La revolta pagesa de fa un any va demostrar la força de la pagesia europea unida. Però, alhora va mostrar el pes de les incerteses creixents que acompanyen a la seva activitat:
- Impacte creixent de fenòmens climàtics destructius, degut al canvi climàtic.
- Costos de les noves exigències per fer front al repte climàtic i mediambiental.
- Tensions incrementades per relacions comercials internacionals desiguals, expressades en la demanda de clàusules mirall.
- Transformació tecnològica com a font d’oportunitats però també d’exigència de recursos financers, que no totes les empreses poden assumir fàcilment.
- Tendència, associada a la tecnologia, vers una major dimensió de l’empresa agrària.
- Cadena alimentària molt asimètrica a favor de les baules de la distribució i la transformació.
- Acords comercials liberalitzadors que tensionen els mercats.
- Seriosa problemàtica sobre la fauna autòctona.
- Competència sobre el sòl agrari productiu des de l’impuls de l’energia fotovoltaica.
- Manca d’una adequada planificació en defensa del sòl agrari. La llei d’espais agraris continua sense reglament.
- Crítica sostinguda sobre l’activitat agrària des d'entorns culturals eco-esteticistes.
- Tot plegat acompanyat d’una burocràcia mal dissenyada, als tres nivells de govern, que allarga i dificulta els processos.
- I tot una llarga sèrie de dificultats vinculades a la gestió d’un actiu biològic crític (malalties, plagues, etc.).
Massa dificultats, massa incerteses que requereixen solucions, només possibles des d’una reorientació estratègica de les polítiques agroalimentàries. La seguretat del proveïment alimentari precisa reduir tensions i garantir estabilitat. Aquest va ser un dels missatges que la ciutadania va copsar de les protestes.
La resposta de la Comissió Europea
La Comissió Europea va despertar sorpresa enfront de la força de les protestes. La seva resposta va tenir dues orientacions principals. D’una banda, es varen endarrerir o descartar algunes mesures de caràcter mediambiental (llei contra la desforestació, llei de restauració de la natura, quadern digital). D’altra banda, a iniciativa de la seva presidenta Ursula von der Leyen, es va impulsar el “diàleg estratègic sobre el futur de l'agricultura de la Unió Europea”, treballs que han generat un document publicat el passat 4 de setembre.
Al document referit s’assenyala el rol estratègic de l’agroalimentació, s’aposta per l’equilibri de la cadena alimentària i es remarca el triple prisma mediambiental, social i econòmic de les polítiques agràries. Tot plegat, en principi, haurà de ser concretat en futures decisions executives.
La Comissió Europea va despertar sorpresa enfront de la força de les protestes
Un dels aspectes a destacar és que s’expressa clarament que una realitat diferenciada de l’agricultura requereix respostes diferenciades. En aquest sentit, observa que els ajuts a la renda bàsica no guarden relació amb les necessitats i expressa la conveniència d'orientar els fons als més necessitats per prevenir l’abandonament. A partir d’aquest enfocament imagina uns suposats ajuts “a la carta”. Entre els criteris que assenyala per justificar els ajuts diferenciats el document esmenta les limitacions naturals, petites explotacions, joves agricultors i noves incorporacions. El document indica textualment que per adoptar “un enfocament efectiu de suport a la renda, ha de basar-se en la viabilitat econòmica (el subratllat és meu) dels agricultors, la qual ha de demostrar-se mitjançant una metodologia estandarditzada. La Comissió Europea hauria d’encarregar a un grup de treball independent compost per experts en política social, econòmica i gastronòmica la tasca d’avaluar els mecanismes i criteris més apropiats per orientar millor els pagaments a la renda”.
Potser soc massa desconfiat, però possiblement, tal com ens té acostumats la Comissió Europea, aquest grup d’experts per analitzar la viabilitat econòmica de l’empresa, dissenyarà uns processos minuciosos basats en el perfeccionisme burocràtic. Els que no som tan experts sabem que el bo és enemic del perfecte. De fet, ja existeix una discriminació positiva a favor de petites explotacions i a la incorporació de joves, però tenir en compte com a criteri de distribució de renda la seva viabilitat econòmica pot ser clarament disfuncional, ja que en cas de continuar per aquesta línia, s’estarien valorant empreses agràries per indicadors de viabilitat que depenen de la gestió singular (bona o dolenta) de l’empresa agrària, no d’una realitat objectiva independent de l’empresa, tal com són els paràmetres físics d’entorn i geolocalització. A més, el sistema per jutjar la viabilitat econòmica de les empreses agràries per merèixer un suport financer pot ser la font més gran de burocràcia sobre un concepte individualitzat molt manipulable i font de frau. Crec que el criteri discriminador hauria de ser solament la dificultat objectiva (orografia i condicions edafo-climàtiques vinculades a la localització).
Vers uns ajuts efectius sense burocràcia
Certament, la realitat en què s’assenten les empreses agràries és complexa i diferenciada. No és el mateix produir al Solsonès, a la Segarra o al Delta de l’Ebre. No és el mateix produir amb baixa pluviometria sense regadiu que fer-ho al Pla d’Urgell. Les condicions edàfic-climàtiques i orogràfiques diferents suposen diferents graus de potencialitats productives i, per tant, de competitivitat. Un fet que pot ser font d’abandonament de les àrees més desafavorides. Tanmateix, per garantir un seguit de serveis públics (defensa dels boscos i dels espais naturals, del paisatge, de la vida rural, de l’equilibri territorial, etc.) cal que se sostingui l’activitat agrària a tot el territori. Per aquesta raó és necessari que la dificultat tingui una compensació en forma de crèdits climàtics o aportacions públiques.
