• Economia
  • Inversió estrangera: seducció catalana vs. "distorsió" estatal

Inversió estrangera: seducció catalana vs. "distorsió" estatal

Catalunya representa el 22,5% del total de l'Estat espanyol, si no es té en compte l'efecte seu

Catalunya capta el 22,5% de la inversió estrangera a l'Estat | iStock
Catalunya capta el 22,5% de la inversió estrangera a l'Estat | iStock
Barcelona
25 de Juliol de 2019
Act. 25 de Juliol de 2019

No és cap novetat. Catalunya lidera la inversió productiva estrangera instal·lada a l'Estat espanyol amb el 22,5% del total, un percentatge superior al del seu PIB -que és del 19%- i "també al percentatge de Madrid". Així ho posa de relleu l'anàlisi de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l'Impacte econòmic de la inversió estrangera directa a Catalunya, que confirma que "el clima polític no ha tingut impacte sobre els actius productius", tot i que, en paraules del president de la institució, Joan Canadell, "l'Estat espanyol no afavoreix les inversions a Catalunya i sí l'economia madrilenya".

Ara bé, el cap del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, adverteix que, tot i que aquestes dades estiguin extretes del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, si s'hi suma l'efecte seu, "es distorsiona la realitat". I es distorsiona perquè passa del 22,5% d'inversió estrangera directa per Catalunya al 13% i del 17,1% de la Comunitat de Madrid a un 68,1%. Les xifres demostren, doncs, que "se subestima entre un 30% i un 40%" en el cas de Catalunya i "es multiplica entre tres i quatre vegades" en el cas de Madrid.

De fet, i com recorda Canadell, l'efecte seu només representa un canvi en el registre mercantil, cosa que no vol dir que les empreses "agafin la maleta i marxin". Precisament per això, el càlcul elaborat per la Cambra sobre el "grau de distorsió" associat a l'efecte seu "valora la influència real de l'inversor estranger". Si, a més, a tot això s'hi suma el fet que el Govern espanyol donava el lideratge a Madrid en el seu informe sobre inversió estrangera que molts mitjans van difondre "sense contrastar" i "anem dient als empresaris de la península que Catalunya va fatal, acaben marxant", assenyala el president de la Cambra, que lamenta que "si no es descompta l'efecte seu, Madrid sembla la gran beneficiada". "Hem d'anar amb compte amb què comuniquem perquè pot afectar a l'economia", insisteix.

 

De moment, però, i segons dades que la Cambra extreu dels mitjans de comunicació, el seu president recorda que "del que portem d'any s'han implantat a Catalunya 75 empreses", cosa que demostra que "porta un ritme similar al de l'any passat, que va tancar el juliol amb una vuitantena d'empreses". Davant d'això, Canadell té clar que cal fer un pas més endavant i té per objectiu incloure en l'informe del 2020 una part microeconòmica. Per fer-ho, la direcció de la Cambra anirà a visitar totes les empreses d'inversió estrangera que vénen a Barcelona i Catalunya per conèixer els motius que els han fet viatjar fins la capital catalana i en què els pot ajudar la institució per fer-los més grans.

El procés posa Barcelona al mapa

Com ja va dir Pimec durant la presentació de l'Anuari de la pime catalana 2019, el procés no ha tingut efectes sobre l'economia catalana. En aquest sentit, Canadell va un pas més enllà i considera que si sovint Barcelona no és entre els plans de les companyies internacionals per invertir-hi, és perquè no és una capital, i es mostra completament segur que la capital catalana "està molt més al mapa gràcies al procés i això pot tenir un efecte positiu perquè t'adones que està molt més ben situada". Tot i això, el president de la Cambra admet que "és probable que algú s'hagi fet enrere també", malgrat que, "tot i així mantenim un nivell molt bo".

Això es nota i, de fet, la inversió estrangera a Catalunya ja genera més capacitat productiva que la Comunitat de Madrid. L'evolució entre el 2013 i el 2017 demostra com el territori català ha fet el sorpasso a Madrid en aquesta qüestió i, dels 113.747 milions d'euros d'inversió estrangera que rep tot Espanya, 25.593 milions d'euros vénen de Catalunya, mentre que 19.451 milions d'euros vénen de Madrid. Aquest gir va començar a produir-se el 2010, paradoxalment coincidint amb els tímids inicis del procés, quan se celebrava la manifestació contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat sobre l'Estatut de Catalunya efectuada pel Tribunal Constitucional.

D'aquesta manera, el pes de Catalunya sobre el total estatal "es manté relativament estable" entre el 2003 i el 2017, mentre que, segons subratlla l'estudi, Madrid passa a representar més d'una quarta part de l'Estat a representar-ne una sisena part perdent pes per sota de Barcelona.

 

Això també es nota en l'ocupació. Si bé la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ja recordava al juny que un 7,2% dels llocs de feina que es creen a Catalunya provenen de la inversió estrangera, una creació d'ocupació que s'ha elevat un 70% el 2018 respecte l'any anterior amb 5.455 llocs creats; la Cambra posa de relleu que Catalunya també representa, en aquest sentit, el 22,5% de l'ocupació de la inversió estrangera que es crea a l'Estat. En aquest punt, Catalunya no supera la Comunitat de Madrid, que és el 29,5% del total, però sí que reflecteix "una transformació estructural de l'economia catalana cap a activitats més intensives en capital que en treball".

Però a Madrid s'hi concentra més ocupació provinent de la inversió estrangera segurament per "la concentració a la capital de l'Estat d'activitats professionals i tècniques associades amb la inversió estrangera, relativament més intensives en capital humà que en físic", tal i com subratlla l'informe.

 

Per tant, les dades recollides per la Cambra eleven al 9,5% l'ocupació creada a Catalunya per la inversió estrangera: de 3.316.200 llocs de feina creats, 313.535 vénen d'empreses de fora. Això posa de manifest "la magnitud de l'impacte de la inversió estrangera sobre l'ocupació total a Catalunya i l'estabilitat que mostra al llarg del temps és evidència de fins a quin punt els factors que afecten la inversió estrangera estan estretament associats amb els que determinen l'evolució de l'economia catalana en el seu conjunt".

 

Com diu Canadell, "Catalunya és atractiva", però encara "necessita un marc institucional el més favorable possible per atraure inversions". "Ens podríem preguntar què passaria si tinguéssim un Estat a favor o si Barcelona fos una capital d'Estat" o "què hauria passat si no hagués existit els fets d'octubre el 2017 en termes d'inversions". I tot, tenint molt clar que, encara que, com assenyala Rovira, "totes les inversions són benvingudes", "cada vegada més hauríem d'evitar competir amb costos relatius i ens hauríem de focalitzar en la qualitat de les inversions que vénen de fora".

Sense ser capital, ni tenir els recursos necessaris, Barcelona i Catalunya són al mapa del món i així ho demostren les xifres, les dades i els fets. I és que, subratlla el president de la Cambra, "tot i la pressió política que ha patit aquest país en el darrer any, l'economia catalana presenta una fortalesa i una resiliència encomiables".