“Aquest virus es va engendrar a la província de Wuhan, el pacient zero va ser al Novembre”. [...] “Els xinesos, darrere de l’escut de l’Organització Mundial de la Salut, durant dos mesos van amagar el virus del món i van enviar centenars de milers de xinesos en avió a Milà, Nova York i a tot el món per a sembrar-lo”. Intenta endevinar qui ha fet aquestes declaracions.
No, no va ser Trump. Però sí que va ser una persona molt propera a ell. Les va fer un home que es diu Peter Navarro i que és ajudant del president i director de polítiques comercials i industrials, entre d’altres. Amb aquestes declaracions ens aixecàvem dilluns a Europa. I tot i que la setmana anterior les borses no van reaccionar massa bé a les tensions entre la Xina i Estats Units, aquesta setmana la situació era diferent.
Divendres de la setmana anterior es va publicar el descobriment d’un medicament Anti-SARS-CoV-2 que funcionava a la perfecció en proves in vitro. Dilluns al matí també vam saber com AstraZeneca va anunciar que tindria 30 milions de dosis de vacunes preparades per distribuir al Regne Unit al setembre. Aquesta vacuna encara es troba a la primera fase, en vistes que comenci la segona i última, i sembla que és una de les que està liderant la carrera per la gran troballa. Poc després i ja durant aquesta setmana, els Estats Units s’asseguraven un subministrament de 400 milions de dosis pel mes d’octubre. A principis de setmana, la farmacèutica Moderna que també buscava una vacuna pel coronavirus, va publicar resultats positius, però limitats.
"L’eufòria borsària es basava en uns resultats preliminars que, tot i que tenien un 100% d’efectivitat, comptava amb un nombre molt baix de persones"
Totes aquestes notícies positives van fer que les borses reaccionessin a l’alça a principis de setmana. Tot aquest positivisme es va acabar quan Stat, una agència de comunicació mèdica, va obrir els ulls a tothom. L’eufòria borsària es basava en uns resultats preliminars que, tot i que tenien un 100% d’efectivitat, comptava amb un nombre molt baix de persones. Més en concret, 25 persones havien generat anticossos, i d’entre aquestes a vuit se’ls va realitzar una prova per veure si eren suficients per a tenir immunitat. Tot i que sí que eren immunes, només era un resultat sobre 8 persones. Si bé és cert que és un resultat esperançador, no es poden treure conclusions fermes.
Tornant cap a Europa, Alemanya i França van ajuntar forces per demanar un fons europeu comú de 500.000 milions d’euros per lluitar contra el coronavirus. Aquest fons es pagaria amb pressupost europeu i aniria destinat a les economies més afectades pel coronavirus. Similarment, a Estats Units la Reserva Federal també instava al govern a coordinar-se per poder sortir més ràpidament de la crisi. Tot això mentre Thierry Breton renyava a Mark Zuckerberg per fer tot el possible per pagar menys impostos.
A Espanya durant aquesta setmana s’anava cuinant la derogació d'almenys algunes parts de la reforma laboral. Això convertiria els mercats en menys flexibles, cosa que no agrada als inversors. Per entendre perquè no agrada, s’ha d’entendre que no només és una mesura que dificulta l’acomiadament, sinó que també dificulta la creació de nous llocs de treball. Al fer el mercat laboral més rígid, les empreses tenen més costos a l’hora d’acomiadar, i això fa que s’ho pensin bé quan vulguin contractar. Per tant, a nivell individual és cert que és menys probable que ens facin fora, però també ens serà més difícil buscar feina si ens en quedem sense. Això, crea desigualtats, ja que les persones aturades rotarien més ràpidament en un mercat laboral més flexible.
Per posar un símil, quan contractem una línia de telèfon per tenir Internet a casa, ens ho pensarem dues vegades si sabem que tindrem dificultats a l’hora de donar-la de baixa. Si tenim permanència, o sabem que l'empresa posa traves per a cancel·lar el contracte, potser mirarem alternatives que ens generin menys compromís. En canvi, som molts els que hem provat serveis com Netflix i HBO perquè sabem que en el moment que vulguem donar-nos de baixa ho podem fer en dos clics. Aquest símil es pot traslladar a les empreses per a veure que un mercat laboral més rígid no només fa que la rotació de l’atur sigui més baixa, sinó que també fa que més gent es quedi sense feina.
"La derogació de la reforma laboral convertiria els mercats en menys flexibiles i això no agrada als inversors"
Els mercats saben això i saben que l’economia se’n veurà ressentida, i per tant l’Ibex cada vegada es va convertint en un actiu menys atractiu. Per aquest tipus de mesures que s’estan proposant l’Ibex ha sigut dels índexs que menys ha recuperat les caigudes de març. Al còmput global de la setmana a Estats Units els tres principals índexs, el S&P 500, el Nasdaq i el Dow Jones, han pujat al voltant del 3%. El DAX, l’índex de referència d’Alemanya ha pujat més d’un 5%, i l’Ibex ho ha fet més d’un 3%. Per tant, malgrat els alts i baixos la setmana ha acabat a l’alça.
Ull a la borsa!