Un impacte econòmic extraordinari, una caiguda del PIB de les més grans de la història -caldria viatjar al passat fins la guerra civil per trobar-ne una de tan pronunciada- i un any excepcional marcat per la pandèmia de la covid-19. El vicepresident amb funcions de president i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i la secretària d'Economia, Natàlia Mas, han rendit comptes en una trobada en línia amb periodistes per tancar el 2020 sobre l'impacte que la crisi del coronavirus ha tingut tant en les finances de la Generalitat com en la seva despesa pública, que estimen en 5.128 milions d’euros en el primer cas -un 2,4% del PIB- i 3.826 milions d’euros -l'1,8% del PIB- en el segon. El Govern aporta llum així a un any marcat per les actuacions d'urgència i les ajudes públiques i avisa que el 2021 també "serà un any en què també tornarem a tenir una despesa rècord" perquè, tot i que la vacuna pugui frenar l'emergència sanitària, "la pandèmia econòmica i social estarà present durant molt de temps".
"S'han mobilitzat més recursos que mai". Aragonès ha recordat que l'impacte econòmic extraordinari d'aquest any ha estat marcat per "un augment de la despesa dels més grans en l’àmbit de la salut, educació i serveis socials s’han mobilitzat més recursos que mai", cosa que representa un impacte directe també en les finances de la Generalitat. L'objectiu del Govern en tot moment ha estat "donar suport a les actuacions que es prenen per gestionar la pandèmia" i, per tant, "no sumar a la crisi sanitària una crisi de les finances públiques". Tot i així, l'Executiu català aplaudeix que aquesta crisi "no ens ha fet entrar en una situació de problemes de pagament com havia passat en crisis anteriors".
Aragonès: "2021 serà un any en què també tornarem a tenir una despesa rècord"
L'impacte directe d'aquestes actuacions s'ha vist reflectit, segons ha explicat Mas, en "les despeses en serveis de salut i en serveis sociosanitaris i en altres àmbits derivades de la situació d’emergència", mentre que l'impacte en els ingressos s'ha traduït en "una caiguda de la recaptació de tributs propis i cedits". La Generalitat, a més, va haver d'avançar recursos fins el mes de juny, quan el Govern espanyol va regular els 16.000 milions d'euros del fons covid per a les comunitats, 3.165 milions van anar a parar a Catalunya.
Però el Govern es lamenta que l'Estat "no ha facilitat el finançament de dèficits superiors al 0,2%" i, precisament per això, exigeixen a l'Executiu estatal que "intentem aprendre de la gestió pressupostària per assegurar una gestió àgil i intel·ligent que garanteixi que en els primers mesos de l’any tot el dèficit que superi el 0,2% vagi acompanyat d’elements de l’Estat". I és que la Generalitat tanca l'any amb un dèficit d'entre el 0,7% i el 0,8%, xifra que situa Catalunya com la tercera comunitat després del País Valencià i Múrcia amb més dèficit. Mentrestant, el Govern ha aprovat 23 decrets llei per reduir l'impacte de la pandèmia, vuit dels quals han estat en l'àmbit tributari.
Una vacuna a l'economia
2021 comença amb incerteses i, tot i que amb les vacunes en marxa, quedarà tota una ressaca que tornarà a deixar una "despesa rècord" i que farà que, com diu Aragonès, els efectes econòmics es perllonguin en el temps". Justament per això, i com ha anunciat el vicepresident amb funcions de president, el Govern injectarà ajudes directes potents en els sectors més afectats durant el primer trimestre de l'any, però també per això, Mas ha exigit a l'Estat "una gestió àgil i intel·ligent dels recursos per tal de capgirar la dinàmica habitual".
Mas: "Demanem a l'Estat una gestió àgil i intel·ligent dels recursos per tal de capgirar la dinàmica habitual"
I és que, com assenyala el també conseller d'Economia, "som nosaltres qui despleguem la major part de les ajudes directes als sectors i ho tornarem a fer" i "seguirem treballant per enfortir els serveis públics i per les ajudes directes per donar suport als sectors més afectats". Dit això, Aragonès ha admès que, "a la primera onada, les ajudes directes per part de la Generalitat van ser poques i també en la segona i per part de la resta d’administracions". I això és el que intentaran capgirar de cara al nou any, sempre i quan l'Estat els doni marge i no torni a distribuir "de forma tardana" els recursos.
Perquè, com diu Aragonès, al 2021 "no només la pandèmia continua, sinó que cal seguir donant-hi el màxim de suport" i, tot i que "la pandèmia sanitària s’ha de deixar enrere pels efectes de la vacunació, els efectes econòmics continuaran".