És la història interminable, el dia de la marmota i el conte d'El país de Nunca Jamás. La manca d'execució pressupostària en infraestructures a Catalunya continua obrint debat, però, com ja és habitual, molta fressa i poca endreça. El Govern espanyol segueix sense complir amb les seves promeses escrites i aprovades en els comptes anuals de l'Estat i, mentrestant, la competitivitat del territori català es troba eclipsada i minvada per la demora de les inversions. Punt i a part en la lluita històrica entre els agents socials per veure qui s'erigeix com la veu cantant de les infraestructures, que ara busquen la manera de sumar forces per assolir un objectiu comú: acabar amb el dèficit històric i desencallar la lentitud amb què s'executen -o no- aquestes obres.
La setmana passada, Foment del Treball avisava que no donava de baixa cap infraestructura del catàleg CAT-100 el 2019 perquè cap d'elles s'ha completat. La patronal tornava a donar un toc d'atenció al Govern de Pedro Sánchez, a qui exigia -i exigeix- que compleixi amb els comptes estatals, incrementi la seva inversió, prioritzi els projectes amb més retorn econòmic, social i ambiental i s’accelerin tots els processos de licitació per compensar la inversió aturada per la covid-19.
Mentre espera respostes a escala estatal, la patronal catalana també anunciava que, si tot va bé, el 14 d'octubre reuniran tota la societat civil catalana en la quarta nit de les infraestructures, que havia de celebrar-se a l'abril, però la covid-19 va aturar-ho en sec. A l'acte hi participaran agents i entitats com el Cercle d'Economia, el Racc o la Cambra de Contractistes, entre molts altres, però què passarà amb la Cambra de Comerç de Barcelona?
El 2020 començava amb una pugna entre els de Joan Canadell, i els de Josep Sánchez Llibre i Josep González, que, després d'haver signat la pau patronal, anaven a l'una contra la Cambra en considerar que el document del Consell General de Cambres de cara l'avantprojecte de la llei de cambres "vol alterar i perjudicar la representativitat dels agents socials". Això, entre d'altres coses, va marcar un abans i un després entre la Cambra i les patronals, que s'han exclòs mútuament en les seves reivindicacions per les infraestructures catalanes tot i seguir una mateixa línia argumental. Però la cronificació del problema ha salvat relacions en certa manera i fonts de la Cambra de Barcelona asseguren a VIA Empresa que "ens sumem a tot el que suposi avançar i millorar l'estat actual de les infraestructures i el dèficit històric que arrosseguem".
El Consell de Cambres ha dedicat el monogràfic que acompanya la Memòria Econòmica 2019 -presentada aquesta setmana- a les infraestructures. "És poc original i molt avorrit parlar d’infraestructures: fa molts anys que parlem de les mateixes mancances, però els empresaris som persistents", deia el president de la Cambra de Comerç de Reus i de la comissió d'infraestructures del Consell de Cambres, Jordi Just. Tant ell com el president de la Generalitat, Quim Torra, com Canadell destacaven en la presentació a la Casa Llotja de Mar que la importància de les infraestructures no es limita a les tradicionals.
"No podem pensar en un país en xarxa sense que la fibra òptica i el 5G arribin a totes les comarques catalanes". apuntava Just. En la mateixa línia, el catedràtic d'economia de la UB Germà Bel destacava la importància de prioritzar les que són més importants i en feia un paral·lelisme: "Quan hi ha una crisi sanitària, la gent es fot una aspirina; quan n’hi ha una d’econòmica, es fot una infraestructura. Són com les aspirines. Si te'n prens una caixa sencera, l’estómac se’n ressent. Si fas una caixa d’infraestructures que no és necessària, anem malament".
L'estira-i-arronsa de la (no) política
L'estudi del Consell de Cambres presentat al desembre sobre l'Impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya, tornava a posar de manifest que la distribució territorial de la inversió en infraestructures "perjudica clarament" Catalunya i feia saber que l'Estat ha deixat d'executar a Catalunya prop de 8.000 milions d'euros pressupostats en el període entre el 2001 i el 2018. L'impacte econòmic que això representa se situa en el 3,3% del PIB i en la pèrdua de 111.500 llocs de feina. Si aquestes xifres ja posaven els pèls de punta llavors, la crisi provocada per la pandèmia de covid-19 encara agreuja més la situació.
