El passat mes de febrer, el director general de l'OMS alertava que la covid-19 no era simplement una crisi de salut. "No només estem lluitant contra una epidèmia, estem lluitant contra una infodèmia, on la desinformació és molt més ràpida i forta que el virus", va declarar Tedros Adhanom Ghebreyesus. A dia d’avui, el virus ja no s’està propagant als ritmes de fa unes setmanes, però en canvi, la propagació de rumors i notícies falses, no s’atura.
Quan la crisi pel coronavirus va esclatar, prenent ràpidament una dimensió global, l'Institut per a la Societat i Tecnologia (ITS) de Río de Janeiro i Digital Future Society ja estaven realitzant una investigació conjunta sobre com combatre la desinformació. Aquesta mateixa setmana s’ha publicat l'informe, Com combatre la desinformació: Estratègies d’empoderament de la ciutadania digital, on s’exposa què significa desinformació, les conseqüències de la mateixa i estableix les claus per combatre-la. En aquest sentit dotar al ciutadà de més eines de participació, que li permetin prendre major consciència, participar en el debat i en la presa de decisions és fonamental en l’era digital. L’informe també planteja una sèrie de recomanacions adreçades als responsables de formulació política sobre com encarar la desinformació, tendència de la que tots, d’una manera o altra, semblem haver-nos contagiat.
Estem constantment subjectes a una escala invisible de recopilació de dades en les nostres vides digitals. Consumim continguts a totes hores sobre la pandèmia i la propagació del virus principalment procedents de les xarxes socials. A títol il·lustratiu: cada minut, s'envien 41,6 milions de missatges per Facebook Messenger i WhatsApp; cada dia circulen 38 mil milions de missatges via Wechat (2017).
"Tot i que la infodèmia no coneix fronteres, és un fet que la desinformació no ens afecta a tots de la mateixa manera"
Com a generadors de missatges, les institucions públiques i els líders mundials han contribuït a la polarització de la informació relacionada amb la pandèmia. Les converses en línia sobre el coronavirus evolucionen constantment, en moltes ocasions alimentant la confusió, l'odi i les teories de conspiració. De fet, s'ha constatat la confluència de grups existents de desinformació a les xarxes que s'està emmascarant sota l'etiqueta de coronavirus. La seva influència no es pot subestimar i és més urgent que mai crear noves dinàmiques socials que permetin a la ciutadania comprendre, desactivar i trencar aquestes cadenes de desinformació.
La pandèmia està fent encara més evident moltes de les desigualtats i problemes socials ja existents. Tot i que la infodèmia no coneix fronteres, és un fet que la desinformació no ens afecta a tots de la mateixa manera. En aquesta línia, els analfabets digitals -aquells que tenen dificultats per accedir o analitzar informació clara a través de les plataformes digitals- són els més propensos a la desinformació i, per tant, són els que en patiran més les conseqüències.
Actualment estem presenciant un armament de desinformació sense precedents. Necessitem avançar-nos a aquest procés, donant suport i capacitar aquells que patiran el major impacte d'aquesta crisi, brindant-los les eines que permetin reduir la bretxa digital, la desigualtat i la marginació. Només així podrem neutralitzar la posició privilegiada que els grups de desinformació tenen sobre el coronavirus en aquest moment.
"Hem de dotar a la ciutadania amb els recursos suficients perquè pugui qüestionar la informació o les afirmacions que absorbeix en l’entorn digital"
ITS i Digital Future Society advoquen per la necessitat de comprendre i actuar sobre la desinformació des d'una perspectiva integral. En primer lloc, hem d'apostar per una cooperació digital global que aglutini a totes les parts interessades amb les seves múltiples estratègies. En segon lloc, hem d'evitar alimentar la polarització del debat públic i de la nostra societat. Necessitem posar en pràctica l'empatia en les nostres comunitats i donar-li més pes a la ciència que al discurs populista. L'alfabetització digital i mediàtica és crucial davant d'aquesta crisi, i ara més que mai, hem d'invertir en les solucions suggerides en l’informe de Digital Future Society, basades en l'enfocament integral, transversal i multiestratègic.
Finalment, hem d'abordar, comprendre i actuar sobre cadascuna de les tres fases de la desinformació: la producció, difusió i consum del missatge. Si bé la cadena de producció pot ser més difícil d'identificar i orientar, les últimes dues fases poden ser mitigades per les accions dels usuaris com a consumidors crítics i conscients el contingut. Les aplicacions i els panells de supervisió per a les plataformes de xarxes socials poden ajudar, però el tecno-solucionisme funcional per si sol no posarà fi a la desinformació digital. Per tal d’assolir una societat amb autèntic pensament crític hem de dotar a la ciutadania amb els recursos suficients perquè pugui qüestionar la informació o les afirmacions que absorbeix en l’entorn digital, reflexionar sobre les mateixes i prendre les seves pròpies conclusions.