"No vull sortir enlloc i després surto a tot arreu". Amb aquestes paraules, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, rebia VIA Empresa al seu despatx a la seu de la patronal. Una fotografia acompanyat del president inhabilitat pel Tribunal Suprem, Quim Torra, i del president espanyol, Pedro Sánchez, presideix una de les vitrines de l'habitació. En aquella imatge, Llibre lluia les seves ulleres posades, ara ja no en porta. Feia més de dos anys que aquest diari esperava que s'atengués a les peticions d'entrevistar Llibre -just abans que fos nomenat responsable de la patronal- i, per fi, arribava el moment. "Estic satisfet, hem modernitzat la institució i l'hem convertida en una patronal del segle XXI que té un 50% de dones en les seves comissions", ens explica el president de Foment visiblement orgullós. Poc temps i molts temes a tractar. Però, al final, els toquem tots. Es mostra com a una persona propera, disposada a parlar de tot, i sembla que ens coneguem de tota la vida.
El balanç dels seus quasi primers dos anys al capdavant de la institució és positiu. "Estic satisfet, tot i que encara falta rejovenir més la patronal", assegura. Però des que Llibre va rellevar Joaquim Gay de Montellà, les coses a Foment han canviat molt. Quan només portava cinc mesos sent el president de Foment, Llibre i el president de la Cecot, Antoni Abad, signaven la pau patronal, just un any després que la patronal terrassenca fos expulsada de Foment en considerar que "van vulnerar les normes de funcionament". "És un motiu d’orgull que una patronal tan eficient i eficaç com la Cecot torni a formar part de la gran patronal catalana per treballar amb l’objectiu comú de tot el teixit empresarial de Catalunya, que passa per afrontar els reptes de futur en les millors condicions per a l’activitat econòmica, la generació de riquesa i llocs de treball i contribuir a la cohesió social del país", exposava aquell març del 2019 Sánchez Llibre.
Pocs dies més tard, i després de 12 que comencés la batalla per la representativitat patronal entre Foment i Pimec, les dues institucions signaven una treva a la seu del Departament de Treball i acompanyats de la mediació del conseller Chackir El Homrani. L'acord establia que la representativitat s'anirà igualant en els propers quatre anys fins a arribar al 45% per a Pimec i el 55% per a Foment, però també que la representació institucional, és a dir, la distribució de representants, drets i garanties, serà del 50% per a cada una. Aquell conflicte havia començat el 2007 i el 2008 es va judicialitzar, però, finalment, el 2019 les dues patronals van arribar a un acord que les faria sumar forces -i no anar en detriment l'una de l'altra- per tot el que vindria després.
I així va ser. Temps més tard, les dues patronals sumarien forces amb els principals sindicats de Catalunya -UGT i CCOO- per anar tots a l'una en una nova disputa per la representativitat. Els agents socials es van unir contra el decret llei que havia de tramitat el Govern per regular el paper institucional de les cambres de comerç catalanes, que el titllaven de "molt preocupant" per "voler posar en una interlocució una entitat de dret públic" ja que consideren que això "podria trencar les regles del joc pel que fa al diàleg social i la defensa dels interessos".
Units contra un maltractament crònic
Però aquest octubre, tots han sabut deixar de banda aquestes discrepàncies i autoritats de totes les administracions públiques sumaven forces amb els agents socials per reivindicar que s'acabi d'una vegada per totes amb el dèficit en infraestructures que pateix Catalunya. Per primera vegada, Foment, el Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç, UGT i CCOO de Catalunya i Pimec anaven junts a un acte en què també hi havia representat l'Ajuntament de Barcelona amb el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, el Govern amb el conseller de Territori, Damià Calvet, i l'Executiu estatal amb el ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos. Al públic, expectants, cares conegudes com la de la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, el president d'Aena, Maurici Lucena, o la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.
