Catalunya ha rebut durant el curs 2016-2017 un total 12.095 estudiants estrangers que han vingut a les universitats catalanes a fer l’estada d’Erasmus, segons dades de l’Idescat. Però els darrers anys s’han topat amb què el mercat del lloguer no els dóna la benvinguda. El fet que llogar una habitació en un pis compartit a Catalunya se situï, de mitjana, en els 472 euros mensuals està provocant que els universitaris estrangers es plantegin escollir altres destinacions més econòmiques. “Les universitats catalanes estan fent un esforç enorme per atraure talent internacional però l’allotjament és inaccessible”, assenyala el responsable de màrqueting d’Uniplaces, Samuel Toribio, a VIA Empresa.
El 2017, coincidint amb el 30 aniversari del programa Erasmus, Espanya es va situar com la destinació preferida pels estudiants estrangers, un lideratge que manté des de l’any 2001, segons l’informe Residències d’Estudiants a Espanya de la consultora immobiliària JLL. En total, durant el curs 2015-2016 van arribar al territori espanyol 45.813 alumnes Erasmus, situant-se per davant d’Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia. Barcelona se situa com la vuitena ciutat preferida pels estudiants internacionals segons el rànquing QS Best Student Cities 2017. Però la dificultat per accedir a un allotjament, si els preus continuen amb una tendència alcista, pot acabar expulsant als Erasmus de Catalunya i d'Espanya.
Encariment de l'oferta de mala qualitat
L'elevat preu del lloguer s'explica en part per "la creixent demanda d'habitatge a les grans ciutats juntament amb una oferta de pisos i cases que no agumenta, la qual cosa dispara el preu", assenyala Ignasi Giralt, brand marketing manager de Badi, la plataforma que connecta habitacions lliures amb persones que busquen casa segons l'afinitat dels seus usuaris.
Segons Uniplaces, el portal online per a la reserva d’allotjament universitari, existeix un gap important entre el preu que estan disposats a pagar els estudiants per una habitació i el preu que demana el mercat. Així, mentre que els universitaris que vénen a Barcelona demanen habitacions amb un preu mensual que gira al voltant dels 330 euros, el 82% de l’oferta es troba per sobre d’aquest preu. En el cas del conjunt d’Espanya, el gap se situa en el 65%.
Toribio és del parer que hi ha habitacions al mercat per a tot tipus de públic, “des de l’estudiant amb diners que ve de l’altra punta del món a l’Erasmus que arriba a la ciutat amb una beca”. Però segons ell, el problema és que fins fa dos anys havia una oferta per a cada un d’aquests públics, és a dir, habitacions de 200 euros i habitacions molt bones a 500 euros mensuals. “El problema que s’ha produït a Barcelona especialment és que l’oferta de mala qualitat s’ha encarit molt. Ara, habitacions molt bàsiques s’estan pagant a preus de luxe”, assenyala.
La centralitat de Barcelona
Badi ha registrat aquest estiu un total de 4.270 sol·licituds de lloguer d’habitacions a Barcelona a la seva plataforma. La startup compta amb un 25% dels seus clients que són estudiants i un 90% d'ells són nacionals, ja que on tenen més presència es a les grans ciutats de Barcelona i Madrid. Els barris més sol·licitats pels estudiants de Badi a la capital catalana han estat Vila de Gràcia, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família i la Dreta de l’Eixample, respectivament. Així mateix, un estudi d’Uniplaces sobre el mercat de lloguer d’estudiants el 2018 també afegeix el Barri Gòtic com un dels més demandats pels Erasmus que vénen a Barcelona.
Toribio, d'Uniplaces: "Habitacions molt bàsiques s'estan pagant a preus de luxe"
Aquests són, a més, les zones amb un preu mitjà més elevat per habitació: des de 539 euros de mitjana al Barri Gòtic, passant pels 494 euros mensuals a la Dreta de l’Eixample, 473 euros mensuals a l’Esquerra de l’Eixample i 439 euros mensuals a la Sagrada Família, segons l’estudi d’Uniplaces. Per al responsable de màrqueting de la plataforma, els preus tan elevats en els barris més cèntrics de la ciutat es deuen a les males comunicacions amb transport públic. “Madrid té una xarxa de transport que permet arribar d’una punta a l’altra de la ciutat en poc temps, cosa que no passa a Barcelona”, i això provoca que gran part de la demanda d’habitacions es concentri al centre de la ciutat.
A més, “un altre dels problemes de Barcelona i que afavoreix l’elevat preu del lloguer en aquestes zones és que des de l’administració pública no s’estan potenciant àrees alternatives com L’Hospitalet de Llobregat, Badalona o el barri de Marina”, apunta Toribio. Des d'Uniplaces assenyalen la necessitat que els ajuntaments facin un esforç per facilitar l'allotjament als universitaris. "L'estudiant estranger és un turista de qualitat, ja que és un públic que deixarà molts diners, que és qualitatiu i que es convertirà en ambaixador de la ciutat. Però a Barcelona es té la mentalitat que això és negatiu”, afegeix.
