"Volem un Govern valent que afronti les polítiques necessàries". Així és com el president de PwC, Gonzalo Sánchez, ha donat el tret de sortida a la presentació de l'informe Temes candents de l'economia catalana que ha tingut lloc a la seu de Foment del Treball després que el Barça guanyés per la mínima (i per la màxima de Messi) a l'Atlético de Madrid i coincidint amb l'entrada de l'astre argentí al Théâtre du Châtele de París a punt de guanyar la seva sisena Pilota d'Or.
"Després del Barça, allò que més interessa als empresaris és aquesta ciutat", ha començat l'exdirectiu del Barça i ara president del Cercle d'Economia, Javier Faus, entre riures amb el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que és un gran seguidor de l'Espanyol. El gran titular de l'informe que ja és tot un clàssic és el següent: "Els empresaris demanen estabilitat política per treure tot el potencial de l'economia de Catalunya per tal que deixi de créixer per sota de la mitjana del conjunt d'Espanya i recuperi el lideratge."
Les quatre principals preocupacions que recull l'informe són: el desalineament de les administracions públiques, l'estancament de les infraestructures, la pèrdua d'esdeveniments rellevants com el MWC o la inestabilitat política. "No hi ha una opinió unànime a l'hora d'analitzar les conseqüències del trasllat de seus de les empreses fora de Catalunya. Una part dels empresaris creu que només té un efecte social i estètic, i l'altra que afectarà al mercat laboral i a la inversió a llarg termini", ha alertat Ignacio Marull que és el soci responsable de PwC a Catalunya.
Marull: "No hi ha una opinió unànime a l'hora d'analitzar les conseqüències del trasllat de seus de les empreses fora de Catalunya"
Ara bé, el 75% dels empresaris entrevistats sí que considera necessària una seguretat jurídica i estabilitat política per aconseguir el retorn de les seus socials de les empreses.
Entre els 200 directius que han participat a l'informe hi trobem una llarga llista de noms destacats: Amancio López (Hotusa), Antonio Zabalza (Ercros), Carles Navarro (BASF), David Vila (Renta Corporación), Eloi Planes (Fluidra), Enric Crous (exCacaolat i exDamm), Fabrice Ducceschi (Dam Foods), Félix Navas (Hoteles Catalonia), Javier Sánchez Prieto (Vueling), Jordi Mercadé (Miquel y Costas), Jordi Miarnau (Comsa), Jordi Morral (Europastry), Jaume Alsina (Grupo Alimentaria Guissona), Josep Martínez Vila (Saba), Josep Mateu (RACC), Juan Jesús Domingo (Memora), Juan Molins (Cementos Molins), Laura Ros (Volkswagen), Luís Seguí (Miura), Mario Rovirosa (Grupo Ferrer), Raúl Díaz (Indukern), Tobías Martínez (Cellnex) o Xavier Pujol (Ficosa), entre molts d'altres.
Un DAFO més enllà de la polarització
"Hem de superar la polarització que tenim: s'ha de dialogar i pactar", ha insistit Marull. En aquest sentit, el soci responsable de PwC a Catalunya ha aprofitat la seva intervenció per tocar diferentes tecles com la desacceleració de l'economia catalana que genera "dubtes sobre el 2021", el mercat laboral que segueix sense recuperar un terç dels llocs de feina que es van destruir durant la crisi, l'augment de la inversió estrangera, la necessitat "imperiosa" d'aprovar pressupostos, l'atracció de fons d'inversió i private equity, la innovació de la indústria catalana, el model turístic, la motxilla austríaca, la tradició exportadora, la internacionalització, la transformació de la banca, les pensions, la immigració, les polítiques fiscals, el 5G o la marca Barcelona, entre d'altres.
Sánchez Llibre: "El resultat de la inversió en infraestructures és frustrant i desolador"
Menció a banda mereix un altre gran clàssic com el dèficit en inversió en infraestructures que segons estima Foment del Treball, acumula ja més de 28.000 milions d'euros. "No hi ha una opinió unànime de l'empresariat sobre la gestió de les infraestructures, però sí que l'absència d'aquestes és una barrera per al desenvolupament de l'economia catalana", ha afegit Marull. Entre els exemples d'aquestes infraestructures, es cita el Corredor Mediterrani com a "eterna assignatura pendent", però també Rodalies, els accessos terrestres del Port de Barcelona o de la seva connexió ferroviaria amb França o l'aeroport.
En aquest sentit, el president de Foment del Treball que s'ha postulat com a pont entre administracions ha insistit a criticar que el resultat de la inversió en infraestructures és “frustrant i desoladora”, tot i que es manté esperançat de cara a una legislatura on espera que hi hagi pressupostos “rigurosos i moderats”.
"La pressió fiscal no ha de recaure sempre sobre els mateixos que sempre paguem impostos puntualment", ha afegit. Alhora, ha proposat l'eliminació de l'impost de patrimoni, un nou sistema de finançament per a les comunitats autònomes i un pla estratègic en la lluita contra l'economia submergida que representa un 25% del PIB espanyol i gràcies al qual augura que es podrien arribar a recaptar fins a 40.000 milions d'euros.
El perill d'un Madrid D.F
Durant la seva intervenció, el president del Cercle d'Economia s'ha enrecordat de l'expresident Salvador Gabarró i la seva nota d'Economia sobre l'Espanya buida i el model territorial. També de l'exalcalde Pasqual Maragall i el seu article Madrid marxa.
Faus: "Estem generant un Madrid D.F i això ja no és només dolent per a Barcelona, sinó per a tota Espanya"
"Estem generant un Madrid D.F i això ja no és només dolent per a Barcelona, sinó per a tota Espanya", ha etzibat Faus. En la mateixa línia que el seu discurs de Mea Culpa compartida entre ciutats a la Reunió del Cercle d'Economia de Sitges, Faus ha defensat un cop més la capital catalana com a cocapital espanyola: "A Espanya li interessa molt el model alemany de repartir els beneficis de la centralitat."
Una cloenda de consellera a ministra
Un dels moments més esperats era la cloenda política, primer de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i després de la ministra de Economía y Empresa Nadia Calviño. La consellera ha criticat des de bon començament la falta de participació de dones en l'informe. Ha defensat l'economia productiva de Catalunya, ha alertat que els costos energètics que perjudiquen les empreses catalanes és "un tema hipercandent" i ha apostat per la resolució del conflicte polític amb "solucions polítiques".
"El país no s'atura i la realitat no s'espera", ha reivindicat Calviño que admet sovint sentir-se molt vinculada a Catalunya. Per la seva banda, ha defensat el paper d'estabilitat, benestar i seguretat dels empresaris, ha recordat que "les inversions públiques requereixen uns pressupostos de l'Estat" i ha insistit en "l'absolut compromís" del Govern espanyol amb el Corredor Mediterrani.