Let's transform mobility and we will transform the world. La mobilitat viu un procés de transformació marcat pels avenços tecnològics i amb un clar horitzó: tenir un impacte positiu en el medi ambient i les persones. Els conceptes sostenibilitat, eficiència, intermodalitat, innovació i xarxa formen part de la narrativa del teixit empresarial català dedicat a la mobilitat i s'han convertit en absoluts protagonistes de la jornada Present i futur de la indústria de la mobilitat sostenible a Catalunya organitzada pel HubIMS, Hub Industrial de Mobilitat Sostenible. El hub és una iniciativa liderada per la Cambra de Barcelona que té com a objectiu impulsar i acompanyar projectes empresarials industrials vinculats a la mobilitat sostenible i la innovació al territori català.
Com ha succeït en altres sectors, la pandèmia ha trepitjat l'accelerador d'aquesta transformació evidenciant algunes de les mancances dels models de mobilitat a les metròpolis i ha deixat sobre la taula un grapat de qüestions sense resoldre. En aquest últim any i mig "hem après que no podem estar molt de temps sense moure'ns, que la mobilitat és un element que forma part de nosaltres, com ho és respirar o menjar", ha explicat Xavier Oms, director de mobilitat a Caixabank Payments & Consumer.
Durant el confinament per la covid-19 vam poder conèixer una Barcelona sense cues ni congestions i respirar un aire molt menys contaminat. La crisi del coronavirus va suposar un canvi dràstic en la mobilitat a les ciutats i "alguns d'aquests canvis quedaran", augura Mercè Rius i Serra, nova directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya. Aquest ha estat el seu primer acte en públic des que la badalonina va ser nomenada en el càrrec. Rius ha volgut remarcar el seu compromís per "crear les condicions perquè el desenvolupament de la indústria sostenible es pugui aplicar en el nostre territori". Creu que perquè això esdevingui es requereix coordinació i interlocució entre l'Administració, les empreses i els usuaris, tasca que ella mateixa s'atribueix.
A baixa velocitat en la producció i venda de cotxes elèctrics
J. Miquel Malagelada, president del Club d'Automoció i Mobilitat d'Esade, porta els cotxes a la sang. No només perquè s'ha dedicat al sector de l'automoció els últims 25 anys i ha estat director de màrqueting de marques com Volkswagen, SEAT, Audi i Hyundai. La seva vocació transcendeix generacions: el seu avi va ser un dels fundadors de l'empresa d'autobusos TEISA, fundada l'any 1920 a Banyoles. En la seva defensa per l'ús del cotxe elèctric explica orgullós que la primera flota de TEISA va ser elèctrica: "els pagesos de l'Empordà i la Garrotxa" van utilitzar la primera línia d'autobús elèctrica de tota Catalunya, i probablement d'Espanya. Malagelada explica que "va fracassar perquè la tecnologia no estava prou avançada i es quedava encallat".
Fa 100 anys, la primera flota de TEISA va ser elèctrica, però va fracassar perquè la tecnologia no estava prou avançada
100 anys més tard, encara que Europa està aconseguint una posició capdavantera en la producció i venda de cotxes elèctrics, Espanya i Catalunya no apareixen ni en el Top 10 mundial, malgrat la seva trajectòria automobilística. Per aconseguir un canvi de tendència favorable als cotxes elèctrics "necessites una demanda interna important -explica Malagelada-, encara que realment la seva implantació no està en mans del consumidor, sinó de les Administracions i les seves regulacions". El president del Club d'Automoció i Mobilitat d'Esade denuncia que a Espanya no està molt clar ni quants punts de càrrega hi ha.
Malgrat que no s'estigui avançant al ritme desitjat, la ruta a seguir amb els cotxes elèctrics està clara de manera unànime, però no passa el mateix amb l'ús de l'hidrogen com a combustible. Encara que avui dia ja hi ha cotxes que funcionen amb hidrogen, hi ha actors del mercat que mostren posicions completament oposades: mentre Toyota aposta decididament, el CEO de Volkswagen va piular fa dos mesos una declaració d'intencions completament contrària als cotxes d'hidrogen. Aquest model, però, si té una clara acceptació per a la mobilitat de mercaderies.
A les ciutats: multimodalitat i integració tarifària
La multimodalitat en la mobilitat vol dir obrir el ventall de vehicles disponibles per a fer un sol trajecte per tal que aquest sigui més eficient, còmode i sostenible. Per a aconseguir-ho, no es tracta només de reduir els cotxes -i l'espai que ocupen- sinó d'oferir alternatives com patinets, bicicletes, autobusos o trens, i assolir la integració tarifària. "El sistema de tarifes i bitllets actual és incompatible amb la mobilitat multimodal. No pot ser que hagis de pagar quatre bitllets diferents per a un sol trajecte quan has de fer ús de diferents transports", explica Ferran Stoka, director de sales export d'AYATS.
