Hi ha (des)inversió més enllà de les infraestructures. Madrid juga a una altra lliga i, una vegada més, es constata la simetria del superàvit de la capital espanyola amb el dèficit de Catalunya. Si Foment del Treball ja es lamentava la setmana passada de la manca d'execució de les inversions previstes per al territori català en infraestructures, la Cambra de Comerç de Barcelona afegeix un punt més a la qüestió i avisa que "el diferencial de la inversió publica és una qüestió estructural". Catalunya ha rebut en els últims 5 anys entre un 8,4% i un 13,2% de la inversió total regionalitzada, mentre que Madrid ha obtingut entre el 12,5 i el 16,5%. I no només això. La ciutat central de l'Estat "ha rebut un diferencial positiu, que li ha suposat un impacte sobre el PIB de l'1,28%, mentre que a Catalunya és del 0,26%". Això, sumat a l'efecte seu del sector públic, explicaria el sorpassoanunciat que va protagonitzar la Comunitat de Madrid el 2019 quan, per primera vegada en sis anys, va superar la comunitat catalana.
"Madrid té un bonus de capitalitat". El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha lamentat durant una nova roda de premsa telemàtica amb el director del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, que precisament aquest diferencial "pot explicar aquest fet que s’ha anat veient en els darrers informes de conjuntura, que Madrid anava atrapant a Catalunya en PIB i fins i tot va fer el sorpasso". Un sorpasso que elevava la comunitat madrilenya en el top 1 en PIB a Espanya, però que ho feia només amb una lleugera diferència: Madrid representa el 19,2% i Catalunya el 19%.
Si bé és cert que, de sempre, les infraestructures han centrat el debat, també ho és que aquesta actitud de l'Estat amb el territori català va més enllà de tot això. Segons Canadell i Rovira, "les inversions que no són en infraestructures de transport, a Catalunya són residuals". Les xifres parlen per sí mateixes. El Govern central ha invertit en els darrers quatre anys menys del 14% en conceptes que no són infraestructures, mentre que a Madrid el percentatge s'enfila entre el 49,4% i el 61,3%. Aquests percentatges representen entre un 0,01% i un 0,05% del PIB català, mentre que puja fins el 0,24% i el 0,30% si ens fixem en el de Madrid. Mentrestant, la mitjana espanyola està entre el 0,17% i el 0,28%.
Canadell: "Demanem que hi hagi un compromís de l’Estat per compensar aquest diferencial perquè Catalunya no torni a quedar com sempre per darrere"
Això, com diu Canadell, va en línia amb la capitalitat, però també d'una història ja crònica de manca d'execució de les inversions a Catalunya, que no només "se situa molt per sota del que li tocaria no només comparada amb Madrid", sinó que també està per sota de la resta de comunitats. "Demanem que hi hagi un compromís de l’Estat per compensar aquest diferencial en les inversions que no són infraestructures perquè Catalunya no torni a quedar com sempre per darrere", insisteix Canadell.
Els colors de Madrid
Però comencem pel principi. Segons l'informe de la Cambra sobre Inversió pública de l'Estat, dos terços de les inversions que executa van a parar a infraestructures. Això vol dir que un 66,3% dels 36.463 milions d'euros que l'Executiu espanyol ha invertit entre el 2015 i el 2019 en les diferents regions va a parar a les grans oblidades a Catalunya. D'aquests diners, el territori català hauria d'haver rebut 6.951 milions d'euros, dels quals 4.612 milions havien de ser per a infraestructures. Però, quant ha rebut realment Catalunya? 3.849 milions d'euros, és a dir, molt menys de que havia de rebre només per a infraestructures, el 55,4% de la inversió promesa.
"El diferencial d’inversió pública entre Madrid i Catalunya és una qüestió estructural derivada de la concentració sistemàtica de recursos públics diferents de les infraestructures en la capital de l’Estat", assenyala Rovira, que atribueix aquest diferencial a la inversió dels Ministeris i dels organismes adscrits. "En el cas de Madrid els colors estan molt ben repartits", posa damunt la taula el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra. La diferència entre Ministeris suma 1.243 milions d’euros d’inversions a favor de Madrid, mentre que la diferència entre organismes adscrits en suma 1.237 milions d’euros.
Rovira: "No només és un tema d’execució del grau de les infraestructures sinó una qüestió estructural, el superàvit que té Madrid és molt simètric al dèficit que té Catalunya"
Catalunya no només ha rebut molts menys diners del que tocaven en inversions, sinó que, a més, per a altres inversions més enllà de les infraestructures només ha rebut 613 milions d'euros, un dèficit de 1.726 milions menys i que se situa molt per sota dels 2.304 milions d’euros d’inversió pública que ha rebut la capital espanyola en els darrers cinc anys. El dèficit en infraestructures se situa en els 1.376 milions d'euros i només s'hi han destinat 3.236 milions.
"No només és un tema d’execució del grau de les infraestructures sinó una qüestió estructural, el superàvit que té Madrid és molt simètric al dèficit que té Catalunya", adverteix Rovira. Amb tots aquests arguments sota el braç, i com ja va fer Foment fa uns dies, la Cambra torna a donar un toc d'alerta als de Pedro Sánchez i els reclama "una estratègia concreta per reduir aquesta diferència".
Més tocs d'alerta (també per la covid-19)
Però fora de les inversions, Canadell també ha exigit al Govern espanyol i a la resta d'administracions públiques que "actuïn amb anticipació perquè la solució no pot ser que cada vegada que hi hagi un rebrot haguem de tancar", sinó "posar mesures per anticipar-nos als rebrots". I és que aquest informe de conjuntura econòmica presentat per la Cambra "és el primer dels darrers anys que dóna unes dades tan pessimistes per a l’economia catalana", però encara som a temps de donar-li la volta.
Segons el també president del Consell de Cambres de Catalunya, si els governs s'anticipen i arriben a controlar l'evolució de la pandèmia, "el pitjor ja ha passat perquè hem tocat fons" i ara ens anem recuperant a poc a poc. Encara que aquesta recuperació sigui més lenta del que va ser-ho la caiguda, és important veure el got mig ple i, en aquest sentit, Canadell assenyala que, per exemple, "l'efecte en els llocs de treball té una caiguda inferior probablement a la que calia esperar respecte a la caiguda del PIB".
Joan Canadell i Joan Ramon Rovira durant la roda de premsa telemàtica de la Cambra
Si no hi ha més confinaments, la caiguda de l'ocupació per al 2020 serà del 6,8%, però cal tenir en compte que "la recuperació no serà igual per a tots els sectors" i que cal continuar posant mesures per aquells que estan i estaran més afectats per la crisi de la covid-19. Per evitar que la situació vagi a pitjor, Canadell insisteix en recordar que "el fet de no controlar la pandèmia està afectant l’economia" i insta les administracions a evitar el rebrot massiu a partir de tres eixos clars i definits: fer tests PCR massius, generar més rastrejadors i crear una aplicació de seguiment dels casos de coronavirus. "Aquestes mesures són claus per controlar la pandèmia", ratifica el president de la Cambra.
De moment, tot sembla estar descontrolat i, com lamenta Canadell, "estem començant amb mal peu" el mes de juliol. Els rebrots del Segrià, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona estan comportant que molts turistes anul·lin els seus viatges a Catalunya en un moment en què Barcelona se situa com a ciutat líder en reserves internacionals per davant de Madrid, Roma, Lisboa i Milà.
La capitalitat (no) reconeguda de Barcelona
La capital catalana ja encapçalava el rànquing de reserves abans de la pandèmia i ara ho continua fent, però això només es salvarà "si es fan les coses bé". I fer les coses bé també passa per "vetllar perquè els diners que vénen d’Europa serveixin per salvar l’economia". Uns diners dels fons europeus que des de la Cambra esperen que arribin a principis del 2021 i que poden servir per tancar la segona part de la recuperació.
Canadell: "Hem de vetllar perquè els diners que vénen d’Europa serveixin per salvar l’economia"
Segons Canadell, els fons europeus -però també els diners que aporta ara l'Estat- han de servir per encarar projectes en la línia de continuar potenciant el creixement econòmic, però també perquè aquests projectes estiguin "enfocats a la millora de la competitivitat econòmica i social", de manera que l'economia aporti el valor afegit de la sostenibilitat i de ser més socials perquè només així continuarem sent competitius. "2021 podria ser un any molt bo que podria ajudar a aquest canvi de model i ens donaria més competitivitat i un creixement més sostenible en el temps".
Amb la idea sempre d'esquivar un nou tancament de l'economia i una aturada en sec de l'activitat del país, Canadell, com Oriol Amat, veu l'ampolla mig plena i té clar que "hi ha lloc per a l'optimisme si es fan les coses bé". Perquè, si és així, la recuperació serà lenta i tímida però tirarà endavant. Ara bé, si les administracions no capten el missatge, la recuperació podria passar de ser una U a una W i amb nous rebrots descontrolats, la caiguda seria més forta. "No hi ha lloc pel pessimisme si estem fent bé la feina, l’economia anirà sortint i el 2021 podria ser molt intens en recuperació de l’economia", sentencia el president de la Cambra.