Si hi ha una un adjectiu que defineix l'any 2017 en l'àmbit català és incertesa, en l'àmbit polític i, de rebot en l'econòmic. I no sembla que el 2018 hagi de ser gaire diferent. Així almenys ho va exposar el catedràtic d'Esade-URL Francesc Xavier Mena en la ponència Perspectives econòmiques 2018. "Si el país es manté en aquesta situació d'incertesa, les projeccions econòmiques són molt preocupants, tant en el consum com en la creació d'empreses", advertia. I ho diu qui va ser conseller d'Empresa i Ocupació amb el govern d'Artur Mas.
Les estadístiques dels últims dos trimestres del darrer any per Catalunya evidencien com a mesura que el procés polític pujava de temperatura, l'economia es veia afectada. "La taxa de consum minorista va caure un 3,90% a l'octubre, així com la compravenda d'habitatge, la inversió estrangera directa o les pernoctacions", repassa el catedràtic, malgrat reconèixer la presència d'altres factors que incideixen en aquesta lectura estadística, com l'amenaça terrorista o les xifres extraordinàries que es van aconseguir al mateix període del 2016.
La incertesa, però, no és només una qüestió numèrica. El professor Mena va participar en l'enquesta Refem Empresa, Refem Catalunya, dirigida pel també catedràtic d'Esade Fernando Trías de Bes, i en la que van participar 123 directius de grans empreses entre l'octubre i el desembre de 2017. Segons el qüestionari, el 91% dels enquestats asseguraven tenir una preocupació personal alta o molt alta per la situació de Catalunya en aquell moment i per les seves perspectives de futur, mentre que la dada baixava al 80% quan es referia a l'àmbit professional. De fet, el 80% considerava que el procés polític era un factor de preocupació empresarial superior a qualsevol altre.
El catedràtic apunta a altres elements de preocupació per part de l'empresariat ocasionats pel procés polític. "Molts directius remarcaven l'afectació que està tenint o pot tenir en la inversió estrangera, en la marca Barcelona, el potencial de la ciutat com a centre de Congressos o en l'atracció de talent; a més, el 44% advertia que ja havia perdut clients, ja fossin de la resta d'Espanya, de Catalunya o d'altres països".
L'enquesta també qüestiona als empresaris sobre els motius del trasllat de les seus socials, i el 30% indica que és per garantir la seguretat jurídica de l'empresa. "Objectivament, la sortida de les seus té una importància menor, però, si s'allarga la situació i es consolida el fet que les decisions es prenguin fora de Catalunya, serà una d'aquelles malalties que et van matant en silenci", assegura Mena.
L'efecte 155
Com explicava el catedràtic, les projeccions amb una situació d'incertesa com les dels últims mesos són alarmants. "Les previsions d'institucions com AIReF o el Banc d'Espanya apunten que, de mantenir-se aquest context, el 2019 ens trobaríem amb una recessió de fins al 2,7% a Catalunya, que tindria un efecte evident també sobre l'economia espanyola, ja que el territori representa el 19% del PIB i el 26% de les exportacions de l'estat", analitza.
Mena: "Si es consolida el fet que les decisions es prenguin fora de Catalunya, serà una d'aquelles malalties que et van matant en silenci"
Mena considera que "el procés va voler canviar les regles del joc obviant conseqüències que tots sabíem que arribarien, com la manca de suport d'Europa o l'acció dels jutges i el Tribunal Constitucional", i assegura que l'aplicació del 155 ha estat essencial per calmar els mercats. "Tant la prima de risc com l'índex d'incertesa s'han reconduït en aquest temps, però aquesta és una situació incòmoda, ja que Catalunya ha de tenir capacitat de decisió", adverteix.
Consum i productivitat, els reptes per Espanya
Les previsions del professor Mena per l'economia espanyola no tenen tants condicionants. "Després de la crisi financera i de deute sobirà, l'economia espanyola està sortint de forma remarcable, creixent inclús per sobre de la mitjana europea", introdueix. Algunes dades que ho demostren: l'endeutament de les famílies ha caigut del 80% al 65% després de la crisi, mentre que el de les empreses ha passat del 110% al 82%. D'altra banda, les previsions del Funcas marquen creixement del 2,4% per 2018 i el 2,1% pel 2019, a més d'un augment en el consum privat, en la inversió de la maquinària i en la construcció, "sense arribar als nivells de la bombolla immobiliària, que és una situació no desitjable", apunta el professor.
Tot i això, l'economia espanyola té dos reptes de futur a encarar: consum i productivitat. "La sortida de la crisi de l'economia espanyola s'ha basat en la devaluació, i això vol dir salaris molt més baixos amb una conseqüència evident, que és que no creix ni el consum ni la productivitat".
Els altres grans problemes macroeconòmics d'Espanya són el dèficit públic i, sobretot, la recaptació d'impostos i la guardiola de la Seguretat Social. El 2007, la recepció total de l'Estat era de 200.676 milions d'euros, per "només" 186.249 el 2016. Si acotem l'anàlisi a l'impost de societats, el Govern espanyol ha passat de recaptar 44.823 milions a 21.678 en el mateix període de temps. Falten diners i d'alguna banda hauran de sortir. "Montoro ja va dir que el 2017 s'havien de recaptar 200.000 milions d'euros i, a falta de dades oficials, sabem que els ingressos es van quedar sobre els 194.000 milions. Aquests 6.000 milions d'euros que falten hauran d'arribar mitjançant nous impostos o amb alguna altra fórmula", avança Mena.
Mena apunta que "l'alternativa és tenir pensions molt més minses en el futur"
Pel que fa a la situació de la Seguretat Social, el professor indica que "hem buidat la guardiola i la demografia actual mostra que la gent jove no vol tenir fills i que les persones, un cop es jubilen, no es volen morir, i això desquadra els números", bromeja. La solució pel catedràtic passa per l'aplicació de la reforma del sistema de pensions, que retardi l'edat de jubilació i endureixi les condicions de jubilació anticipada, entre altres qüestions. "L'alternativa és tenir pensions molt més minses en el futur".
Malgrat tot, les perspectives de l'economia espanyola pels pròxims anys són positives. Això sí, amb el mateix condicionant que Catalunya. "La inestabilitat política és el gran factor de risc per Espanya".