Setmana mogudeta a escala patronal, empresarial, econòmica i política. Mentre el rei Felip VI ha aprofitat per tancar la ronda de consultes amb els diferents partits parlamentaris votats en la repetició de la convocatòria electoral del 10-N amb l'objectiu de formar govern, el món econòmic i empresarial ha volgut dir la seva i fer balanç de l'any, sempre provant de no barrejar la política amb l'economia o de no embrutar les perspectives econòmiques amb les males veus que apunten cap a un futur desesperançador. Però, com ja fa temps que passa, es fa difícil desvincular una cosa de l'altra i, mentre el Cercle d'Economia debatia amb l'exconseller Andreu Mas-Colell i l'exministre Carlos Solchaga sobre la Catalunya i l'Espanya plural, Pimec feia balanç d'un 2019 molt electoral i la Cambra de Comerç de Barcelona presentava l’estudi sobre l'Impacte econòmic del dèficit d’inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya. El factor denominador? Les inversions fantasma i els deures a fer en matèria d'infraestructures per estar a l'alçada d'Europa, però també en molts altres terrenys. I, per això, segons alguns dels actors, cal arribar a trobar la fórmula per garantir el diàleg.
La Cambra lamentava que la distribució territorial de la inversió en infraestructures "perjudica clarament" Catalunya i, per tant, i en paraules del president del RACC, Josep Mateu, "les promeses pressupostàries incomplertes" comporten una "pèrdua d'oportunitats per la creació de riquesa". Mentre Espanya "és un país de primera i està per damunt la mitjana europea" en matèria d'infraestructures, segons el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, "Catalunya no ho està". I no ho està perquè, per exemple, els aeroports catalans representaven el 2017 el 20,2% del total de passatgers de l'Estat, però la inversió mitjana estatal entre el 2013 i el 2017 només ha estat del 10,4%. Dit d'una altra manera, si a Catalunya s'inverteixen 0,8 euros anuals per passatger, a Madrid se n'inverteixen 2,6 euros i la mitjana d'Espanya se situa en 1,5 euros. I així en tot.
De fet, segons l'informe de la Cambra, l'Estat ha deixat d'executar a Catalunya prop de 8.000 milions d'euros pressupostats en el període entre el 2001 i el 2018. Un impacte econòmic que s'estima en el 3,3% del PIB i en la pèrdua de 111.500 llocs de feina. Per compensar-ho, l'Estat hauria d'invertir 45.000 milions d'euros fins el 2030. El pitjor de tot plegat, però, és que la situació ha anat a pitjor després de la crisi i si bé entre el 2001 i el 2012 la inversió estatal era del 16,5% davant del 19% del PIB, entre el 2013 i el 2018 ha estat del 12%. Això confirma, doncs, que el territori català "perd posicions en el repartiment de la inversió estatal a la sortida de la crisi malgrat ser una de les economies que ha liderat la recuperació".
Desinversions contra la qualitat de vida
Les xifres són clares (i demolidores). Com es posava de manifest amb l'estudi de la Cambra, la falta d'inversions a Catalunya no només es veu reflectida en una pèrdua de competitivitat, de llocs de feina i del PIB, sinó que també afecta "la qualitat de vida de tots nosaltres". Canadell advertia que les congestions de les carreteres, la sinistralitat i Rodalies són "el gran drama de cada dia de moltíssima gent" i recordava que "en tres anys més de 3 milions de persones s'han vist afectades per un servei clarament insuficient".
Però, el pitjor de tot, si l'Estat invertís 89 milions d'euros en un total de 95 quilòmetres de carreteres convencionals "s'aconseguirien evitar 11 morts i 28 ferits cada tres anys a la xarxa viària catalana". "Són les carreteres de la vergonya", afegia el president del RACC. Com deia el president del Govern, Quim Torra, "ens calen aquestes infraestructures que vertebrin el territori" perquè aquest "és un dèficit de competitivitat per a les nostres empreses" i, això, és "de justícia social denunciar-ho perquè afecta tots els catalans i totes les empreses".
