La lliga de futbol espanyola viu la seva temporada més igualada en anys. El Barça veu perillar el seu lideratge a cada minut, el Madrid pateix per sortir de mitja taula i equips de perfil baix com l'Espanyol viuen instal·lats amb relativa comoditat a la zona Champions. Els grans pateixen, els petits ho gaudeixen...i les finances? "Madrid, Barça i Atlético manen en la generació d'ingressos, però hi ha altres que estan molt a prop de fer un salt gràcies al màrqueting, i això només s'explica per la igualtat", explicava el professor Josep Maria Gay de Liébana a la ja tradicional presentació anual del seu estudi econòmic-financer sobre les cinc grans lligues europees, celebrada al Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).
L'economista fantasiejava amb les oportunitats que obre aquesta igualtat a equips com el seu estimat Espanyol, però la realitat és que el salt entre Barça i Madrid i la resta d'equips de la competició és insalvable. L'equip culer va sumar durant la temporada 2016/2017 un total de 328,8 milions d'euros en màrqueting, mentre que els merengues van ingressar 255,2 milions. En un tercer escaló, però a gran distància, hi trobem l'Atlético de Madrid, amb 76,1 milions d'euros ingressats en aquest camp. Aquest és el sostre al qual aspiren els equips en creixement.
"El resultat del fet que els dos grans equips es reparteixin el gran pastís dels ingressos és que la resta de clubs han de vendre les seves estrelles cada any; amb més calers podrien mantenir els seus millors jugadors per ser més consistents, més competitius i, així, generar encara més ingressos i crear una competició més igualada", concloïa Gay de Liébana.
Liébana durant la presentació de l'Estudi al CEC | Cedida
Si la distància en ingressos per màrqueting entre els grans i la resta és sideral a la competició espanyola, el diferencial a França és d'un altre món. Al contrari del que dicta la tradició futbolística, l'equip que ven més samarretes i genera patrocinis a Europa no és ni Barça, ni Madrid, ni Bayern, ni Juventus ni tan sols els Manchesters, Chelsea o Arsenal de la totpoderosa Premier League, sinó el nounat Paris Saint Germain, amb 388,6 milions d'euros d'ingressos per aquest concepte. "El crack a fitxar és el director comercial del PSG", bromeja Gay de Liébana.
Gay de Liébana: "El crack a fitxar és el director comercial del PSG"
Clar que, si el màrqueting és un camp en què els equips mitjans i petits poden reduir distàncies amb els grans, els ingressos per televisió garanteixen que la posició de privilegi d'aquests sigui pràcticament inqüestionable. A La Liga només Barça i Madrid superen els 100 milions d'euros en ingressos per televisió, amb 178 milions d'euros i 165,3 respectivament, mentre que l'Atlético suma 99,4 milions als seus fons. La resta, simplement es reparteixen les restes, en part pel desequilibri en el repartiment dels drets televisius de la mateixa competició i en part perquè només els tres equips citats són fixes a la Champions.
La lliga anglesa genera 3.222 milions d'euros en ingressos per drets de televisió, molt per sobre dels 1.299 milions en el cas de l'espanyola
A la Premier el repartiment és molt més equitatiu, pràcticament igual entre equips, i el professor hi troba una explicació. "Per als anglesos, la Champions és una competició estranya que es juga a l'Europa continental i el que realment valoren és la lliga domèstica, pel que incentiven la igualtat".
Aquesta igualtat és la que fa de la Premier la competició més atractiva per la televisió. La lliga anglesa genera 3.222 milions d'euros en ingressos per drets de televisió, molt per sobre dels 1.299 milions en el cas de l'espanyola, la segona en aquest rànquing.
Una Premier dominant
La Premier lidera en ingressos per televisió, però també per màrqueting i patrocinis i pràcticament empata amb La Liga en els diners que arriben per entrades i altres usos dels camps. De fet, la competició angles és la que presenta millors balanços i el seu domini amenaça en allargar-se durant anys.
Segons les dades de l'estudi, La Premier compta amb uns actius de 8.740 milions d'euros, el doble que La Liga, amb 4.803, i la Serie A italiana, que amb 4.388 milions d'euros és la tercera en aquest rànquing. Clar que, si parlem de les lligues més solvents, hem de citar la Bundesliga alemanya i la Ligue 1 francesa, amb deutes del 58% i el 61% respectivament. La resta superen el 70%, amb el cas extrem de la lliga italiana, que compta amb un deute del 88% sobre els seus actius.
"L'any 2010, aquestes cinc grans lligues acumulaven un deute del 86% i avui és del 72%. Són competicions més capitalitzades, amb més recursos propis, i això suposa millorar el gran punt dèbil que tenien amb una evolució no gaire ràpida, però sí constant", considera l'economista.
La Premier també és la referència en l'equilibri entre ingressos i despeses de les grans lligues. Els clubs anglesos són els que més gasten, amb un acumulat de 5.177 milions d'euros, però també els que més ingressen, amb 5.316 milions anuals per les seves arques per un resultat positiu de 144 milions d'euros. La Liga viu amb la tranquil·litat d'un balanç pràcticament zero, amb 2.876 milions d'euros d'ingressos per 2.888 milions de despeses.
"Després de veure els casos de Messi o Cristiano Ronaldo, no hi ha esportista que vulgui venir a Espanya. A la Premier hi ha diners i tranquil·litat"
Pel que fa a la Bundesliga, en la temporada analitzada va presentar un balanç negatiu de 432 milions d'euros, el que ha fet saltar les primeres alarmes per no caure en la situació de la Serie A, que acumula pèrdues per sobre dels 500 milions d'euros de manera crònica. "D'una situació així és difícil refer-se, ja que t'obliga a vendre els teus millors jugadors per quadra números i la lliga perd atractiu", indica Gay de Liébana.
Qui no té problemes en la retenció i atracció de les grans estrelles és, per descomptat, la Premier League. I no només pels enormes ingressos que genera la lliga en tots els conceptes i que permet als clubs pagar molt més que altres competicions. L'economista apunta a un motiu més prosaic. "No existeix la persecució fiscal. Després de veure els casos de Messi o Cristiano Ronaldo, no hi ha esportista que vulgui venir a Espanya. A la Premier hi ha diners i tranquil·litat".
El clàssic de les finances
El darrer Barça-Madrid va acabar amb un clar 5-1 pels blaugranes i el cap de Lopetegui en una safata. El clàssic de les finances no està tan desequilibrat. "El problema recurrent del Barça és que té massa deute a curt termini. Mentre se segueixi guanyant no hi ha problema, perquè s'ingressa molt", indica Gay de Liébana. En aquest sentit, les xifres de l'estudi mostren que el club presenta un deute de 888 milions d'euros. El Madrid, en canvi, és un club més capitalitzat, però amb més deute a llarg termini.
El professor Gay de Liébana augura clàssic per molts anys, però amenaça amb l'arribada de l'Espanyol com a alternativa. "Ens veiem a la Champions", adverteix.