La inflació durant el mes de juny supera el 10%. Segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, els preus de consum a l'Estat es van situar en una cota del 10,2% durant el sisè mes de l'any, el nivell més alt des de l'abril de 1985. El transport il'alimentació tornen a ser els principals motors d'una escalada de costos per al consumidor final que també repercuteix sobre l'habitatge o l'oci i la restauració.
Després d'una moderació a l'abril d'enguany, quan la taxa va retrocedir del pic del 9,8% fins als 8,3 punts percentuals, els preus continuen en una alça històrica que l'ha portat a superar les dues xifres per primer cop en dècades. El salt en comparació amb el maig, a més, és el segon més alt del curs, només per darrere de l'índex intermensual del mes de març, el primer gran pic inflacionista de la sèrie.
Si es diferencia per sectors, els carburants i els productes energètics romanen en tendència ascendent. En el primer cas, la variació interanual en costos supera els 40 punts, mentre que en el segon s'apropa als 50. Cap altre ítem s'apropa a l'escalada dels factors del transport, tot i que els preus dels habitatges també estan arribant a màxims històrics, amb una variació en comparació amb el 2021 de prop de 20 punts percentuals.
L'alimentació també ha estat un dels components centrals de la pujada dels preus de consum. Les fruites, de fet, tenen una repercussió sobre la taxa de l'IPC superior a la dels combustibles líquids, amb un augment mensual proper al 10%. La resta d'aliments bàsics, des de la carn als làctics o els cereals, acompanyen aquest creixement, tot i que amb alces més moderades.
Si s'observa el conjunt dels grups d'ítems de consum, només dos mostren comportaments moderats. Les comunicacions, per una banda, se situen per sota dels preus del juny del 2021, amb un retrocés lleuger del 0,3%. Per altra banda, la roba i el calçat, si bé són més cars que l'estiu passat, han retrocedit en un punt i mig en comparació amb els primers mesos del 2022.
Nou sostre de la subjacent
La inflació sense alimentació ni productes energètics, igual que l'IPC general, continua lluny dels objectius dels organismes internacionals. Si bé a l'inici de la crisi les institucions monetàries auguraven un comportament més estable perquè aquest indicador romania ancorat per sota dels dos punts, la conjuntura econòmica internacional i els efectes sistèmics l'han portat a un nou màxim històric, de 5,5 punts, el primer cop que supera el 5%.
Si s'observa l'índex harmonitzat, la comparació amb la resta de països de la Unió Europea no surt favorable a l'Estat espanyol. Si bé els veïns comunitaris mantenen un augment de preus constant, no arriben als màxims que afecten l'economia espanyola. Europa, així, registra una pujada intermensual de cinc dècimes, fins al 8,6%.
Castella-La Manxa, fanalet vermell
11 de les 17 comunitats autònomes tanquen el juny amb un índex de preus superior a les dues xifres. El cas més destacat és el de Castella-La Manxa, on al mes de maig ja es van superar els 10 punts, i que en les primeres setmanes del període estival s'ha apropat als 13. Galícia, l'Aragó o Castella i Lleó, tot i que lluny del territori de la Meseta, també pateixen una variació de preus superior al 10%.
A l'altra banda de l'espectre, les Canàries no arriben als 10 punts, mentre que la Comunitat de Madrid i el País Basc es queden en una inflació del 9,5%. Catalunya tampoc s'ha apropat a la mitjana de l'Estat, amb un índex que se situa en els 9,7 punts, el més alt de la sèrie històrica –el mateix que les Balears–, mentre que el País Valencià es queda exactament en el terme mitjà espanyol del 10,2%.
Reaccions
El president del Govern central, Pedro Sánchez, reconeix que les dades de preus de consum són "dolentes". En una resposta a un grup minoritari durant el debat de l'Estat de la Nació, el cap de l'executiu s'ha compromès a rebaixar la inflació "en defensa de la classe treballadora".
Les autoritats catalanes, però, no confien en el paquet de mesures presentat pel mandatari. El conseller d'Economia de la Generalitat, Jaume Giró, critica l'estratègia de Sánchez com a "decebedora i ineficient", en el que ha considerat un paper de mesures "electoralistes" i "demagògiques". El president de la Generalitat Pere Aragonès, per la seva banda, reclama més compromís, i considera l'impost a la banca i a les energètiques i la bonificació del transport solucions "parcials i insuficients". En aquest sentit, el cap de l'executiu català reclama "mesures molt més estructurals".
El Col·legi d'Economistes de Catalunya augura que l'esforç de l'executiu serà, a curt termini, en va. Segons els experts, la dada del juliol pot ser "un altre ensurt" després de la taxa històricament elevada registrada durant el juny. Els analistes de l'escola de negocis Esade sí consideren que la inflació es reduirà en els pròxims mesos, però avisen que la política monetària europea pot generar una "recessió en les economies desenvolupades".