"Igualada va competir fins al darrer moment amb Berlín per la planta de bateries de Tesla". Així ho ha manifestat Pere Macias, exconseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i actual coordinador del Pla de Rodalies de Renfe al IV Fòrum Empresarial de l'Anoia. Aquesta cursa per captar grans inversions foranes ja conegué un episodi rellevant el 2006, amb la nova planta que Nissan volia construir per sortir de la Zona Franca de Barcelona, tal com ho havia fet Seat uns quants anys abans.
El president Montilla i el conseller Huguet li van oferir implantar-se a l'Anoia, però Zapatero i Sebastián va preferir apuntalar la fàbrica de Renault a Valladolid i no atendre les demandes en infraestructures -fer-hi arribar el tren de mercaderies- que feia Nissan per muntar una nova fàbrica a l'Anoia.
El tren de mercaderies i l'articulació amb el node de Martorell
Un exemple, sobretot aquest darrer, de com les infraestructures poden condicionar el desenvolupament -i ara hem vist que també la continuïtat- de les grans empreses exportadores. De fet, aquesta és la tesi general del Llibre Blanc d'Infraestructures i Mobilitat de l'Anoia impulsat per la Unió Empresarial de la comarca.
El mateix Pere Macias ho remarcà al començament de la seva intervenció: "Avui l'important són els objectius per afavorir la mobilitat, no les obres públiques". Això no vol dir que l'esmentat document no contempli algunes cartes als Reis, com l'eix transversal ferroviari per a mercaderies, quan encara no hem enllestit el Corredor Mediterrani per la costa. Tanmateix, Macias proposà que es centressin els esforços per connectar de forma eficient amb Martorell, sobretot en termes ferroviaris, i d'allà cap a la resta de la xarxa de mercaderies.
Macias: "Igualada va competir fins al darrer moment amb Berlín per la planta de bateries de Tesla"
De fet, Igualada disposa d'una línia de ferrocarril, bàsicament de passatgers. És un dels pocs carrilets -amb via d'ample mètric- de Catalunya que va sobreviure prou temps perquè la Generalitat arribés a temps per modernitzar-la. Un carrilet on per arribar a Sant Boi des de Barcelona, a finals dels anys 70, el maquinista havia de parar el tren per baixar la barrera del pas a nivell i que Macias va recordar que s'havia electrificat sota el seu mandat de conseller.
Després s'habilità un transport per fer baixar el potasi de Súria, però tot plegat no era, i no és encara, eficient per arribar al port carregats amb mercaderies més valuoses, com els vehicles de Nissan. Avui, per no existir, no hi ha a la comarca ni un moll de càrrega per a mercaderies.
Així mateix, un dels debats generats entorn a l'elaboració del Llibre Blanc anoienc ha estat si cal prioritzar la captació d'inversions que interactuïn amb el teixit econòmic preexistent o no cal posar aquesta condició i ja es generarà la indústria i els serveis auxiliars que facin falta. En el que no sembla haver-hi dubtes és en la necessitat de disposar de sòl industrial en parcel·les que siguin susceptibles d'acollir implantacions de grans dimensions.
Covid: habitatge, relocalització industrial i embalatges
Dolors Paniagua, gerent de Projectes d’Inversió a la Unitat d’Inversió a Catalonia Trade&Investment, va apuntar a la mateixa trobada unes reflexions sobre els canvis que pot, o no pot, accentuar la pandèmia, sobretot segons la seva durada. Canvis que a un territori com Igualada i l'Anoia podrien ser-li favorables si els sap aprofitar. Els principals serien tres:
- La consolidació del teletreball, que obriria noves oportunitats a les zones residencials ben comunicades amb Barcelona, però no fins al punt d'haver de desplaçar-s'hi cada dia per treballar. El diferencial del preu del sòl i la qualitat de vida jugarien a favor d'aquesta segona corona de ciutats al voltant de Barcelona.
- L'eventual relocalització de la cadena de valor industrial, que les grans empreses fortament descentralitzades a l'Àsia i fora d'Europa en general, poden arribar a fer arran de la feblesa estratègica que ha quedat en evidència amb la manca de subministraments bàsics arran de la pandèmia. Això depèn, és clar, de la voluntat de la Unió Europea d'incentivar aquest retorn d'unitats productives, amb cicles curts i prou valor afegit per suportar els costos europeus.
Als Estats Units, les polítiques de Trump -molt més matusseres- en aquest sentit han aconseguit menys resultats dels que ell esperava però més dels que els seus detractors pronosticaven. I en aquest context, un altre cop les segones corones de les grans ciutats de tradició industrial poden tenir oportunitats interessants
- La rellevància cada cop més gran de l'embalatges en un context de desenvolupament del comerç electrònic. El packaging, ha de ser sobretot més sostenible i també innovador. I aquí, això ho va apuntar la mateixa Paniagua, la tradició anoienca al voltant del paper i del cartró podria trobar noves oportunitats.
Trens de camions per ampliar l'A2
La conversió de l'antiga carretera general entre Barcelona i Lleida en una autovia gratuïta ha generat la implantació de serveis logístics i d'empreses del sector de la construcció , especialment a la Segarra, amb grans extensions de sòl pla i amb reduïda rendibilitat agrícola, La millora de l'A2 en els trams més problemàtics, especialment al Baix Llobregat, sembla que ja és sobre la taula.
Un eventual tercer carril, sembla que serà més difícil, especialment quan la connexió per l'AP2 a través de Montblanc en pocs mesos deixarà de ser de peatge i a hores d'ara disposa d'una gran capacitat subutilitzada. Tanmateix, Macias va apuntar que potser amb no gaires anys i emprant el 5G, es podria reclamar un nou carril específic per als trens de camions: una corrua de camions on només el primer seria guiat per un conductor i la resta el seguirien de forma automatitzada.
El node igualadí
Precisament, com recordà Perer Macias, a pròxima finalització del túnel del Coll de Lilla i la finalització de l'A27 entre Reus, Valls i Montblanc, dotarà la Conca de Barberà d'un rol d'hinterland logístic del port de Tarragona. La ubicació d'Igualada i l'Anoia enmig de l'eix Barcelona-Lleida, amb el Baix Llobregat i el port d'una banda i la zona logística de la Segarra de l'altra cal que es completin amb uns bons accessos al port de Tarragona i la Conca de Barberà.
Macias: "Avui l'important són els objectius per afavorir la mobilitat, no les obres públiques"
El desdoblament fins a Vilafranca de la C15, especialment congestionada fins a Capellades, esdevé imprescindible. Segons Macias, això pot dotar la comarca de grans oportunitats, no tant per fer de base logística -el sòl hi és limitat i els usos alternatius són més rendibles-, però sí com a node productiu a cavall d'aquests eixos.
Igualada i l'Anoia són més que mai en una cruïlla, tant en termes geogràfics com de futur econòmic i de benestar. En mans de l'empresariat, les institucions i la societat civil anoienca està aprofitar al màxim aquestes oportunitats. Les crides a la col·laboració i la participació de tots plegats han sovintejat al llarg del IV Fòrum i el Llibre Blanc d'Infraestructures de la comarca augura que la lliçó pot estar ben apresa.