No és cap novetat. La manca d'inversió en infraestructures a Catalunya suposa un "risc de pèrdua de competitivitat". Foment del Treball fa balanç de l'execució real de les obres licitades que o bé estan aturades, avancen a ritme molt lent o encara ni tan sols s'han començat a realitzar cinc anys després de la publicació de l'informe Per un nou model de gestió d'infraestructures a Catalunya. El balanç? "Altament decebedor, molt negatiu i una autèntica vergonya". La patronal catalana denuncia així els 27.970 milions d'euros de dèficit d'inversió en infraestructures que el territori català ha acumulat en els darrers 10 anys i, precisament per això, el seu president, Josep Sánchez Llibre, reclama un "pacte entre totes les administracions". Un pacte que es basi en una aportació de 10.000 milions d'euros entre el 2019 i el 2023 per poder fer efectiva la finalització d'aquestes obres "estratègiques tant a nivell econòmic com a nivell social per "recuperar la competitivitat de l'economia catalana i espanyola".
La reivindicació és clara: "Que en el futur, el marc d'inversió sigui suficient per assegurar la competitivitat de les empreses catalanes". La presentació de l'actualització del Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya 2019 ha posat de relleu, en paraules del president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, que de les 100 obres que apareixien en el document, "només n'hem pogut treure quatre i ens quedarien 96 que continuen igual que el 2015". A aquestes 96, hi han afegit 11 de noves i, per tant, el catàleg ja en suma 107.
Recordant que "la mitjana europea de les inversions a les regions o comunitats autònomes és del 2,2% del PIB de les determinades regions", Sánchez Llibre reclama, doncs, un impuls de les obres estratègiques per a la competitivitat de Catalunya, però també de la resta de l'Estat espanyol. Això es tradueix, d'una banda, en "un impuls financer extraordinari de 10.000 milions d'euros en els propers cinc anys -a raó de 2.000 milions l'any- per acabar de construir totes aquelles infraestructures estratègiques licitades en els darrers 10-12 anys"; i, de l'altra, "una licitació mínima de totes les administracions públiques, 5.000 milions d'euros cada any per part de totes les administracions catalanes".
On són les infraestructures?
El president de Foment, que també demana "un nou model de finançament per totes les vies d'alta capacitat", lamenta que "les obres evolucionen molt lentament o estan aturades", al mateix temps que recorda que "algunes de les infraestructures més rellevants acumulen retards que fan perillar la competitivitat de l'economia catalana" són el Corredor Mediterrani -accés ferroviari al port de Barcelona i de Tarragona i els diferents subtrams com el de Castellbisbal-Martorell-, Rodalies, la B-40 entre Abrera i Terrassa o l'ampliació de la línia 9 del metro, entre moltes altres coses.
Precisament amb aquesta idea, Llansó adverteix que la manca d'inversió pública en infraestructures "s'està cronificant". A tot això, s'hi suma el fet que ni Catalunya ni Espanya té pressupostos, cosa que representa "poca licitació, pitjor adjudicació i poca resolució pressupostària". Amb les dades provisionals del 2019, tot apunta, i sempre segons Foment, que l'any tancarà amb només el 54,2% d'execució d'obres. De fet, mentre que el PIB català no para de créixer, la inversió pública a Catalunya continua anant a la baixa i la inversió finalitzada comença a caure a partir del 2009. El 90% d'aquestes obres, però, ja fa anys que estan licitades.
Aquest recorregut pels últims 10 anys d'inversions públiques en infraestructures demostra, doncs, que la inversió pública no correspon al nombre d'obres licitades, però el PIB de Catalunya és bastant positiu. "El problema és quin PIB tindrem d'aquí a 10 anys si no tenim aquestes infraestructures: si tinguéssim el Corredor Mediterrani des del 1992, quin PIB tindríem ara?", es qüestiona el president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya. "Pensem en el PIB del futur, no en el d'ara", insisteix.
Coet cap al futur o ancorar-se al passat?
Un futur que passa perquè Foment mantingui el "lideratge en l'estratègia del país", com diu Sánchez Llibre en considerar que la patronal catalana "té els mecanismes suficients per continuar liderant totes aquelles qüestions que facin referència a les infraestructures". Però un futur que també passa per posar consciència de com influeix la manca d'inversió en infraestructures bàsiques i estratègiques tant per a Catalunya, com per a la resta d'Espanya com arreu del món.
I és que, d'un banda, i segons Llansó, "el tema dels preus provoca que tinguem menys inversió, menys activitat econòmica futura i, per tant, menys benestar social", però, a més, a tot això s'hi suma el fet que "pel sector també té una segona connotació: crea un augment exponencial de la competència que acaba amb què les constructores hem d'estar presentant ofertes constantment si volem competir i les administracions públiques adjudiquen sabent que l'oferta està sota cost".
La realitat és que Foment considera amb les dades a la mà que "el Corredor Mediterrani i el conjunt de totes les infraestructures viàries mencionades, tant del Ministeri de Foment com de la Generalitat de Catalunya, podrien estar enllestides l'any 2022". Però moltes porten més de 15 anys aturades, d'altres 12 i d'altres 10. Justament per tot plegat, la patronal creu que amb els 2.000 milions d'euros anuals que demanen a les administracions públiques entre el 2019 i el 2023, es podrien finalitzar les infraestructures que consideren més estratègiques. I tot sense tenir en compte que, per exemple, "l'aspecte clau del model de gestió d'aeroports i ports d'interès general continua sense resoldre's".
Una gestió que ja reclamava l'any 2007 la reunió de l'Iese amb la societat civil i que alguns d'aquests actors ja comencen a demanar-ne una nova edició per impulsar-ho. Però, en aquest sentit, Foment decideix no mullar-se encara i prefereix esperar-se a veure com evoluciona el futur. O, en paraules del seu president, "si hi ha altres organitzacions de la societat civil que volen fer-ho, ho valorarem, però no m'agradaria fer volar coloms del que va passar fa molts anys".