El 1992, l'aleshores governador d'Arkansas, Bill Clinton, va saber aprofitar el context de recessió econòmica dels dos anys previs, provocada pel col·lapse de les economies de l'Est en el que es considera el final de la Guerra Freda, per apel·lar a la butxaca dels ciutadans nord-americans, amb el ja cèlebre eslògan "És l'economia, estúpid", dissenyat pel consultor polític James Carville.
La conjuntura econòmica- social és sens dubte determinant en el destí electoral d'un país, doncs molt probablement els resultats de les eleccions generals de 2004 a Espanya haguessin tingut un altre desenllaç si no s'hagués produït aquell fatídic 11-M – o com i per què Boris Yeltsin va designar a Vladimir Putin com el seu successor aquella nit de finals d'any de 1999, abans de donar entrada al nou mil·lenni.
A Podemos que, malgrat les seves "misterioses" desaparicions dels mitjans durant la setmana passada que tan crítica va ser per a l'executiu de Pedro Sánchez – quantificarem el seu descens en la presència en els mitjans més endavant - és el soci del Govern espanyol actual, semblen obviar el pragmatisme que va inspirar al candidat demòcrata en aquells comicis, i ni s'esforcen a dissimular la seva preferència pels seus mantres ideològics – mitjans- per la seva idoneïtat per solucionar el problema – fi- , en aquest cas la crisi de Covid-19 i els seus notables efectes en l'economia espanyola.
L'obsessió del partit de Pablo Iglesias pel control polític dels mitjans de producció l'expressa immillorablement el professor Juan Fernando Robles a L'Economista, on exposa: "Obligar al tancament d'empreses sobre la base de l'interès general discriminant per l'activitat que exerceixen, constitueix una via de fer suportar a particulars i empreses els danys que el propi Estat els provoca sense indemnització, afeblint el teixit productiu amb la intenció de fer dependre l'activitat econòmica d'ajudes del Govern".
El secretari general de la formació lila citava l'article 128 de la Constitució Espanyola, que estableix "Tota riquesa del país està en les seves diferents formes i sigui com sigui la seva titularitat està subordinada a l'interès general" – obviant l'article 31.1 pel que fa al caràcter no confiscatori del sistema tributari progressiu, o el 31.2, que estableix que la programació i execució dels recursos públics respondran als criteris d'eficiència i economia.
La cerca de la nacionalització d'empreses estratègiques i mesures com la prohibició dels acomiadaments – que comporten tancament d'empreses que no impedeixen l'augment de la desocupació, al contrari, ho agreugen, comportarà un empobriment progressiu de la població que, paradoxalment, augmentarà la massa potencial de votants de partits d'esquerra. Un resultat de perpetuïtat de l'esquerra al poder.
Repetim junts l'article 128: " Tota riquesa del país està en les seves diferents formes i sigui com sigui la seva titularitat està subordinada a l'interès del secretari general Iglesias."
És la ideologia, estúpid! Una altra forma d'entendre el pragmatisme – en l'interès del (secretari) general.
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t'agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat.