No resulta gens habitual trobar persones amb un historial professional tan polièdric com el d’Inma Farran, que al llarg dels anys ha sabut moure’s en territoris molt diferents i fer-ho sempre amb èxit. La seva primera etapa professional va ser com a metgessa (doctora experta en diagnòstic prenatal) a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on es va dedicar tant a l’atenció clínica com a la investigació, un àmbit aquest darrer on va assolir algunes fites científiques importants. La seva tesi doctoral va versar sobre l’ontogènesi de la IGF-I a la unitat fetoplacentària, és a dir, la relació entre els factors de creixement i el pes del fetus.
Encara que sembli sorprenent, en paral·lel a la seva feina com a metgessa va aconseguir aixecar, juntament amb la seva parella del moment, una cadena hotelera que, amb molt d’esforç i dedicació, es va convertir en un gran negoci. Primer com a fundadora (1996) i després als òrgans de direcció (2012), durant molts anys va ser pal de paller d’aquesta empresa familiar dedicada al turisme i que havia començat dins del món de la multipropietat. La implicació total amb la cadena va venir a partir del moment en què va decidir deixar de banda la medicina per dedicar-se en exclusiva als hotels, en un canvi de trajectòria professional realment dràstic. Després d’anys de feina intensa i de veure créixer la cadena hotelera fins als quaranta establiments i atansar-se als 90 milions d’euros de facturació, l’any 2020 va decidir desvincular-se dels hotels, va vendre la seva participació i va fer un nou gir a la seva vida mitjançant la constitució de la Fundació Ona Futura, dedicada a la protecció i regeneració de la mar i la ribera.
Després de veure créixer la cadena hotelera fins als quaranta establiments i atansar-se als 90 milions d’euros de facturació, l’any 2020 Inma Farran va decidir desvincular-se dels hotels
Com sovint ella s’encarrega de recordar, “el mar produeix el 70% de l’oxigen que respirem” i, per tant, la seva preservació és fonamental. Assegura que la tasca de regeneració dels mars passa per ser conscients que l’ésser humà és part de la natura i, per tant, la gran meta és aconseguir integrar l’home a l’ecosistema sense que el degradi. El ventall de programes dissenyats per la Fundació Ona Futura és molt ampli, i entre ells destaquen el projecte Sea Meadows (programa per afavorir la biodiversitat i la bioabundància implementat a la Mediterrània), el projecte Oxygen (millora de l’oxigenació de l’aigua del mar a través d’una pràctica esportiva i recreativa anomenada cable-esquí) o el projecte Seafood Impact (divulgació de la informació nutricional de les espècies marines), entre d’altres. Més enllà d’aquests projectes propis, la fundació també ofereix serveis d’assessoria a empreses que volen emprendre el camí cap a la sostenibilitat.
Una de les eines que Farran impulsa des de la fundació és la signatura de convenis amb altres entitats per tal de poder arribar més lluny. En aquest sentit, fa no gaire temps van establir un acord amb la Fundació Impulsa Talentum, on una de les seves cares visibles és l’empresari Bru Recolons. En els àmbits de la biodiversitat i la bioabundància, l’activitat es basa en la col·laboració amb el Departament de Materials de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) i el desenvolupament d'estructures marines sostenibles i completament ecològiques. En tots els casos, es busquen solucions innovadores i sostenibles basades en el rigor científic. L’aportació de l’IQS ha vingut de la mà del Grup de Mecànica Aplicada i Fabricació Avançada, i dels doctors enginyers MarcoAntonioPérez i AlbertForés (premi a l'empresari jove de la Cambra de Comerç de Valls 2024).
El febrer de l’any passat la Fundació Ona Futura va subscriure un acord amb l’Institut Químic de Sarrià per desenvolupar un sistema de plantació ràpida de posidònia (aquesta planta aquàtica dels fons marins és fonamental per al manteniment de la qualitat ambiental i, per tant, és objecte de preservació). El sistema de plantació en qüestió està essent validat per IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, un organisme de la Universitat de les Illes Balears i el CSIC) i està a punt de ser inclòs al registre de patents; d’ell naixerà una startup (NextReef Ecosystems Solucions) que es dedicarà a la protecció, la recuperació i la regeneració de la biodiversitat marina de manera natural. També serà una plataforma per a la investigació de noves tecnologies agroalimentàries per al cultiu d’espècies destinades al consum animal o humà. Aquest projecte -així com un altre de la Fundació Ona Futura- ha rebut finançament europeu mitjançant el programa NextGeneration.
Un altre àmbit que Farran promou des de la seva fundació són les activitats de l’economia blava, de moments circumscrites a les Balears, on hi ha la seu de l’entitat. La idea parteix del propòsit de posar en comú el talent que brolli des del món universitari amb l’ecosistema de business angels disposats a finançar projectes. La denominació d’aquesta iniciativa és Sea Sustainability Program i té com a soci financer a la firma Riva y García. Els principals objectius que es persegueixen són regenerar el fons marí (amb el que s’aconseguirà generar oxigen i capturar CO2), augmentar la resiliència costanera, així com prevenir i reduir la contaminació (mitjançant l’ús de tecnologies de neteja, reciclatge i reutilització). El director del programa és LavinManwani, especialista de programari en núvol.
A títol personal, Farran és sòcia del Cercle del Liceu des del 2016
Però no tot és ciència, perquè les activitats culturals també tenen lloc sota el paraigua de la fundació, com és el cas de la música, atès que aquesta entitat ha estat patrocinador principal de la Fundació Victoria de los Angeles del 2006 al 2023. Dins d’aquesta col·laboració, la Fundació té cedit l'ús d'un piano Boston Stenway a la Llibreria Byron i a la Fundació Victoria de los Angeles, per tal d’acostar la vida cultural a la ciutat de Barcelona. Per cert, amb motiu del centenari d’aquesta cantant lírica, el mes de febrer passat la fundació va organitzar una sèrie de concerts al Recinte Modernista de Sant Pau, com a mostra de la implicació amb la música i amb els joves valors. A títol personal, Farran és sòcia del Cercle del Liceu des del 2016.
El rang d’aficions de Farran és molt ampli, i passa per la lírica, la lectura, l’horticultura o la silvicultura (aquesta última activitat consisteix en el cultiu dels boscos). També hi podem incloure la dansa clàssica i la natació (orgullosament sòcia del Club Natació Barcelona des de fa més d’un quart de segle).