El mes d'octubre ha deixat senyals econòmics inequívocs sobre l'agitació política viscuda. Les dades que s'han publicat darrerament donen pistes sobre els efectes econòmics de la inestabilitat política tot i que és cert que l'impacte de la inestabilitat sobre l'economia és molt menor de què s'assumeix habitualment, com demostra una recent investigació patrocinada pel Bank of England (Redl 2017). Les dades que coneixem a hores d'ara es limiten, bàsicament, a turistes, afiliacions a la Seguretat Social, comerç al detall i l'Ibex 35. He decidit centrar-me exclusivament en el mercat borsari, ja que és el que pateix més alteracions des de fa mesos.
L'Ibex 35 es mesura amb un índex ponderat de tots els valors que el componen i pren com a base 3000 el mes de desembre de 1989. Avaluar l'impacte de la política en el mercat borsari no és gens senzill perquè els mercats financers no es poden predir, el que obliga a buscar un contrafactual per poder fer una comparació sobre com la política local impacta sobre la cotització de gegants empresarials. Quina referència triar per comparar? He triat la borsa italiana per tres motius. El primer perquè comparteix tipus d'interès a curt termini amb Espanya (BCE) però això és quelcom que també és així en tots els països de l'Eurozona. El segon perquè ambdós parquets estan altament bancaritzats i el tercer, perquè el principal actiu lliure de risc, el deute públic sobirà, té una cotització amb una correlació enorme i un preu i rendibilitat molt similar, probablement perquè a la City és tradicional tenir a la mateixa cartera deute públic espanyol i italià conjuntament.
L'evolució de l'Ibex 35 i del FTSE Mibtel entre 2007 i 2017, igual que el deute públic espanyol i italià, presenta un paral·lelisme molt fort. La tendència és comuna entre 2007 i 2016 el que ja de per se és quelcom que rarament es veu entre dos índexs borsaris d'economies avançades. Entre 2007 i 2009 ambdós van patir les conseqüències de la Gran Recessió per recuperar-se lleugerament entre 2009 i 2010. Després ve any i mig d'estancament i ambdues borses es tornen a enfonsar a partir de 2011 amb motiu de les crisis sobiranes europees fins a l'estiu de 2012. Què va passar aquell estiu? Doncs que a finals de juliol Mario Draghi va pronunciar la seva famosa frase que va salvar l'euro: "Faré el que sigui necessari per sostenir l'euro" ("...whatever it takes...").
A partir de les declaracions de Draghi, els mercats borsaris europeus van iniciar un rally formidable fins inicis de 2015. Què va passar a principis de 2015? Doncs que el BCE va començar el programa de compres de deute públic (Quantitative Easing) i això va dificultar que les borses mantinguessin les pujades d'anys anteriors. A mitjans de 2016 torna la tendència ascendent fins que a mitjans d'aquest 2017, per primer cop des que existeix l'Eurozona, la borsa espanyola i italiana es desacoblen. La italiana marca fortes pujades però l'espanyola registra pèrdues. La crisi catalana entra als mercats financers.
Fent zoom al gràfic anterior -adopto el període 2013-2017- es veu molt clar com el desembre 2016 ambdues borses inicien una fase alcista que el parquet espanyol veu frenat a l'estiu de 2017. Com que sabem que normalment ambdues van acoblades podem deduir, a partir de la borsa italiana, que l'espanyola hauria mantingut la tendència ascendent d'abans de l'estiu. Ara bé, traduir això en xifres requereix una mica d'anàlisi estadística. El que he fet és calcular el retorn mensual de cada índex tenint en compte la cotització diària i després agregar retorn diari per obtenir el mensual. En el gràfic, el retorn del mes d'abril apareix com el mes següent i així amb tots els mesos:
El gràfic parla per si sol. Entre maig i juliol el retorn d'ambdós índexs és positiu però decreixent per entrar en negatiu el juliol -que correspon a la cotització del juny-. Aquest mes ja és especialment dolent per a l'Ibex, que a l'agost (juliol) torna al verd però amb un rendiment molt inferior a l'italià. La resta de mesos l'Ibex es mou entre l'1% i el -2,5% però sempre molt pitjor que la borsa italiana. Sens dubte, el cas català ha tingut un impacte notable sobre la borsa espanyola que, si bé no s'ha traduït en pèrdues substancials, sí que ha fet impossible tenir rendiments mensuals tan elevats com la borsa italiana, que és el que hauria d'haver obtingut en absència "d'allò".
Especialment dolent i sorprenent és el resultat del mes de novembre (desembre al gràfic). Hom pot pensar que després de l'aplicació de l'article 155 la confiança hauria de tornar als mercats i, amb ella, els beneficis. Però la realitat és que la rebuda de la intervenció espanyola ha estat molt dolenta, el que suggereix que els inversors temen que possiblement aviat podem tornar a tenir rock'n roll del bo.
Bibliografia
-The impact of uncertainty shocks in the United Kingdom. Chirs Redl, Staff Working Paper No. 695.