Llibre ja ens deia durant l'entrevista que, tot i que "no vull pensar que això és deliberat", és cert que "hi ha un maltractament de l'Estat cap a Catalunya" i això es veu molt clar amb el dèficit de 28.000 milions d'euros en els últims 10 anys. I, de fet, Foment ja fa temps que reclama al Govern espanyol que compleixi amb els pressupostos, incrementi la inversió i prioritzi els projectes amb retorn econòmic, social i ambiental. Durant la darrera presentació del catàleg CAT-100 aquest juliol, la patronal no donava de baixa cap infraestructura perquè, per exemple, la variant de Vallirana forma part del desdoblament de la N-340, que no està acabada i, per més inri, és una infraestructura reivindicada des del 2006. I això entre moltes altres coses.
Justament amb aquest argument sota el braç, Llibre deia aquest dijous davant d'un auditori ple de cares conegudes que "esperem que avui s'inicii una nova etapa de consens, de concertació social i de benestar social, en què les infraestructures tornin a la realitat d'on mai no haurien d'haver sortit". "Esperem que avui es tanqui una etapa fosca dels últims anys: el maltractament pel que fa a inversions en el nostre país", afegia, al mateix temps que recordava que el fet de fer efectives les inversions en infraestructures és sinònim de gaudir d'una "inversió estratègica" i no només per a Catalunya, sinó també per a la resta d'Espanya.
Llibre: "El traspàs de Rodalies és una cosa factible, real i que es pot materialitzar, només caldria culminar el traspàs que ja es va iniciar"
Una mostra de bona fe per part dels de Pedro Sánchez, "fàcil de materialitzar i que no comporta cost algun", com deia Llibre, és el traspàs de Rodalies. "És una cosa factible, real i que es pot materialitzar, només caldria culminar el traspàs que ja es va iniciar", insistia el president de Foment. Aquest va ser un clam comú. El conseller de Territori va advocar per "impulsar d'immediat les Rodalies 3.0", però va avisar que, per portar-ho a terme, "urgeix completar i ampliar" aquest traspàs de competències de l'Estat al Govern de la Generalitat. Però, tot i garantir que treballen amb una bona sintonia amb l'Executiu català, Ábalos no va saber respondre a aquestes demandes. El que sí que va fer és fer broma a Llibre i dir-li: "Has vist? El nostre ministeri ja no és el de Foment, us deixem el nom només per a vosaltres".
Un acte seriós per acabar amb el "maltractament"
"Ministre, et demano que no et prenguis aquest acte com un més perquè el dèficit d'infraestructures que tenim és realment alarmant i això va de què ens estem jugant el futur d'aquest país". Això és el que li va demanar en diverses ocasions el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, al ministre durant l'acte de Foment Construint ponts amb les infraestructures, al mateix temps que reclamava que l'Estat "sigui conscient que Barcelona és la segona capital a Espanya i la cinquena aglomeració urbana a Europa" i, per tant, que sigui conseqüent amb això.
De fet, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va voler deixar ben clar al ministre que les infraestructures són un dels motius pels quals "l'empresariat s'ha tornat independentista" i va emplaçar l'Estat a invertir en Catalunya aquest "dèficit comparatiu", que segons la Cambra arriba als 45.000 milions d'euros en tots aquests anys. Tot plegat ens permetria "competir amb igualtat de condicions amb la resta de països" i aquest és el moment clau per apostar-ho tot a la millora de les infraestructures a Catalunya perquè, insistia, "sense les adequades, aquest país no avançarà com volem".
VIA Empresa entrevista Josep Sánchez Llibre dos dies abans de l'acte 'Construint ponts amb les infraestructures' | Àngel Bravo
I és que, com deia Canadell, "estem en un moment clau de la nostra història: el moment de decidir quin ha de ser el nostre compromís econòmic". I ara més que mai, que la covid-19 ha accelerat les coses a la velocitat de la llum i que, qui no pugi al tren que viatgi camí d'un nou model econòmic, quedarà molt enrere en la competitivitat mundial. De moment, però, i com lamentava Llibre durant l'entrevista amb VIA Empresa, "hi ha molt males notícies i poques positives", però si "els polítics deixen al marge la ideologia i pensen en el bé comú, l'economia i l'empresa podrien anar molt millor". Política, economia i empresa, companyes de viatge (per fi)?