La volatilitat segueix desapareixent dels mercats financers mentre el número de casos de SARS-CoV-2 van baixant. Bé, això tampoc ho tenim massa clar, ja que sembla que comencen a sortir estudis on es pot veure que la immunitat de grup està molt més desenvolupada del que ens pensem.
"Trump nega haver actuat tard davant la crisi del coronavirus"
De fet, cada vegada resulta més probable un escenari on l’immunitat de grup arribi abans que una vacuna, tot i que fonts de la Universitat d’Oxford han declarat que una de les vacunes amb les que estan treballant podria estar disponible a partir del mes d’octubre. En qualsevol cas, mentre els governs encara no tenen clar com comptabilitzar els nous positius i morts, els simples mortals només ens podem fixar en els nivells d’ocupació de les UCIs.
Aquesta setmana hem tornat a veure a Trump fent de Trump. Tot i que aquesta setmana ha mantingut l’ocellet a la gàbia, va començar fort donant un cop a la taula i dient que només ell tenia el poder d’acabar amb el confinament. Això ho va fer per callar governadors d’alguns estats que ja començaven a parlar de “desconfinar” els seus estats. També va negar que hagués actuat tard davant la crisi del coronavirus. De fet, mirant-ho bé, un dels únics presidents (per no dir l’únic) que ha assumit part de la culpa ha estat el president francès, Emmanuel Macron.
A Espanya sembla que molta gent, qui sap si en una estratègia del Govern espanyol pròpia de Cambridge Analytics, està responsabilitzant anteriors governs i les seves retallades a la sanitat per la situació actual, d’aquesta manera exculpant PSOE i Podemos.
Sense anar més lluny, i comparant les dades amb Corea del Sud (un dels països que millor està portant la pandèmia), podem veure com al país asiàtic la despesa del govern en sanitat i per habitant és inferior a la d’Espanya, i tot i així tenen la situació molt controlada. Utilitzant dades del 2017 (les últimes disponibles), Corea del Sud té una despesa de sanitat per habitant un 30% inferior a la d’Espanya, però tenen unes xifres relacionades amb el virus ben diferents. Al voltant de 10.500 positius i 230 morts per coronavirus.
La diferència recau en com s’ha gestionat la crisi des del principi, ja que els asiàtics van ser més previsors. Per tant, queda demostrat que el problema no ha sigut de les retallades en sanitat, sinó de previsió (això no vol dir que estigui d’acord amb retallar la sanitat).
Trump va tornar a ser protagonista quan va decidir aturar els pagaments a la Organització Mundial de la Salut, acusant-los de no haver sigut prou ràpids a l'hora avisar de la pandèmia que ens venia a tots a sobre. També es va adonar que les decisions impliquen responsabilitats, i va decidir publicar un paquet de mesures on segons Bloomberg, “el president no va especificar dates, no demanava cap acció en particular, i oferia poques ajudes a escala federal”.
Aquesta setmana també vam veure com l’FMI va posar xifres sobre la previsible baixada de l’economia. Va preveure que l’economia espanyola baixaria un 8% i l’atur pujaria fins al 20%. També va estimar que l’economia mundial tindrà un decreixement del 3%, i suposa una baixada del 6,3% sobre les seves estimacions de gener. També hem pogut observar com a la Xina, l’economia ha tingut una contracció de gairebé un 7% aquest primer trimestre.
Tot això va passar després que coneguéssim el pacte entre Estats Units, Aràbia Saudita i Rússia referent al petroli. Van acordar retallar 10 milions de barrils diaris a la producció (en total). Aquesta xifra pot créixer fins als 20 milions de barrils diaris si altres països aliats s’uneixen al pacte. En qualsevol cas, no era d’estranyar que el petroli reaccionés dèbilment (i a la baixa), ja que les estimacions indiquen que la demanda mundial de petroli ha reduït entre 20 i 25 milions de barrils al dia.
"L'Ibex 35 és dels que més cau, però també dels que més li està costant recuperar caigudes"
Tot i aquest “panorama”, les borses d’Estats Units han tancat la setmana en positiu i a Europa algunes borses ho han fet planes o lleugerament en negatiu. L’índex més perjudicat és l’Ibex 35, que ja comença a ser una mica “depriment” seguir-lo. L’índex de referència espanyol és dels que més cau, però també és dels que més li està costant recuperar les caigudes
Com ja vam comentar en articles anteriors, una de les principals raons per la qual l’Ibex està amb aquests rendiments és perquè els bancs tenen un fort pes. També és cert que les estimacions que va publicar l’FMI no van ajudar a què aconseguís recuperar les caigudes. En qualsevol cas, sembla que fins que no tornin a apujar els tipus d’interès (porten uns 10 anys a nivells molt baixos), trigarem a veure brillar l’Ibex 35.