Mapfre s’ha generat un espai de reflexió entorn de l’adopció de la intel·ligència artificial per part del teixit empresarial: estem posant el focus en com aquesta tecnologia ens pot servir per estalviar, o en com redissenya l’empresa? “Ara ens falten molts Henry Ford que es plantegin la segona qüestió, i no pas la primera”, ha agregat Sala-i-Martín. En la mateixa línia, Àurea Rodríguez ha coincidit amb el Catedràtic d'Economia a la Universitat de Colúmbia definint la intel·ligència artificial com una tecnologia “que hauria de ser facilitadora”.
Ganyet: “Hi ha més mòbils que raspalls de dents”
L’experta ha subratllat que “és sobtant” que la IA, igual que altres tecnologies que han revolucionat el planeta al llarg de la història, s’hagin enfocat per viure en un món millor, però que, avui dia, “un 75% de la població mundial té un telèfon intel·ligent, mentre que un 25% no té aigua potable”: “Hi ha més mòbils que raspalls de dents”, ha afegit Ganyet. La directora de l’EIT Culture and Creativity South West ha valorat l’impacte de la intel·ligència artificial en l’àmbit creatiu, plantejant estudis que mostren com aquesta pot ser “fins i tot més creativa que els humans”: “Hem passat de pintar amb un pinzell a pintar amb el Paint, i ara pintem amb el prompt”, ha continuat.
El prompt, la sol·licitud o estímul dissenyat per guiar la interacció a un sistema d'IA, ha suposat una revolució en tots els àmbits creatius i artístics, que segons Rodríguez es divideixen en dos bàndols: “Els artistes que creuen que es tracta d’una nova forma d’art, i els que creuen que les màquines ens substituiran”. Ben és cert que al llarg de la història, bona part dels professionals de l’art han abraçat noves maneres de crear les seves obres, malgrat que una part considerable s’ha mantingut fidel a la seva tècnica tradicional; ara bé, “els llocs de treball són molt complexos i tenen una infinitat de tasques, la major part de les quals no tenen res a veure amb la intel·ligència artificial”, ha apuntat Sala-i-Martín.
La democratització de la mentida i l'auge del pensament crític
“Tant de bo la IA pogués corregir exàmens”, ha continuat. “Quan sigui capaç em quedaré sense feina? No, tindré més temps per fer aquelles tasques que m’interessen. En l’àmbit de la IA s’ha de parlar de tasques, no d’ocupacions”, ha reflexionat, enumerant el llarg llistat de tasques que com a professor de la Universitat de Colúmbia duu a terme diàriament. La periodista experta en tecnologia, Karma Peiró, ha coincidit amb Sala-i-Martin, destacant que “a la intel·ligència artificial li donem unes dotacions com si fos una persona humana, i no pot ser així; les professions s’han de transformar, fent servir aquestes eines com un suport”. Per això, però, i parafrasejant a Yuval Noah Harari -que tal com ha predit Ganyet, ha aparegut en la trobada-, “els humans necessitem temps per aprendre a utilitzar amb saviesa les noves tecnologies”.
Sala-i-Martín: "Tots podem fer notícies falses i, això, potser ens portarà d’una vegada a veure que el món està ple de mentides i comencem a posar en dubte tot"
Precisament, la saviesa, podria ser una conseqüència de la democratització de la mentida, impulsada en bona part per “la part fosca” d’aquesta tecnologia: manipular continguts i distribuir-los a la xarxa és més senzill que mai. Ara bé, indirectament, “la mentida podria impulsar el pensament crític”: “Falsificar vídeos i imatges fa molts anys que ho fem, la diferència és que ara s’ha democratitzat la mentida; tots podem fer notícies falses i, això, potser ens portarà d’una vegada a veure que el món està ple de mentides i comencem a posar en dubte tot. Al final, la proliferació de la mentida potser una bona idea”, ha conclòs Sala-i-Martín.