Costa creure que unes festes amb un impacteeconòmic tan rellevant en la ciutat de València no tinga un informe que ajude a albirar on estan els punts forts i els punts febles... però així és. L'únic estudi –pobre i desfassat- és de la Interagrupació de Falles, que data de 2008 i xifrava l'impacte en 753 milions d'euros. Parlava de més d'una trentena de sectors implicats, des dels ja citats, fins a les bandes de música, perruqueries, càtering, electrònica, indumentària, fotografia, lloguer de carpes, floristeria, il·luminació o impremtes.
En eixe informe la gran caixa la faria l'hostaleria, facturant 541,69 milions (71,86% del total); li seguirien les despeses en publicitat amb 86,6 milions (11,9%), transport amb 31,32 milions (4,16%), loteria amb 27,04 milions (3,59%), indumentària amb 17,76 milions (2,36%), artistes fallers amb 11,39 milions (1,51%) i orquestres, discos i animació amb 5,76 milions (0,76%). Insistim: tot això són dades llunyanes, d'abans de la crisi.
L'ocupació hotelera ronda el 80% els dies centrals
Xifres més actuals sobre ocupació hotelera les dóna la patronal Hosbec: els dies forts de les Falles, 17 i 18 de març, van registrar xifres del 86% i 78% respectivament en 2018. Un paper important també el tenen els apartaments turístics, tot i que AirBnB ha respost a aquest mitjà que no té dades concretes sobre l'ocupació durant les festes.
L'únic estudi existent xifra l'impacte econòmic de les Falles de València xifra en 753 milions d'euros i prop del milió de turistes
Quant al nombre de visitants, existeix el mite del "milió de turistes" –i així ho ha dit algun regidor de l'Ajuntament en els últims anys-, però l'única dada que tenim són els 865.950 turistes vinguts de fora de València en 2013, segons la Generalitat Valenciana, que va ser presentada al jurat de la Unesco per a aconseguir el reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Una mascletà a la plaça de l'Ajuntament de València | iStock
Sí que sabem que cada any Renfe augmenta el nombre de places dels trens d'Alta Velocitat i Llarga distància amb origen i destí València durant la setmana de Falles per reforçar el servei. En 2018 va oferir 25.000 addicionals que van sumar un total de 150.000 en 70 trens (35 per sentit). Augmenta també l'ús del cotxe compartit; la plataforma BlaBlaCar assenyala que durant les Falles l'activitat de 2018 va créixer un 19,8% respecte a l'any anterior, sent Madrid la primera ciutat per origen "amb prou diferència", seguida de Barcelona, Alacant, Múrcia i Saragossa.
Les mascletades són un aparador per a la pirotècnia, no un negoci
Des l'1 al 19 de març cada dia una empresa dispara la mascletà a les 14 hores a la plaça de l'Ajuntament; per no parlar de la Nit del Foc, els actes amb pólvora dels casals o els petards que es tiren a tort i a dret per tota la ciutat. Per tant, la pirotècnia és un altre sector clau en el món de les Falles. Malgrat això, disparar una mascletà no és un negoci, sinó un aparador: enguany l'Ajuntament de València paga 6.000 euros, però les despeses poden augmentar fins als 10.000 euros. "Les empreses perden. Ho fan per València, no per l'empresa", afirma el president de l'Associació de Pirotècnics valenciana (Piroval), Guillermo Rodríguez.
Les pirotècniques fan la seva mascletà tot i perdre diners: "Ho fan per València, no per l'empresa", com a aparador per Falles
Segons dades que dóna Piroval, les comissions falleres només destinen un 10% del seu pressupost als esdeveniments pirotècnics. El sector és molt valencià: el 50% de la facturació estatal (un total de 50 milions) es produeix al País Valencià i aquest material suposa el 45% del total de les exportacions. Per a aquestes empreses del sector, les Falles suposes al voltant del 15% dels seus ingressos (la resta, festes d'agost, setembre, etc.). Rodríguez diu que no s'han recuperat els nivells d'abans de la crisi: "Els particulars han suprimit dispars, i els que els han mantingut, els han reduït". Tot i això, sí que va créixer la facturació entre un 10 i un 15% en 2017.
En Falles, València és plena de gom a gom i el mateix regidor de Festes, Pere Fuset, ja ha parlat de què s'ha d'evitar la "sanferminització". També cal tenir en compte l'efecte "fuga" de persones que escapen de la ciutat massificada. En tot cas, sense un estudi econòmic, costa determinar cap a on ha de caminar la festa per fer-la econòmicament més eficient i per enfortir el reconeixement de la Unesco.