Catalunya és el territori de tot l'Estat espanyol amb més declarants de l'Impost de Patrimoni el 2017, però és el setè pel que fa a la quantitat declarada, que de mitjana se situa en els 2,5 milions d'euros, per sota la mitjana espanyola que és de 3,3 milions d'euros. Si bé és cert que la xifra de declarants de l'Impost de Patrimoni quasi es triplica en 10 anys -del 2007 al 2017-, també ho és que "no han sortit milionaris de sota els bolets". Tot i que el percentatge d'increment de les persones amb fortunes patrimonials superiors als 30,5 milions d'euros en aquesta dècada és del 162,23%, passant de 233 a 611, aquest augment rau en l'entrada en vigor de l'amnistia fiscal el 2012, quan es va donar la possibilitat de regular diner negre pagant només el 10% dels tributs. Així ho explica el president dels Fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Nacho Cornet, a VIA Empresa, que nega que aquest augment tingui res a veure amb la crisi.
De fet, el Govern de José Luís Rodríguez Zapatero va eliminar l'impost entre el 2008 i el 2010. Una mesura que, en principi, era temporal fins l'any 2013, però l'Executiu de Mariano Rajoy i ara el de Pedro Sánchez l'han mantingut i prorrogat successivament. Si bé entre el 2007 i el 2011, els declarants amb més de 30,5 milions d'euros es van elevar un 51,07%, un cop l'amnistia fiscal va ser una realitat, entre el 2013 i el 2017, les grans fortunes espanyoles s'han incrementat un 29,72% i creixen anualment entorn el 5%.
Un cop l'amnistia fiscal va ser una realitat, entre el 2013 i el 2017, les grans fortunes espanyoles s'han incrementat un 29,72% i creixen anualment entorn el 5%
Ara bé, després de tornar a entrar en vigor l'impost el setembre del 2011, l'Executiu d'Esperanza Aguirre va decidir que la Comunitat de Madrid eximiria del pagament de l'impost els seus residents (tot i que sí que el declaren). Per tant, malgrat que actualment hi ha 611 declarants de grans fortunes, només paguen l'impost 205, mentre que, per exemple, el 2007 hi contribuïen el total dels 233 declarants de més de 30,5 milions d'euros.
Però, per què el 2017 apareixen 4.669 nous declarants amb un increment del 2,36% i cada any n'apareixen centenars de nous? Segons Cornet, l'explicació és clara i no només rau en l'amnistia fiscal del 2012, quan "va aflorar tot el patrimoni". També hi ha hagut revisions del cadastre, cosa que representa que "la gent podia tenir un pis de 100.000 euros, que ara està valorat en 300.000, i si tens quatre o cinc pisos també has de pagar".
"Entre les afloracions del 2012 i els augments de cadastre, la gent és més rica nominalment, però tenen el mateix que tenien abans o menys perquè, en augmentar el cadastre, també t'augmenta l'IBI, per tant, has de pagar més", sosté el president dels Fiscalistes del CEC. Ara bé, entre el 2007 i el 2011 s'ha produït una davallada del 86,73% en el nombre total de declarants. L'eliminació de l'impost durant tres anys i l'exempció als declarants de Madrid de no pagar-lo una vegada va tornar a entrar en vigor el 2011 és l'única explicació d'aquesta davallada.
Cornet: "Entre les afloracions del 2012 i els augments de cadastre, la gent és més rica nominalment, però tenen el mateix o menys del que tenien abans"
En aquest sentit, Cornet afirma que "això el que provoca és que les grans fortunes estan a Madrid" i, per tant, que "la gent que ha de pagar molt de patrimoni, se'n va cap allà i no paga res". De fet, i a parer seu, "les comunitats autònomes que tenen aquest impost, s'estan empobrint perquè la gent marxa cap a Madrid" i, precisament per això, sustenta que "els grans teòrics de la fiscalitat sempre diuen que aquest impost s'ha d'eliminar perquè estàs pagant per totes bandes". "No té sentit que aquí hagi de marxar gent i s'empadroni a Madrid per culpa del patrimoni", insisteix.
