La crisi de la covid-19 ha paralitzat mig món. Primer va ser la Xina, després ha vingut l'Europa mediterrània, així com en breu l'eix atlàntic haurà d'afrontar unes mesures de confinament similars a les que ja estem vivint a Espanya. Perquè, segons diuen els experts, només reduint la vida social podrem parar la pandèmia. La indústria de l'esport ha quedat paralitzada arreu, com també resumia jo fa uns dies en un article a The Conversation, amb les conseqüències econòmiques que això suposa pels mitjans de comunicació, els anunciants, les organitzacions esportives i els mateixos esportistes. De fet, segons alguns experts, s’especula que les pèrdues de la indústria de l’esport poden arribar als 40.000 milions d’euros a escala global.
Així doncs, i només havent viscut la primera setmana i mitja de confinament a tot Espanya, es fa difícil fer previsions de com afectarà la crisi del coronavirus al negoci generat per alguns dels esports més practicats del país. I, concretament, a la indústria de el futbol, que representa el 1,37% del PIB espanyol. Les xifres que han estat publicades del que suposaria l'ajornament de la lliga espanyola són esgarrifoses.
Incertesa en el negoci del futbol professional
Segons van publicar diversos mitjans de comunicació, La Lliga, que la temporada passada va ingressar 4.479.000 euros, ja ha fet una estimació de les pèrdues en el cas que la primera i la segona divisió siguin cancel·lades definitivament: aquestes serien de 678, 4 milions d'euros, que es repartirien en 549 milions vinculats als drets de televisió, 88 milions en concepte d'abonaments i 41,4 per ingressos de les taquilles. Si els partits acabessin jugant-se a porta tancada, les pèrdues serien de 129 milions. A més, d'aquestes xifres es continua deduint la forta dependència que tenen alguns clubs dels ingressos vinculats als drets de televisió; uns ingressos que, gràcies a la centralització de la seva venda per part de La Lliga, s'han repartit més equitativament des de l'any 2016.
"La Lliga, que la temporada passada va ingressar 4.479.000 euros, ja ha fet una estimació de les pèrdues en el cas que la primera i la segona divisió siguin cancel·lades: 678, 4 milions d'euros"
A més a més, no es comptabilitzen les pèrdues que hi haurà per la impossibilitat de fer gires de pretemporada, la reducció dels ingressos per marxandatge que es vincularan a la caiguda del turisme esportiu a escala global o la pèrdua de noves oportunitats comercials i d’esponsorització a curt i mig termini. El Barça, com hem vist, ja ha fet comptes i el pressupost s’haurà d’ajustar de manera urgent amb el beneplàcit dels jugadors.
Tocarà fer valoracions més precises un cop hagi passat aquesta crisi, perquè per molt que els estaments oficials hagin volgut reaccionar, aquests ho han fet tard. I, més el món de el futbol espanyol que ha hagut d'ajornar també les picabaralles entre La Lliga i la RFEF per poder centrar-se en evitar contagis entre jugadors, treballadors i, també, entre aficionats. La primera setmana de confinament, tres clubs de Primera (València, RCD Espanyol i Deportivo Alavés) tenien jugadors infectats pel SARS-CoV-2 i, dies abans, els partits a porta tancada no van impedir que molts dels aficionats es congreguessin al voltant dels estadis sense mantenir la distància de seguretat recomanada per evitar contagis: entre 1,5 i 2 metres.
Tot ajornat
Ara, La Lliga i la RFEF tindran el repte de gestionar conjuntament el futur de les competicions, un cop sabut que l'Eurocopa de 2020 s'ajorna. Més i tot, i segons alguns directius de clubs, amb un element afegit sobre la taula que fa valorar el perquè de l’aplaçament de l’Eurocopa del 2020: poder acabar les competicions domèstiques permetria, si la crisis ens deixa, reemprendre el calendari de competicions habitual del 2020-21 i generar molta menys incertesa, molt perjudicial pel negoci.
"El que sí ha quedat demostrat és que l'Eurocopa o la Copa Amèrica són menys importants per a la indústria que les competicions nacionals i, sobretot, que la Champions"
El que sí ha quedat demostrat és que l'Eurocopa o la Copa Amèrica són menys importants per a la indústria que les competicions nacionals i, sobretot, que les competicions europees de clubs: l'Europa League i la Champions. El gran pastís se'l repartiran els equips que acabin les competicions europees: explica la UEFA que "el muntant total disponible per a la distribució als clubs participants a la temporada 2019-20 és de 2.550 milions d'euros, dels quals 2.040 milions es distribuiran entre els clubs que competeixin a la UEFA Champions League i la Supercopa de la UEFA.
A més, 510 milions d'euros es distribuiran entre els clubs participants a la UEFA Europa League". La classificació per a quarts de final es premia amb 10,5 milions per club, passar a semifinals significa ingressar 12 milions més, el finalista guanya 15 milions i guanyar la Champions suposa uns ingressos de 19 milions d'euros extres.
L’Orient es fa fort, malgrat l'ajornament de Tòquio 2020
Un cop resolts els calendaris del futbol professional a Europa i Amèrica Llatina, quedava per veure què passava amb els Jocs Olímpics del 2020. Tot i que el govern nipó s’havia afanyat a garantir la seva celebració, Shinzo Abe i el COI han hagut de cedir a les pressions d’esportistes, governs i algunes de les federacions nacionals més significatives de l’agenda olímpica (com les de natació i atletisme dels Estats Units).
Ara per ara, es preveu fer els Jocs el 2021 amb el conseqüent sotrac que suposarà pel Japó. Per una banda, econòmic, per l’atracció turística que se’ls associa o la ràpida amortització de les inversions, que sumen els 11.000 milions d’euros. Per altra banda, moral, ja que de nou i com va passar amb els fallits Jocs del 1940, una cita olímpica al país queda marcada per la tragèdia. Depenent de com el país i la seva capital surtin d’aquesta olimpíada, potser es tornarà a fer certa aquella expressió encunyada per John R. Short, professor de la Universitat de Maryland, que massa vegades “els Jocs han capturat la ciutat” enlloc de ser la ciutat que acull i es beneficia dels Jocs. Que cada vegada s’hagin trobat menys ciutats candidates a acollir grans esdeveniments esportius, no és perquè sí.
"La crisi del coronavirus a Europa ha permès a la Xina enviar material i ajuda mèdica al vell continent, donant lloc a imatges de gran contingut simbòlic pel que fa a la relació entre Orient i Occident"
Acabo especulant: ¿Us imagineu que, a més a més, en el medaller de Tòquio 2021, la Xina tingui un paper realment protagonista? A Rio 2016, sent tercera, els Estats Units la va superar en 20 medalles d'or. Però, la crisi del coronavirus a Europa ha permès a la Xina enviar material i ajuda mèdica al vell continent, donant lloc a imatges de gran contingut simbòlic pel que fa a la relació entre Orient i Occident. El capitalisme d'estat va frenar la corba d'infeccions amb autoritarisme i disciplina, la mateixa que s'aplica a l'entrenament dels seus atletes, la majoria dels quals conscients de participar d'una gran operació de propaganda governamental cada vegada que treuen a passejar la bandera xinesa pels grans esdeveniments esportius internacionals.
Algun visionari va exposar que la crisi de la covid-19 podria ser, per a la Xina, el que el desastre nuclear de Txernòbil va suposar per a la Unió Soviètica; però, crec que va fallar la predicció: aquesta crisi, a nivell geopolític i de reputació, podria suposar per al govern de Xi Jinping el què de moment les seves inversions a la indústria del futbol no han aconseguit. El temps dirà.