L'impost sobre begudesensucrades, que s'aplica a Catalunya des de l'1 de maig de 2017, ha reduït un 22% el consum d'aquest tipus de producte. És la conclusió d'un estudi d'investigadors del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Institut d'Economia de la Universitat de Barcelona, que analitza per primer cop l'impacte del tribut. Segons l'informe, hi ha una relació directa entre l'augment de preus, com a conseqüència de l'entrada en vigor de la llei, i la reducció de la ingesta de begudes ensucrades. "Sense cap dubte l'impost ha estat efectiu i ha aconseguit l'objectiu que buscava a curt termini", ha afirmat la coautora de l'estudi Judit Vall. En relació a l'impacte sobre la salut, la investigació ha detectat que des de l'entrada en vigor del gravamen els consumidors d'aquest tipus de producte ingereixen 107 calories menys per setmana.
"També trobem que es redueix molt més el consum de begudes ensucrades en zones de Catalunya on hi ha una elevada taxa d'obesitat, i per tant, entre la població que té més risc de patir malalties cardiovasculars o diabetis", ha explicat Vall. Segons la investigadora, això és un "indici" que fa pensar que a "mig i llarg termini" l'impost pot tenir "efectes positius per a la salut de les persones".
La investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona de la UB i del Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF Judit Vall
Segons l'estudi, el preu de les begudes ensucrades emmagatzemades en recipients grans (d'un o dos litres) ha augmentat un 20% mentre que el cost de les begudes en llauna entre un 5 i un 10%. Com més elevat és el percentatge d'augment de preu, més es redueix el consum: "Veiem que el consum cau molt més en les begudes grans que han tingut un augment més important del preu mentre que en els petits la resposta és més limitada".
Per això, Vall ha remarcat la importància que té que el tribut es traslladi al 100% al preu final del producte -tal com obliga la legislació catalana- per tal que "la resposta en el consum sigui més alta" i disminueixi la venda de begudes ensucrades.
Sis litres menys per setmana i producte
D'altra banda, la investigació ha constatat que es produeix un "efecte substitució": Una part de la caiguda del consum de begudes ensucrades es substitueix pel consum de begudes light i zero, que augmenten les vendes després de l'entrada en vigor de l'impost. Els resultats mostren que l'impost fa caure el consum de begudes ensucrades en sis litres per setmana, producte i botiga respecte al consum de begudes light i zero.
L'estudi ha utilitzat dades de vendes setmanals de 105 productes a uns 160 establiments de la cadena de supermercats catalana Bon Preu, que té un 10% de quota de mercat i presència a tot el territori català.
Un impost envoltat de polèmica
El tribut sobre les begudes ensucrades va entrar en vigor l'1 de maig de 2017 envoltat de polèmica per la forta oposició de diversos col·lectius. Mentre que la Generalitat va defensar que l'impost tenia com a "finalitat principal incentivar un canvi en els hàbits de consum, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut", la patronal de fabricants i distribuïdors AECOC va criticar que era un tribut "discriminatori" i va argumentar que la "fiscalitat" no era la manera més adequada de solucionar els problemes de salut. Un argument que també va defensar la patronal Foment del Treball.
Des de la seva aplicació, els darrers vuit mesos de 2017, la Generalitat va recaptar 22,7 milions d'euros amb l'impost de begudes ensucrades. La taxa afecta les begudes amb més de 8 grams de sucre que per cada 100 mil·lilitres reben una càrrega de 0,12 euros per litre. Per l'altra, les begudes d’entre 5 i 8 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres estan gravades amb 0,08 euros per litre.
Es tracta dels refrescos o sodes, les begudes de nèctar de fruites, les begudes esportives, les begudes de te i cafè, les begudes energètiques, les llets endolcides, les begudes alternatives de la llet, els batuts i begudes de llet amb suc de fruita, les begudes vegetals i les aigües amb sabors.