La solució? "O eliminar l'impost o eliminar les diferències entre comunitats" perquè, subratlla Cornet, "no pot ser que hi hagi una comunitat autònoma dins del mateix Estat que tingui una competitivitat fiscal ferotge". A més, Espanya és juntament amb França dels pocs països que queden al món que tenen aquest impost. Així també ho reclama, entre d'altres, Foment del Treball, que argumenta que "aquesta figura hauria de ser abolida per l'Estat, mitjançant la no renovació de la seva obligació".
Grans fortunes vs. declarants
Dels 202.437 declarants de l'Impost de Patrimoni el 2017, la major part es concentren a Catalunya, al País Valencià, a Andalusia i a Madrid, totes dues amb una xifra molt semblant, però els més rics d'Espanya es concentren a la capital espanyola i a Galícia. Però, tot i que que els contribuents que declaren patrimonis superiors als 30 milions d'euros s'han multiplicat per més de dos en l'última dècada, passant de 233 declarants el 2007 a 611 el 2017, avui la majoria de les grans fortunes estan exemptes de pagar-lo precisament perquè es concentren a Madrid.
Si Catalunya té un total de 75.801 declarants, el País Valencià compta amb 22.516, un 70,3% menys que el Principat. Mentrestant, Madrid -tot i ser líder en grans fortunes- rebaixa el seu nombre de declarants fins els 18.132, un 76,08% menys que Catalunya, i Galícia es queda amb 7.860, un 89,63% menys. De fet, Galícia és la segona comunitat amb un patrimoni més alt amb una mitjana de 5,2 milions, circumstància que s'explica pel domicili en la comunitat gallega del fundador i soci majoritari d'Inditex, Amancio Ortega, ja que juntament amb la seva dona i els seus fills encapçalen la llista Forbes dels més rics d'Espanya.
Malgrat que Catalunya és el primer territori en nombre de declarants, ni tan sols ocupa les primeres places del rànquing en qüestió de patrimoni
Així doncs, malgrat que Catalunya és el primer territori en nombre de declarants, ni tan sols ocupa les primeres places del rànquing en qüestió de patrimoni. De fet, pel que fa a la mitjana de patrimoni declarat, el Principat baixa fins la setena plaça de la taula. I és que, segons les dades de l'Agència Tributària, gairebé dos de cada tres contribuents (el 67,8%) de l'Impost de Patrimoni declaren propietats i rendes de 300.000 i 1,5 milions d'euros, percentatge que es tradueix en 137.394 declarants d'aquest tram.
El segon grup més nombrós a tot Espanya és el dels contribuents que declaren entre 1,5 i 6 milions d'euros, que han assolit un total de 53.245 persones el 2017, lleugerament per sobre dels 51.077 de l'any anterior, i representen el 26,3% del total de declarants d'aquest tribut. Els segueixen els contribuents amb imports de 6 i 30 milions d'euros, fins als 6.481, el 3,2% del total, un pèl per sobre dels 6.053 de l'exercici precedent. Al seu torn, un total de 611 contribuents van declarar patrimonis de més de 30,05 milions d'euros, 32 més que un any abans. De fet, aquests quatre grups acaparen el 97,7% del total de declarants, o cosa que és el mateix, la pràctica totalitat dels contribuents de l'Impost de Patrimoni declaren béns de 300.000 euros i 6 milions d'euros.
Cornet: "O per llei estatal obligues a què l'impost sigui igual per a tothom o l'elimines"
Abolir l'impost o igualar-lo entre territoris? Aquesta és la qüestió. Si Catalunya és la que més declarants té és, segons Cornet, perquè "estan en un límit en què potser no poden marxar a Madrid i, en canvi, el que ha de pagar 200.000 euros l'any sí que té capacitat per fer-ho i per això els grans patrimonis són allà". I és que, apunta el president dels Fiscalistes del CEC, "si ara féssim un estudi de gent que té sis pisos, per herència o el que sigui, fa 10 anys segur que no pagaven i ara amb els mateixos pisos paguen. Són més rics? No, però com que ha pujat el cadastre, nominalment són més rics". "O per llei estatal obligues a què l'impost sigui igual per a tothom o l'elimines", conclou.