Les residències estudiantils, l'alternativa al pis compartit
L’increment del preu del lloguer de pisos suposa un augment en la recerca d’un altre tipus d’allotjament per als estudiants universitaris, com poden ser les residències estudiantils o els col·legis majors. Per al responsable de màrqueting de la plataforma Uniplaces, que també gestiona residències universitàries, “si he de pagar 550 euros per una habitació en un pis compartit i puc accedir a una residència per 750 euros mensuals, al final em decanto per la segona opció”.
"L'estudiant estranger és un turista de qualitat i que es convertirà en ambaixador de la ciutat", assenyala Toribio
Segons l’informe de la consultora immobiliària JLL, s’estima que uns 473.254 joves necessiten allotjament cada any. Però actualment només hi ha 93.600 places disponibles a les residències d’estudiants espanyoles, la qual cosa es tradueix en un desajust important entre l’oferta i la demanda d’allotjament de més de 380.000 places. El 2017, Espanya comptava amb 1.148 residències universitàries i col·legis majors, sumant un total de 93.653 places. Madrid es posiciona com la província amb un número més gran de places per a alumnes, amb un 22,6% del total de llits, seguida per Barcelona, amb un 12,4%.
Residències d'alt nivell
La província de Barcelona disposa de 9.517 places a residències i col·legis majors, amb 77 centres destinats a aquest tipus d’allotjament. Veient aquesta situació, dos fons d'inversió preveuen obrir a la capital catalana de cara al curs 2021-2022 una nova residència universitària al 22@, l’Aparto Diagonal Mar. I no són els únics. També el proveïdor britànic d'allotjament d'estudiants de luxe al Regne Unit i Europa, Collegiate AC Group, obrirà al setembre de 2019 una residència d'alt standing a Barcelona. Serà molt similar a la qual ja han inaugurat a València, la Collegiate Valencia Marina Real, una residència per a estudiants ubicada als Poblats Marítims -molt a prop de la platja i de la zona emprenedora Marina d'Empreses- amb 350 estudis de luxe. Com a exemple, els 1.014 euros mensuals que pot arribar a pagar un estudiant per allotjar-se en un estudi prèmium.
La residència Collegiate Marina Real de València | Collegiate
Per la seva part, les residències TSH de Barcelona, situades a Marina i Poble Sec, han detectat una frenada en la demanda d'habitacions, que ha baixat un 9% entre el maig i l'agost d'aquest any. Tot i això, "la conversió d'aquestes sol·licituds a reserva ha passat del 8% l'any passat al 12% el 2018, és a dir, amb menys sol·licituds hem aconseguit més reserves", explica la directora de màrqueting per al sud d'Europa de The Student Hotel, Eva Sosa. "El preu del lloguer d'un pis compartit a la ciutat no és igual que el de fa cinc anys i les condicions per llogar un apartament són més restrictives pels estudiants estrangers que fan estades menors a sis mesos", afegeix, la qual cosa ha afavorit la conversió a reserves.
Una habitació de la residència TSH a Marina | Cedida
Per a Uniplaces, un dels problemes de les residències estudiantils és que es destinen a un públic amb una disposició a pagar de més de 1.200 euros mensuals, la qual cosa “no ajuda a crear més oferta d’allotjament accessible”, assenyala Toribio. Segons l’estudi de la consultora immobiliària JLL, el preu mitjà d’una habitació a una residència estudiantil a la província de Barcelona és de 778 euros al mes. En el cas de les residències TSH, la renda mensual d'una habitació per a estances de més de nou mesos se situa en els 784 euros.
Frena l’arribada d’estudiants estrangers
El preu de llogar una habitació a la capital catalana s’ha incrementat un 6,3% a l’agost del 2018 en comparació amb el mateix mes de l’any anterior, situant-se de mitjana en els 508 euros al vuitè mes de l’any, segons un estudi de Fotocasa. No obstant això, Uniplaces ha detectat una frenada en la pujada de preus des de l’octubre del 2017. “Grups inversors que tenien projectes per a edificis a Barcelona s’han retirat i molta gent ha deixat de demanar no solament Barcelona sinó també Espanya com a destinació d’intercanvi”, apunta Toribio, qui afegeix que “s’ha registrat una baixada d’entre un 10% i un 15% en la demanda d’estudiants internacionals a la ciutat”.
Sosa, de TSH: "Les condicions per llogar un apartament són més restrictives pels estudiants estrangers que fan estades menors a sis mesos"
Sosa també apunta que des d'agències col·laboradores a TSH han notat un decreixement en l'arribada d'estudiants estrangers a Barcelona, "però no solament pel preu, sinó també per temes relacionats amb la seguretat, que preocupa a certs universitaris com als d'origen americà".
No obstant això, des d'Uniplaces esperen que durant la segona meitat d'aquest 2018 els preus s'estabilitzin, ja que "s'ha arribat a uns límits on els estudiants es comencen a plantejar no venir a les grans ciutats".