Els representants del agents de la propietat immobiliària (API) i els analistes econòmics coincideixen a assenyalar que el 2023 serà any “complicat”, “complex” i amb una gran “incertesa” per al sector immobiliari si bé mantenen l’optimisme. Mesos enrere, les previsions eren pitjors tot i que donen per fet una caiguda de les operacions, del voltant del 20%. Així ho han constatat els participants de la vuitena Tribuna Immoscòpia 2023 que aquest dimarts ha analitzat a Barcelona les expectatives dels professionals i les empreses immobiliàries. I no han estalviat les crítiques polítiques.
En una taula rodona sobre les perspectives per aquest 2023, Rafael Arcas, soci de Financial Advisory Deloitte España, va indicar que “vénen corbes, però no seran tan pronunciades” com esperaven fa uns mesos. Si bé aquest any “no serà tan bo” com l’anterior, esperen “un mercat actiu” sobretot en el segon semestre de l’any tot i que no ajuda l’encariment dels tipus d’interès. Pel que fa al cas concret de les oficines, hotels i logística, apunta que aquesta crisi limitarà els afectes als actius obsolets, que no tinguin en compte la sostenibilitat o que no responguin a les necessitats dels usuaris.
Judit Montoriol, economista principal de CaixaBank Research, va indicar que aquest últim informe preveu una caiguda de les operacions immobiliàries al voltant del 20% per aquest any i que, per que fa al preu, es notarà en l’habitatge de segona mà, que baixarà lleugerment, però no en l’obra nova, que s’estancarà. L’informe també augura una ralentització de l’economia espanyola fins calcular el creixement en només un 1%. Preveu que els tipus d’interès se situaran poc per sobre del 3% com a màxim.
Julián Salcedo, president del Foro de Economistas Inmobiliarios, va advertir que els indicadors del govern espanyol “són bons” pel que fa al PIB (al voltant del 5% l’any passat) i a la creació d’ocupació però que apunten cap a una desacceleració quan es comparen amb els del 2021. Davant aquest panorama, va indicar que sorgeixen obstacles com la inflació i el deute públic (que s’ha incrementat en 50.000 milions d’euros en els dos últims anys), un dèficit que, en la seva opinió, es pot convertir en estructural. Sobre l’immobiliari, va afirmar que l’accés a l’habitatge és un dels problemes “més greus” i que anirà en augment, tan pel que fa a la compra com al lloguer. I va qualificar d’“error” que el govern central estudiï tractar com a “gran tenedor” als propietaris amb cinc o més habitatges per considerar que són “petits tenedors”.
En una altra taula rodona sobre la situació del mercat immobiliari, Vicenç Hernández, president de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i de l’Asociación Nacional de Agentes Inmobiliarios, va indicar que hi ha indicis que apunten a un “canvi de cicle”. I va apuntar, per aquest any, un lleuger descens en els preus de l’habitatge de segona mà i el manteniment en els d’obra nova.
Xavier Vilajoana, president d’APCE: “Hi ha un dèficit estructural de producció d’habitatge, se n’hauria de construir 25.000 a l’any i s’està en 15.000”
Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), va subratllar que hi ha un “dèficit estructural” de producció d’habitatge: se n’hauria de construir 25.000 a l’any i està en 15.000, segons les seves dades. Es va queixar que els promotors triguin tant temps en la tramitació administrativa com en la construcció de l’immoble. Sobre els preus, va recordar que “els promotors venen al preu que el mercat pot absorbir”. I va ser molt crític amb la reserva del 30% per a habitatge social que aplica l’Ajuntament de Barcelona.
Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, es va centrar en la rehabilitació d’habitatge al recordar que “és una oportunitat extraordinària, única” perquè arriben molts fons europeus per aquestes actuacions “i ho hem de saber aprofitar”. També va ser crític amb l’administració com la majoria dels participants quan va reclamar que faci una “intervenció mínima, la justa, sense posar traves al mercat”.
Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, va posar l’accent en que cal potenciar la rehabilitació (l’any passat, va caure un 1,6% respecte el 2021) i va celebrar que ja s’hagin imposat els criteris de sostenibilitat.
Gerard Duelo, president del Col·legi d’APIs de Barcelona i president del Consell General de Col·legis d’APIs d’Espanya, va exhibir optimisme, però no per les dades exposades, sinó perquè com a president dels Apis li toca “posar aquesta cara”.
Vicenç Hernández, president de l’Associació d’APIs de Catalunya, demana als polítics que “deixin d’utilitzar el sector immobiliari com a camp de proves inútils”
El més crític cap a l’administració va ser, precisament, Vicenç Hernández, president de l’entitat organitzadora de la tribuna, que en el discurs inicial va demanar a la classe política que “deixin d’utilitzar el sector immobiliari com a camp de proves inútils” i que “no imposin la ideologia”. Va demanar que els governants acabin amb l’ocupació il·legal, amb la reserva del 30% per a habitatge social a Barcelona, amb la “burocràcia administrativa” i amb els “topalls” a les rendes del lloguer. També va carregar contra la gestió dels fons Next Generation: “són una qüestió de fe, molts diuen que existeixen, però pocs els han vist”.
Marina Berasategui, secretaria d’Habitatge de la Generalitat, va oferir “mà estesa i col·laboració”. I va esposar tres reptes: les dificultats dels joves per accedir a l’habitatge, l’envelliment del parc d’habitatge i el seu encariment, fet que el converteix en un element per a l’especulació.
Francisco Javier Martín, director general d’Habitatge i Sòl del Govern d’Espanya, es va centrar en la necessitat de produir habitatge assequible, en la sostenibilitat i en la defensa de la col·laboració publico privada. Va subratllar que el repte és que l’habitatge social s’atansi a la mitjana europea.