La Cambra de Barcelona presenta l'impacte econòmic de la manca d'inversions de l'Estat en Catalunya | Cedida
La llista és llarga. De mitjana, el grau d'execució de l'Estat en Catalunya s'ha mantingut en el 73,7%, però la crisi ha demostrat que la cosa cada vegada va a més i la diferència entre les inversions pressupostades i les executades s'eixampla. El 2018, per exemple, va tancar amb només un 54,2% d'execució, pràcticament la meitat del que s'havia promès.
Amb les dades a la mà i la "pell de gallina", Canadell feia saber que "quan ens ataquen i ens diuen que si som independents quedarem fora d'Europa, dic: ja estem fora d'Europa, hem de recuperar el nivell d'infraestructures i buscar solucions perquè en els propers anys això sigui una realitat". I ha emplaçat els partits catalans que hagin de pactar amb els espanyols per formar govern a Espanya que "no els donin suport si no hi ha reconeixement d'aquest deute".
Sumades les dades, l'Estat hauria d'invertir fins el 2030 al voltant de 45.000 milions d'euros en Catalunya per eliminar el dèficit en infraestructures. Justament per això, el president de la Cambra també ha fet una crida a la resta de cambres, patronals i gremis per agrupar forces i ser conscients de les conseqüències d'aquests incompliments, així com per posar "una mirada a mig llarg termini per veure quines infraestructures pensem que ha de tenir un país com Catalunya per tenir competitivitat".
Una centralitat permanent
El concert econòmic del País Basc -i la possibilitat d'aplicar-lo a Catalunya- tornava a treure el cap durant la trobada del Cercle d'Economia, la reivindicació constant del finançament de les infraestructures se sumava a la festa i la qüestió de la centralitat i la radialitat ha tornat a ser protagonista. El president de Pimec, Josep González, ja es lamentava de l"endarreriment" que pateix el territori català -però també d'altres- en infraestructures, al mateix temps que insistia en "el problema que tenim amb el finançament autonòmic". L'exministre d'Economia i Industria socialista també admetia que "hi ha un problema de finançament de totes les autonomies i cal arreglar-ho". Rodalies, l'eix ferroviari o les autopistes han estat només alguns dels temes estrella que continuen marcant l'agenda econòmica, però també política.
González ja advertia en una entrevista amb VIA Empresa que "la radialitat és un factor de poder, no un factor econòmic" i, en aquest sentit, Mas-Colell es lamentava que "no val dir que es farà un AVE on totes les capitals de província es connectin a Madrid i la segona i la tercera ciutat d'Espanya no estiguin connectades". Tot això demostra, com sosté l'exconseller, que "tot el sistema està molt condicionat cap a la centralitat de Madrid". Però Solchaga no n'estava convençut i exigia a Mas-Colell "més justificacions" per sostenir "aquest tipus de comparacions de què una estructura que és centralista porta necessàriament al perjudici d'una zona".
Tot plegat contrasta també amb les paraules del ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, durant la presentació del nou AVE low cost, l'AVLO, que posava de relleu que "l'Alta Velocitat ja no serà un producte només enfocat a viatges de negocis, sinó que s'obre a famílies, a joves i altres col·lectius que fins ara l'utilitza de forma molt ocasional".
I, mentre les infraestructures s'erigien com les protagonistes de la setmana, naixia la primera patronal independentista amb el mateix títol que lluïa en el seu moment la candidatura de Ramon Masià, Anem per feina, una patronal creada per l'ANC amb l'objectiu de cobrir un sector d'empreses actualment "orfes de representació". Economia per arreglar la política, una política que continua descuidant Catalunya i que converteix la inversió en la companya de viatge fantasma de les infraestructures, però també de l'economia en general.