El passat 19 de juliol el món va patir un esdeveniment que tenia característiques del que el matemàtic Nassim Nicholas Taleb defineix com a "black swan" o “cigne negre”, és a dir, una metàfora que expressa una excepcionalitat, atès que els cignes acostumen a ser blancs. Així, un “cigne negre” és un esdeveniment excepcional i imprevist, normalment amb conseqüències extremes, i que només es pot mirar d'explicar una vegada ja ha passat.
A les sis de la matinada de divendres l'empresa de ciberseguretat CrowdStrike va publicar una actualització defectuosa del seu antivirus dissenyat per protegir els dispositius de l’empresa creada per Bill Gates i que va provocar el caos en tota mena de serveis a mig món. Malgrat que no va ser un "cigne negre" de manual, com sí que ho foren les crisis financeres de 1929 i 2008, la caiguda de la Unió Soviètica, els atemptats de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units o la covid, l’errada d’aquesta empresa desconeguda per a la majoria de nosaltres va fer tremolar el món durant unes hores.
En el seu llibre The Black Swan (2007), el senyor Taleb ens explica que, tot i que aquests “cignes negres” són cada cop més habituals en un món tan interconnectat com l’actual, la nostra societat continua entestada a no donar la importància que cal a la potencialitat que tornin a succeir en un futur pròxim. És a dir, tot i que reguladors i els equips de gestió de riscos de les empreses estan fent un gran esforç per identificar i mitigar riscos, el món encara sembla no estar interessat a preparar-se pels “riscos de cua”, és a dir, aquells amb una probabilitat extremadament baixa de succeir, però que alhora poden tenir un impacte devastador.
A mesura que la societat depèn cada vegada més de la tecnologia, contràriament al que podríem pensar, el nostre futur esdevé menys predictible. El que va passar el divendres 19 de juliol és un clar exemple. I, en aquest sentit, és important que tant la societat com les empreses no menyspreïn la probabilitat de patir més “cignes negres”. Això vol dir que cal tenir-los en compte quan dissenyem les estratègies de resiliència financera i operativa, atès que l’impacte d’aquests esdeveniments sovint és massa rellevant per ignorar-los.
Amb tot, les investigacions del senyor Taleb ens recorden que aquests "cignes negres" també poden ser esdeveniments positius, com per exemple, la invenció dels ordinadors, la irrupció d'internet o els descobriments importants i efectius en el camp de la medicina, com pot ser el cas dels antibiòtics. Si apliquem aquesta lògica a l'empresa, hauríem de considerar els fenòmens de Google, Amazon, Facebook, Youtube, X (l'antiga Twitter), Netflix, Uber, Airbnb, ebay or Zoom exemples de “cignes negres” positius. Totes aquestes empreses han estat revolucionàries en el seu sector i han assolit un èxit sovint poc previsible.
Fins ara aquests encerts empresarials o “cignes negres” positius de la indústria tecnològica acostumaven a generar-se, majoritàriament, als Estats Units, malgrat que en els darrers temps ja comencen a ser més freqüents també a l’Àsia. No obstant això, és alarmant i sorprenent no trobar gaires casos de “cignes negres” empresarials positius d’origen europeu.
"És alarmant i sorprenent no trobar gaires casos de cignes negres empresarials positius d’origen europeu"
Tot i que millorable, el Vell Continent disposa d’un ecosistema empresarial prou sòlid que hauria de permetre el sorgiment d’aquesta mena de fenòmens. Els governs europeus disposen d'innombrables agències de suport a la innovació com, per exemple, Innovate UK, al Regne Unit, o Acció, a Catalunya. Però, òbviament, vistos els minsos resultats, hi ha alguna cosa que no acabem de fer bé.
En canvi, pel que fa a la previsió de “cignes negres” negatius, el govern d’Israel ha institucionalitzat una idea que ja en el seu temps va fer servir l'Església catòlica. Ens referim al concepte de "l'advocat del diable". La idea és senzilla i coneguda: l'advocat del diable és algú que argumenta en contra d'un punt de vista àmpliament acceptat o dominant, una manera d'establir i dur a terme una postura antagònica per exposar les debilitats d'una idea. Els israelians han aplicat aquesta fórmula a la intel·ligència militar i, en conseqüència, ja fa anys que van establir una unitat, amb aquest mateix nom, que té per objectiu intentar detectar “cignes negres” en l’àmbit de la seguretat que semblarien imprevisibles per la resta. Així, per exemple, aquest equip ja va advertir al seu govern de la possibilitat d'un atac de Hamàs tan sols dues setmanes abans del 7 d'octubre.
Els israelians han aplicat la fórmula de l'advocat del diable a la intel·ligència militar establint una unitat que té per objectiu detectar “cignes negres” en l’àmbit de la seguretat
Al món dels negocis, algunes empreses ja apliquen aquesta fórmula per mirar d’evitar el problema del “pensament grupal” o "groupthinking", que són les decisions errònies o ineficaces que sovint es prenen per la pressió social o, simplement, pel desig de tancar un acord. Una unitat d’aquesta naturalesa seria molt útil a Catalunya, per exemple, per analitzar de manera més afinada el futur panorama econòmic i ajudar a l'empresariat de casa nostra a preparar-se davant possibles eventualitats negatives, provocades per “cignes negres”. La feina d’aquesta unitat ajudaria en gran manera a la resiliència de l’economia catalana i, alhora, també hauria de mirar d’identificar oportunitats de negoci disruptives, és a dir, a “cignes negres” positius, per tal de situar millor Catalunya en el rànquing de països amb empreses innovadores d'impacte internacional.
Si el futur cada vegada és més incert, això implica que cal invertir recursos, ja sigui des de l’àmbit públic, privat o una combinació d’ambdós, per mirar de preveure a temps els canvis sobtats per poder reflexionar i prendre les decisions més adients que han de permetre preveure possibles “cignes negres” negatius, i identificar i aprofitar les oportunitats per crear “cignes negres” positius.