• Economia
  • El cost econòmic per a Catalunya de la manca d'inversions de l'Estat

El cost econòmic per a Catalunya de la manca d'inversions de l'Estat

La Cambra de Comerç de Barcelona denuncia que el Govern espanyol deixa d'executar 8.000 milions d'euros pressupostats al territori català entre el 2001 i el 2018

La Cambra de Comerç de Barcelona denuncia els incomplents de l'Estat amb Catalunya
La Cambra de Comerç de Barcelona denuncia els incomplents de l'Estat amb Catalunya
Barcelona
13 de Desembre de 2019
Act. 13 de Desembre de 2019

La distribució territorial de la inversió en infraestructures "perjudica clarament" Catalunya. Així es desprèn de l'estudi Impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya presentat a la Casa Llotja de Mar per la Cambra de Comerç de Barcelona. Amb la presència (i cloenda) del president del Govern, Quim Torra, i sota l'atenta mirada de patronals, gremis i personalitats polítiques, la Cambra ha fet saber que l'Estat ha deixat d'executar a Catalunya prop de 8.000 milions d'euros pressupostats en el període entre el 2001 i el 2018. Un impacte econòmic que s'estima en el 3,3% del PIB i en la pèrdua de 111.500 llocs de feina. Per pal·liar el dèficit en infraestructures, la Cambra calcula que Catalunya necessitaria una inversió de 45.333 milions d'euros fins al 2030.

L'estudi, que posa de manifest que Catalunya "ha rebut històricament un percentatge estatal d'inversió en infraestructures inferior al seu pes econòmic", adverteix que la situació encara s'ha agreujat més després de la crisi. El dèficit ara és més gran: si entre el 2001 i el 2012 la inversió estatal era del 16,5% davant del 19% del PIB, entre el 2013 i el 2018 ha estat del 12%. Això confirma, doncs, que el territori català "perd posicions en el repartiment de la inversió estatal a la sortida de la crisi malgrat ser una de les economies que ha liderat la recuperació".

El president de la Cambra, Joan Canadell, citant el president de Cecot, Antoni Abad -també present a l'acte-, ha recordat que aquesta manca d'inversions fa veure que "és com si cada quatre anys, un no s'invertís res", és a dir, que "en 19 anys, n'hem tingut pràcticament cinc en blanc". "Per què? Què hem fet? Què té Catalunya que no tinguin les altres comunitats?", s'ha qüestionat, al mateix temps que ha insistit: "Com pot ser que tenint el 20% dels passatgers dels aeroports de l'Estat tinguem només el 10% de les inversions?".

Un deute amb Catalunya

La manca d'inversions, però, no només afecta Catalunya, sinó que, segons adverteix la Cambra, "també afecta el conjunt del territori espanyol per la forta independència econòmica que hi ha entre les dues economies". Però la realitat és una altra i, tot i que el 12% dels vehicles que van per carretera de competència estatal circulen pel territori català, només se n'inverteix el 9%. A això s'hi suma que, si bé Catalunya compta amb el 23% del trànsit ferroviari, només s'hi inverteix el 13,1%, mentre que del 20% de passatgers dels aeroports espanyols és en els aeroports catalans, només se n'inverteix un 10,4%.

Canadell: "Com pot ser que tenint el 20% dels passatgers dels aeroports de l'Estat, tinguem només el 10% de les inversions?"

El percentatge d'inversió que menys diferència té és precisament el dels ports que, del 18% del tràfic portuari de mercaderies amb què compta Catalunya, s'hi inverteix el 15,7%. "Potser hi té alguna cosa a veure que Madrid no tingui port", ironitza Canadell. Per tot plegat, el president de la Cambra exigeix a l'Estat que admeti que té un deute amb Catalunya de 45.000 milions d'euros, un deute que, afegeix, "no cal que ens el donin demà, però sí que el reconeguin" perquè "haurien de servir per dibuixar una Catalunya en xarxa".

Els reptes de Catalunya són clars, però són difícils de portar a terme si no s'obté la inversió corresponent. Mobilitat, infraestructures, sostenibilitat, competitivitat empresarial, connexió amb Europa... Com ha dit Torra, "ens calen aquestes infraestructures que vertebrin el territori" perquè aquest "és un dèficit de competitivitat per a les nostres empreses" i, això, és "de justícia social denunciar-ho perquè afecta tots els catalans i totes les empreses".