La Comissió Europea tornava a empitjorar aquesta setmana les seves previsions per a Espanya i ja pronosticava una caiguda del 10,9% del PIB aquest 2020, convertint l'espanyola en l'economia amb una caiguda més pronunciada de la zona euro. L'economista José María Gay de Liébana encara és més pessimista i creu, que si no hi ha rebrot, l'economia s'enfonsarà un 12,8%. Això, sumat a un dèficit públic cada vegada més gran, farà difícil que les inversions en infraestructures es puguin executar aquest any tal i com estava previst, cosa que no és cap novetat. Com deia l'economista i professor d'IESE Xavier Vives fa uns dies, "les inversions no s'han fet on s'havien de fer", però, això sí, "s'ha fet una inversió excessiva i sense justificació en l'AVE i no hi ha beneficis que la suportin".
I aquí és on entra en joc la (no) política que es fa amb les infraestructures, un estira-i-arronsa que ignora completament les necessitats del territori. "Hi ha tot un seguit de restriccions polítiques que, per diferents interessos, acaben en una mala decisió". Exemple d'això són, apuntava Vives, "que l'Estació de Sants continuï estant com està amb els diners que s'ha gastat en infraestructures" o que "es posposin els plans d'aviació perquè hi haurà un terreny més feble" perquè, assenyala, "no cal perdre de vista que l'aeroport té una estructura central i que no pot descentralitzar".
En aquest sentit, Torra es limitava a fer un al·legat polític durant la presentació de la Memòria Econòmica de la Cambra: "La Generalitat és un usuari més de la majoria d’infraestructures crítiques de Catalunya, de vegades com a gestor. Però els responsables viuen a Madrid. Les decisions no les prenem nosaltres".
Ni color, ni inversió
Poc entenen les infraestructures de colors polítics o poc entenen els polítics d'infraestructures. La cronificació de la no-inversió i no-execució per part del Govern espanyol ha passat per tots els executius i, sigui PSOE o PP, mai s'ha complert amb allò que estava pressupostat. La variant de Vandellòs del Corredor Mediterrani va entrar en funcionament aquest gener del 2020, però la previsió era que ja fes via el 2019. De fet, Iñígo de la Serna ja havia fet diversos anuncis amb dates fallides: 2013 i, després, 2015. Més de 22 anys de promeses i d'anuncis no complerts, per restar només mitja hora del trajecte entre Barcelona i València. Encara es triga 25 minuts més a viatjar entre les dues ciutats -350 quilòmetres aproximadament-, que a fer més de 620 quilòmetres de Barcelona a Madrid.
Segons dades del propi Ministeri de Foment, de mitjana, el grau d'execució de l'Estat a Catalunya s'ha mantingut en el 73,7%, però la crisi del 2008 ha demostrat que la cosa cada vegada va a més i la diferència entre les inversions pressupostades i les executades s'eixampla. El 2018, per exemple, va tancar amb només un 54,2% d'execució, pràcticament la meitat del que s'havia promès.
Si l'anterior crisi ja va posar de manifest com quedava de tocada la inversió estatal en infraestructures a Catalunya, caldrà veure com afecta ara el coronavirus. Però, de la mateixa manera que sense política industrial no hi ha competitivitat ni possibilitat de situar el territori al món, i que sense empreses no hi ha recuperació econòmica; sense inversió en infraestructures es resta qualitat de vida de la ciutadania, es desenamora la inversió estrangera i ens allunyem dels països líders en competitivitat. I és que, com deia la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, "les infraestructures van alineades amb la competitivitat del territori" i, per tant, "qualsevol demora que ens faciliti realitzar les inversions, ens resta competitivitat".
D'això mateix parlava Jordi Just en la presentació de l'estudi del Consell de Cambres en referir-se al Corredor Mediterrani. "Arriba tard i malament, hem acumulat una dècada de retards i l'impacte de deixar-lo a mitges per a la competitivitat i la capacitat exportadora serà alt". La situació que ha creat la crisi del coronavirus serà d'una contracció econòmica major que la del 2008, però, tal com avisa Just, "la inversió és clau per a la recuperació i pot servir per generar activitat empresarial, ocupació i consum".