Ho han demanat per activa i per passiva, però poc cas els han fet. Foment del Treball porta des de l'inici de la crisi provocada per la covid-19 exigint a les diferents administracions que no apugin impostos ni en creïn de nous perquè, si "ara és el moment d'incentivar l'economia", aquesta via no facilitarà el camí de la recuperació per molt que els governs necessitin liquiditat. Sigui com sigui, el debat està obert i precisament per això, la patronal catalana organitzava a principis de setmana un seminari web sobre impostos i la seva aplicació a Catalunya, en què la secretària d’Hisenda del departament de Vicepresidència i Economia, Marta Espasa, i el director de l'Agència Tributària de Catalunya, Eduard Vilà, han rendit comptes de la feina feta per part de l'administració catalana en temps de coronavirus. Abans, un avís clar del secretari general de Foment, Salvador Guillermo: "No és el moment de fer una pujada d’impostos perquè té un efecte contraproduent per l’activitat econòmica".
El Consell de Ministres va aprovar fa un parell de setmanes uns pressupostos generals que contemplen un increment fiscal en l'impost de societats, l'IRPF, i l'impost de patrimoni -entre d'altres-. Això no va agradar gens a les patronals i, de fet, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ja va lamentar que els comptes de l'Estat "són poc realistes". A més, després de recordar que altres països propers com França o el Regne Unit estan abaixant els impostos perquè, sosté, "és el moment de les ajudes", Espanya els eleva encara més. "S'està castigant de nou les empreses", lamentava llavors.
I és que, com recordava -altra vegada- Guillermo, "si ens focalitzéssim en crear ocupació, tindríem més ingressos tributaris". Però sembla ser que a les administracions els costa trobar una sortida que vagi per aquesta via i aposten per un redisseny de la política fiscal que, en el cas de la Generalitat, "garanteixi la suficiència financera", "augmenti la progressivitat del sistema fiscal català" i "incentivi un creixement sòlid i sostenible", com exposava la secretària d'Hisenda.
Guillermo: "Si ens focalitzéssim en crear ocupació, tindríem més ingressos tributaris. No és el moment de fer una pujada d’impostos perquè té un efecte contraproduent per l’activitat econòmica"
Però comencem pel principi. A banda dels ja citats, el Govern espanyol també farà tributar les societats cotitzades d'inversió immobiliària, les socimi, que passen d'estar exemptes de pagament a haver de tributar un 15%. A això s'hi suma l'increment del dièsel -que s'aproparà als preus de la benzina-, l'impost sobre primes d'assegurances -que passa del 6% al 8%-, l'augment de l'IVA de les begudes ensucrades del 10% al 21%- i crearà un impost per als envasos de plàstic no reutilitzables.
Així que finalment donaran llum verda a tot allò que l'empresariat ha pràcticament suplicat que no es fes en aquest moment perquè justament són les empreses qui pot reactivar l'economia. Això sí, si juguen amb una mica de marge. Però UGT no està d'acord amb aquestes peticions i aquest divendres el secretari general del sindicat a Espanya, Pepe Álvarez, va defensar la pujada d'impostos sota l'argument que "és la manera més justa, que cadascú pagui en funció del que té i no del que consumeix".
De l'Estat a Catalunya
Mentre el Congrés dels Diputats debat l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2021 -que té marge per tirar endavant fins a principis de desembre-, el Govern també va fent la seva feina amb una idea clara: ajudar els més perjudicats per la crisi de la covid-19. La secretària d'Hisenda explicava aquest dimarts que els pressupostos de la Generalitat tenen per objectiu "fer un país de prosperitat compartida" amb mesures tributàries vinculades a l'IRPF, a l'impost sobre successions o als habitatges buits, entre d'altres.
La de l'IRPF, per exemple, vol "incrementar el mínim exempt en un 10% als contribuents amb una base liquidable total o inferior als 12.450 euros", cosa que farà perdre uns 12,4 milions d'euros a la Generalitat, però beneficiarà 205.042 contribuents amb un guany mitjà de 60 euros per càpita. També s'ha hagut d'ajornar el pagament de la taxa turística fins a l'octubre i no s'incrementaran les tarifes fins el juny del 2021. A més, un nou impost català gravarà el risc de deteriorament mediambiental per a aquelles instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
El Govern haurà de destinar 100 milions d'euros a la pujada del 0,9% del sou base dels treballadors públics decretada per l’Estat
La llista és llarga, però el que està clar és que, com recordava Espasa, la Generalitat ha elevat un 6% aquells impostos no afectats per la covid-19, percentatge que representa uns 572 milions d'euros, però ha perdut un 21,07% en ingressos tributaris pels impostos que sí s'han vist tocats per la crisi, com l'impost sobre estades en establiments turístics, el de les begudes ensucrades, el de successions i donacions o els tributs sobre el joc. En definitiva, en temps de coronavirus, la Generalitat ha recaptat un 15,5% menys en impostos del que havia calculat en un escenari sense pandèmia.
A més, ara el Govern haurà de destinar 100 milions d'euros a la pujada del 0,9% del sou base dels treballadors públics decretada per l’Estat, un increment que, segons asseguren, depèn únicament de l'Estat ja que és precisament l'Executiu central l'únic que té la potestat de decidir si apuja -o no- els salaris públics, mentre que la Generalitat està obligada a acatar el que es decideixi des de Madrid. Ara bé, el Departament de Polítiques Digitals no ha volgut entrar en detall a l'hora de pronunciar-se sobre si faran canvis als complements del sou que depenen de la Generalitat, cosa que presumiblement decirian un cop s'hagin aprovat els pressupostos generals de l'Estat.
I mentrestant...
Milers de treballadors encara no han vist ni un euro del SEPE pels ERTO per causes de força major. Mentre hi ha persones a l'atur que han vist com cobraven més del que els tocava, o que la seva empresa els treia de l'expedient de regulació i continuaven cobrant la prestació, alhora que cap dels aturats des del 12 d'agost a Barcelona ha cobrat la prestació (per exemple). Justament en aquest sentit, UGT denunciava l'increment de la feina a les oficines d'ocupació i assegurava que els treballadors del SEPE hi han de fer front amb una plantilla que s'ha retallat un terç en els darrers 10 anys. I això té conseqüències.
Conseqüències com la recent citada d'endarreriments de fins a tres mesos en la tramitació de les prestacions ordinàries d'atur, fet que ha portat algunes persones a oferir un servei il·legal de venda de cites prèvies i, de fet, en alguns locals del barri de Ciutat Vella, com locutoris o bugaderies, es poden veure cartells penjats que ho anuncien, cosa que el SEPE ha avisat que portarà aquesta pràctica als tribunals.
Més col·lapse del SEPE durant la segona onada de coronavirus, menys treballadors, prestacions que no arriben i impostos que pugen. Però, això sí, els treballadors públics cobraran un 0,9% a partir del 2021 i la Casa Reial veurà incrementat el seu pressupost en un 6,9%. I, mentrestant, el contrast amb molts treballadors de l'àmbit privat, que continuen fent les mil i una per arribar a finals de mes. És aquesta, doncs, una crisi per a tothom? O, hi ha qui se'n salva?