Uns ajuts basats en la dificultat física objectiva no requeriria de cap burocràcia. Les explotacions ubicades en entorns de dificultat objectiva podrien rebre una compensació per l’interès de la societat de la seva permanència sense cap altra justificació que no fos el desenvolupament d’una determinada activitat agrària, forestal o mediambiental.
Com a exemple il·lustratiu, el pagament compensatori de la sequera ja ha tingut a casa nostra una aplicació exemplar que pot assenyalar el camí de la desburocratització. Els agricultors han rebut l’ajut sense omplir cap formulari de petició i justificació, atès que l’objecte dels ajuts era objectiu i independent de l’acció de l’explotació agrària. Els serveis de seguiment climàtic coneixien quines àrees havien estat més o menys afectades, no calia preguntar-ho als pagesos, ni calia que ho demostressin. D’acord amb criteris objectius han rebut els fons adjudicats a la compensació per la sequera sense tocar cap paper.
No és el mateix produir amb baixa pluviometria sense regadiu que fer-ho al Pla d’Urgell
Més enllà del pagament dels ajuts, l’acció contra la burocràcia és imprescindible. Sens dubte cal que les tres administracions afectades (UE, Estat, CCAA) revisin d’una manera completa i des d’una visió holística tots els processos de relació de l’agricultor amb l’Administració Pública. Les noves tecnologies han arribat, disposem de les millors eines digitals i telemàtiques per a fer bé les coses. Tanmateix, la posada en marxa dels processos actuals són hereus d’una gestió sense aquests mitjans i, normalment, han estat dissenyats per tècnics, probablement bons tècnics informàtics, però allunyats de la hipercomplexitat de la producció d’aliments. Cal canviar mentalitats vers la desburocratització (incloent-hi els interventors) no per perdre seguretat jurídica, però sí per guanyar sentit comú i agilitat. Les dades han d’estar en un sol lloc, consultable des de tots els entorns que les precisin i mai s’ha de demanar una dada que ja es disposa. En fi, en aquest apartat queda molta feina per fer i cal fer-la amb una mentalitat segle XXI
Noves protestes un any després
Però, mentrestant, les lentituds burocràtiques de la Unió Europea han impacientat als agricultors, els quals estan retornant a les protestes. Un factor que ha servit de detonant ha estat el recent acord comercial amb MERCOSUR, pendent encara de ratificar pels Estats. Impulsat pels tres grans sindicats agraris espanyols (UPA, COAG i ASAJA), s’han iniciat un seguit de tractorades a diferents ciutats d’Espanya per demanar solucions als diversos problemes recollits en una espècie de demandes “òmnibus” entre els quals, segons aquests sindicats, hi ha els acords comercials internacionals (MERCOSUR, Marroc, Nova Zelanda...); l’equiparació dels requeriments mediambientals de la UE a les importacions des de països competidors; la flexibilització i simplificació de la PAC amb canvis en algunes normes del Green Deal; reforç de les assegurances agràries enfront de l’increment de fets catastròfics, la modificació de la llei de la cadena alimentària perquè garanteixi el preu per sobre dels costos i un seguit de reivindicacions més.
Tot i reconeixent la justificació de les protestes, s’observa un biaix preferent a reivindicacions merament defensives. En alguns casos aferrats a causes sense sortida que fan perdre un temps necessari per avançar en camins de futur. Per exemple, la recurrent demanda d’una llei de la cadena alimentària que garanteixi uns preus per sobre dels costos és un camí sense sortida. Tal com he exposat en anteriors escrits, la llei de la cadena alimentària no té aquesta funció ni la pot tenir. Els camins per obtenir uns preus més competitius passen per l’actualització tecnològica, reforçar l'organització sectorial i la cooperació per guanyar dimensió, a més de fer un bon ús dels recursos que la llei de la cadena alimentària proporciona (observatori de preus, preus de referència, codi de bones pràctiques, lluita contra relacions abusives, etc.).
Mentrestant a Catalunya
Mentrestant a Catalunya el Gremi de la Pagesia (o Revolta Pagesa) té previstes noves mobilitzacions el dia 10 de febrer. La Unió de Pagesos els pròxims dies 7-9 de febrer celebra amb orgull el seu XIV Congrés que coincideix amb el seu 50 aniversari, de moment no s’ha pronunciat sobre aquestes possibles mobilitzacions.
El Gremi de la Pagesia té previstes noves mobilitzacions el dia 10 de febrer
El descontentament de la pagesia té molts arguments tal com s’han assenyalat en aquest article. Però les solucions depenen de diferents actors i de diferents Administracions. Sens dubte hi ha raons per pressionar a la recerca de solucions. Tanmateix, m’atreviria a suggerir que es tingui en compte la voluntat manifestada de les diferents Administracions i, particularment, la catalana, per donar resposta a les dificultats en la mesura de les seves capacitats. L’Administració Catalana pot i ha de ser un aliat per obtenir resultats al conjunt de l’Estat i la Unió Europea.