Ferran Stoka: "El sistema de tarifes i bitllets actual és incompatible amb la mobilitat multimodal"
En aquesta línia, des dels FGC s'està treballant el concepte d'estació 4.0 -o com s'ha batejat a l'esdeveniment de la Cambra- estació 5.0. Per a Oriol Juncadella, director d'FGC Operadora, aquest tipus d'estacions seran "espais on es produeixin intercanvis modals." A l'exterior s'haurà d'oferir transports de mobilitat física alternatius, com patinets i bicicletes, i a l'interior, una sèrie de serveis per a l'usuari, en línia amb el concepte mobility as a service. Alguns d'aquests serveis encara els estan imaginant -admet Oriol Juncadella-, però d'altres ja els estan implantant: com l'ús de bústies intel·ligents per a l'e-commerce.
De les carreres a la carretera
El món de les competicions de motor té molt a veure amb la sostenibilitat a la indústria de la mobilitat. "De les carreres aprenem i recollim tot aquest coneixement que després apliquem als vehicles per a la societat", explica Joan Orús, CEO aQEV Technologies. El mateix sistema ABS (Anti-lock Braking System) n'és un exemple: es va inventar per a la Fórmula 1 i avui dia no es produeix cap cotxe que no el tingui integrat.
El sistema ABS es va inventar per a la Fórmula 1 i avui dia no es produeix cap cotxe que no el tingui integrat
Aquesta transició de coneixement succeïx perquè molts enginyers que treballen per a grans marques d'automoció han estat prèviament a equips del món del esports del motor. Com el Bernat Carreres, que va ser enginyer per a la Fórmula 1 i avui dia és CEO de BOLD Technologies, empresa de producció de bateries elèctriques. "Un cop estan provades a la competició, les marques inverteixen a produir aquestes novetats a gran escala", explica Carreres.
Els projectes d'HubIMS
La Cambra de Barcelona ha aprofitat l'esdeveniment per a fer una segona crida per captar projectes industrials per tal que rebin "un acompanyament empresarial" per part de l'organisme. El seu paper és el d'ajudar-los a "trobar finançament i aliances o presentar-los a les administracions", ha explicat Mònica Roca, presidenta de la cambra. Per a Roca, "el talent i l'emprenedoria formen part del nostre ADN" i la mobilitat pot ser una catalitzadora d'innovació.
"Volem convertir aquest hub en una història d'èxit que impulsi la indústria de la mobilitat", ha explicat Roca; i de moment, compten amb quatre històries d'èxit. A la primera edició, fa un any, el Hub Industrial de Mobilitat Sostenible va captar un total de 27 projectes provinents de 56 empreses. D'aquests, es van seleccionar quatre per a ser impulsats per l'organisme.
Mònica Roca: "Volem convertir aquest 'hub' en una història d'èxit que impulsi la indústria de la mobilitat"
Vadebike és un d'aquests projectes seleccionats que ha estat impulsat en l'últim any pel hub. L'empresa ha creat una xarxa d'aparcaments de bicicletes intel·ligent amb tres punts de bloqueig per a evitar robatoris. De moment, tenen 500 places a Barcelona i esperen expandir-se a vuit ciutats europees. Els autocars d'AYAT també han estat un dels projectes estrella de la primera crida. Són autocars interurbans de dos pisos que faciliten la mobilitat multimodal: els usuaris poden transportar-hi dins els seus patinets i bicicletes. Com AYAT produeix directament els vehicles, a més, tindria la capacitat de transformar els actuals autocars de dièsel a elèctrics.
En el Top 4 estan també les bateries de disBatt. El projecte consisteix en la creació d'un centre de tractament especialitzat en bateries de Liti procedents de la mobilitat elèctrica. En aquest centre farien la recollida, l'anàlisi i el desmuntatge de les bateries per tal de condicionar-les de nou i reciclar-les. Les motocicletes de Pursang han aconseguit ressuscitar a un mite i conquerir al comitè tècnic d'hubIMS. Es tracta d'una moto urbana elèctrica inspirada en la clàssica Bultaco Pursang però utilitza bateries de Bosch i materials amb impressió 3D.
La cambra i el hub també van seleccionar quatre iniciatives més que han rebut suport empresarial durant aquest últim any, encara que en menor grau. Són els cotxes de LUPA Motors, amb bateries desmuntables; les bateries elèctriques i portàtils de Myenergy4all; la planta de producció d'hidrogen verd de Green Inception i el sistema de bateries modular interconnectat de Vela Mobility.