Cinc grans indústries del sector sanitari i farmacèutic s'han trobat en el Tribuna de Sant Cugat Empresarial per reflexionar sobre la gestió de la pandèmia del coronavirus. Un dels aspectes que s'ha afrontat és l'alliberament de les patents per accelerar la vacunació i estendre-la a tot el món. Una reivindicació que fins i tot ha fet seva el president dels Estats Units, Joe Biden.
Però la indústria farmacèutica ho té clar: no és la solució. Un dels més contundents ha estat Jaime Vives, conseller delegat de Roche Diagnostics a Espanya, que veu aquests discursos com "populistes": "La patent és la culminació de molts anys de treball, que acaba en una fórmula. Si s'allibera, no començaran a fer vacunes demà".
Més fàbriques i més vacunes
El problema, ha assenyalat, és la infraestructura que es necessita per fabricar vacunes a gran escala i amb una qualitat constant: "Hi ha molt poques fàbriques que ho poden fer". Una visió similar a la de Jose Terencio, vicepresident d'Innovació de Grifols: "L'alliberació de patents no tindrà un impacte important, sinó fer més fàbriques i més vacunes. I això no es fa alliberant-les".
"Tot el coneixement de les empreses no s'aconsegueix en un mes. S'han de posar més fàbriques i fer més vacunes", ha resumit Terencio. A més, ha defensat les patents com l'element "catalitzador" per fomentar la innovació. "Les patents no solucionaran la situació", ha emfatitzat.
Mario Rovirosa: "Si qualsevol pot fabricar vacunes, serà un desastre"
Mario Rovirosa, CEO de Ferrer, ha advertit dels perills de "simplificar", per exemple els discursos que vinculen l'alliberament de les patents amb les subvencions rebudes. "Hi ha molt coneixement que només poden posar les empreses". "Necessites experiència per fer vacunes, no és donar la recepta i la fas. No et sortirà igual. Has de portar molts anys", ha insistit Xavier Carbonell, CEO de Palex.
En canvi, Rovirosa ha obert un altre debat: el preu. "Hi ha algunes vacunes que es venen pràcticament a preu de cost i altres que van amb marge; potser aquí es pot fer alguna cosa". "Si qualsevol pot fabricar vacunes, serà un desastre", ha resumit.
"S'han tingut vacunes abans perquè hi ha moltes empreses que hi han invertit durant anys. Això és el que fa la indústria farmacèutica", ha reivindicat el vicepresident de Grifols.
La lliçó a aprendre
Els representants de les cinc indústries han insistit en la necessitat de treure lliçons positives de la pandèmia. I una de les més importants és la col·laboració i el treball en equip que ha permès, per exemple, tirar endavant les vacunes. "Hem demostrat que junts podem i pot sorgir un nou model col·laboratiu", ha reclamat el director general de Boehringer Ingelheim Espanya, Peter Plöger.
Alguns com el conseller delegat de Roche han assenyalat que fins ara percebien desconfiança i falta de reconeixement per part de l'administració i ha mostrat la seva esperança que canviï: "Espero que hagi servit per establir aquesta confiança. El problema de la indústria quan negocies amb el sistema públic és que no hi ha confiança. Porta a una burocràcia ingent i sense sentit".
Respiradors de la Seat
En aquest sentit, han lamentat que l'administració pública va tenir oblidat part del sector a l'inici de la crisi. Per exemple en el cas de Palex, amb qui no es van posar en contacte de manera ràpida: "Està molt bé que la Seat faci ventiladors, però si nosaltres en portem cada mes, coneixem proveïdors, les rutes... I això no ha sigut tan fàcil".
"Les empreses del sector, quan va començar l'emergència, ens vam posar a treballar moltes hores. Lamentablement el govern va trigar un temps. Una lliçó és que ens falta preparació", ha apuntat Jaime Vives.
La dependència exterior
Un altre aspecte que ha tret a la llum la pandèmia ha estat la dependència amb l'exterior. La necessitat de mascaretes, respiradors o altres productes es va cobrir especialment amb empreses estrangeres. "La pandèmia, entre les poques coses bones, ha sigut la consciència de la sobirania industrial", ha assegurat el secretari general d'Indústria del govern espanyol, Raül Blanco.
Mario Rovirosa: "La pressió sobre els preus la segueixo vivint amb extrema crueltat"
El CEO de Ferrer, però, no acaba de confiar que això acabi impregnant-se en l'administració. "Des del 2008 hem creat un sistema que pensa en l'últim cèntim d'euros i això porta a una pressió de preus molt gran", ha explicat. Aquest fet provoca que si vols un producte molt econòmic, has de triar proveïdors de la Xina o Índia.
"Aquesta dependència ens fa dèbils. No soc molt optimista perquè no estem ni sortint d'aquí i la pressió sobre els preus la segueixo vivint amb extrema crueltat".
El final de la pandèmia
Els cinc protagonistes han aprofitat per valorar quan veuen el final de la pandèmia. Tot i reconèixer que s'està sortint del túnel, avisen que encara falta per tornar a la normalitat. “Haurem de conviure amb el virus i les mesures un temps més”, ha apuntat Jaime Vives.
I és que la vacuna no és el final de la pandèmia, tal com ha recordat el conseller delegat de Roche: “La vacuna no és suficient. Cal una teràpia per les persones malaltes. Fins que no ho tinguem, el més prudent serà mantenir les normes de la distància, la mascareta. La vacunació està bé, però s'ha de poder combatre la malaltia. Haurem d'esperar i no tinc cap data”.
I encara més enllà. Es parla de la immunitat de ramat a Espanya per l'estiu, però el director general de Boehringer a Espanya ha llançat una advertència: “El 70% a Espanya no és suficient. A nivell global es parla del 2023. Pensar que demà ja s'acaba, no”.