Caldrà petroli en les pròximes dècades? La transicióenergètica sembla un consens transvers al debat econòmic a l'Estat espanyol i a la Unió Europea en general. Tot i això, la seva concreció és encara un camí conflictiu, sense un acord clar sobre la millor i més eficient forma d'implementar-la. L'aposta per les renovables, com reconeix la vicepresidenta de Foment del Treball i presidenta de la comissió d'energia de la patronal, Virginia Guinda, va "especialment lenta" a Catalunya, i els hidrocarburs encara ocupen un gran percentatge del mix energètic, no només del país sinó del conjunt de la Unió. En aquest context, l'entitat es pregunta, en la seva darrera edició d'Industrial Meeting, quin és el camí per descarbonitzar el consum energètic als principals nuclis del continent. El CEO de Repsol, Josu Jon Imaz, troba un punt comú amb els representants dels empresaris catalans: la indústria esdevé essencial.
Imaz, de fet, veu en la industrialització de les economies la principal palanca de les millores de la qualitat i expectatives de vida generals. La indústria, confirma el CEO, "paga bé, genera treballs estables". "Els països en què ens volem mirar tenen cada cop més indústria" afegeix. Guinda acompanya aquesta idea, tot criticant uns processos de descarbonització que s'estan implementant "d'esquena a la indústria", quelcom que, confirma el directiu, posa en risc el desenvolupament sostenible de les economies regionals. Tot i les potencialitats de l'economia productiva per sobre de, per exemple, els serveis de baix valor afegit, retreu Imaz, "si no es compta amb la indústria per a aquesta transició no tindrem indústria, ni llocs de treball industrials; però tampoc aconseguirem la descarbonització".
Imaz: "La transició energètica ens permetrà continuar gaudint dels avantatges tot evitant l'escalfament de la Terra que provoca el nostre mix actual"
El caràcter "transversal" de l'energia que reconeix el president de la comissió d'indústria de Foment, Josep Lluís Cabestany fa que el plantejament de qualsevol canvi en la forma de produir-la i distribuir-la afecti el conjunt de les societats europees. Imaz, així, demana una "transició justa", que no posi en dubte la viabilitat dels negocis del país, l'Estat i la Unió, però que respecti també les necessitats dels consumidors particulars, especialment els que compten amb menys recursos. "Si el consumidor final està pagant 300 euros el Mwh, aquesta transició no és justa", lamenta el CEO, que commina les administracions a "repensar la transició" – encara més sota el llum dels problemes de subministraments provocats pel conflicte a Ucraïna.
L'equilibri entre tots els factors – una energia accessible per a consumidors i negocis, uns objectius climàtics que Imaz "no han de ser discutits" i una indústria necessària per a la sostenibilitat de les economies – és "endiablat, però s'ha de trobar", raona l'executiu. La transició energètica, així, apareix com una eina per "continuar gaudint dels avantatges tot evitant l'escalfament de la Terra que provoca el nostre mix energètic actual". Aquesta reflexió connecta amb la demanda d'Imaz – i el conjunt dels ponents de la patronal – d'acompanyar la indústria en aquesta transformació energètica; i de concretar-la segons les seves necessitats. "Com més fem servir la indústria per descarbonitzar, més capacitats tindrem", argumenta el CEO, que reivindica una conversió verda de l'energia i la indústria com "una oportunitat" on alguns poden pensar que hi ha "una amenaça".
Hidrocarburs: d'enemics a companys
La relació de les societats contemporànies amb els hidrocarburs, reconeix Imaz, és problemàtica. "Els mateixos combustibles que ens han donat ocupació, esperança de vida, innovació, indústria, millor accés a l'aigua; ara estan fent mal als objectius climàtics", elabora el CEO de Repsol; encara que no veu possible, però tampoc desitjable, una renúncia completa especialment al petroli en el mitjà termini. Segons els càlculs del ponent, el pic de demanda arribarà a finals de la dècada dels 30, quan començarà una reducció progressiva – no per la desaparició sinó per la reconversió del seu ús. El petroli que es consumirà durant les pròximes dècades, però, no tindrà els perniciosos efectes mediambientals que genera ara, en tant que el seu ús anirà molt més encarat a la fabricació que a la crema per al transport i la mobilitat.
"Hem pres alguna decisió portada per tendències curtterministes que pensàvem que es podrien allargar"
"Hem de descarbonitzar els hidrocarburs – afanya Imaz – i garantir que el petroli i el gas operin i es transformin amb garanties de reducció de les emissions de CO2". El directiu posa com a exemple la companyia que dirigeix, Repsol, i la seva iniciativa de reconversió de l'activitat de refineries en hubs multienergia. El repte, en aquest sentit, és reformular els espais industrials del sector del petroli per donar compte de la reducció i reconversió progressiva dels hidrocarburs durant els anys que venen. "La nova activitat dels complexos industrials anirà cap a capacitats i perfils similars als que ja tenim", projecta Imaz. "Descarbonització no és només electrificació", referma Guinda, que aposta, com el CEO, per una transició coordinada amb la indústria que contempli la seva reconversió.
La gran rellevància que prenen les renovables en qualsevol tasca de descarbonització haurà d'estar acompanyada per la promoció d'altres alternatives energètiques. Davant la reivindicació del president de la patronal Josep Sánchez-Llibre de "valentia" en la defensa de les centrals nuclears, Imaz espera que el tancament de les plantes es reverteixi, en tant que suposen un complement al mix energètic per una "electricitat competitiva, barata, descarbonitzada". "Si tenim les plantes aquí, i en garantim un impecable estat tecnològic, per què les hem de tancar?", es pregunta el CEO de Repsol, que reconeix aquesta com una "decisió portada per tendències curtterministes que pensàvem que es podrien allargar" – com les apostes pel gas, que s'han demostrat en alguns casos com "errors estratègics" – que s'haurien de reformular per una "aposta forta per la descarbonització".
Noves tecnologies verdes
Durant tota la seva ponència dins l'Industrial Meeting de Foment, Imaz ha reiterat la necessitat d'una certa "humilitat" en qualsevol predicció i projecte a llarg termini, en tant que el ritme del progrés tecnològic en el camp de les energies i la indústria és imprevisible, i pot canviar les projeccions en qualsevol moment. Tot i això, redobla el conseller delegat, els hidrocarburs romandran una necessitat, en tant que, en primer lloc, molts sectors – aviació, navegació, acer o paper, per exemple – són de molt difícil electrificació. I, en segon lloc, el petroli com a element productiu no només continuarà com un element clau de la indústria, sinó que ho serà encara més. "Els cotxes elèctrics porten més plàstic; els avions, per ser més lleugers i consumir menys, portaran més plàstics", exposa.
En un entorn de creixement de consum de materials derivats del petroli, l'economia circular prendrà un paper central, opina Imaz. La valoració i gasificació de residus – un camp en què el CEO lloa les apostes de la Generalitat de Catalunya – esdevindran una de les baules més fortes de la cadena de valor del petroli més enllà del seu ús per a la combustió. El gran potencial d'aquests projectes rau en la seva eficiència de cara a la indústria, però també en la reducció de l'impacte dels materials sobre el medi ambient. La mateixa Repsol ja ha concretat aquest full de ruta en una Ecoplanta a Tarragona, en col·laboració amb Aigües de Barcelona, dedicada a la transformació de residus sòlids i urbans en metanol i monòxid de carboni. "Aquest és el tipus de projectes de compatibilització de la indústria i descarbonització que ens ajudaran a continuar endavant", conclou Imaz.