Balfegó, Gestamp, Freixenet, Almirall, Uriach, Codorníu... Són empreses catalanes amb presència al Japó. Fujifilm, Ricoh, Panasonic, Honda, Nissan, Epson... Són companyies japoneses que han invertit a Catalunya. Les relacions comercials entre el Japó i Espanya venen de lluny. Fa 400 anys hi va haver el primer contacte seriós entre els dos països. Ara, el comerç segueix una bona tendència, així com les inversions japoneses a l’Estat. Però hi ha una pota d’aquesta relació que està coixa: les inversions espanyoles –i catalanes– al país asiàtic són gairebé nul·les. De fet, segons dades recollides pel Círculo Empresarial Japón España (CEJE), els fluxos d’inversió de l’estat espanyol al Japó entre el 2018 i el 2019 van ser negatius, mentre que les inversions catalanes dels darrers cinc anys han estat zero. “El problema és que venen els japonesos i nosaltres no hi anem”, lamenta el president de l’associació que promou el contacte entre empreses dels dos països, Jorge Lasheras.
Per posar en context, la mitjana anual del balanç d’inversions del Japó a Espanya entre el 2016 i el 2019 és de 1.054 milions de dòlars. Aquesta xifra representa només un 1,7% del total d’inversions nipones a la Unió Europea. Si es compara amb el pes del PIB espanyol a la UE, del 8,9%, la proporció d’inversions és menor. En el cas de Catalunya, la situació no és gaire diferent. Els darrers cinc anys ha rebut una mitjana de 713 milions d’euros japonesos, fet que representa un 11% del total de l’Estat. Però el pes de Catalunya és d’un terç del PIB espanyol, gairebé el triple. “Hi ha un enorme recorregut per atreure més inversió a Espanya”, indica Lasheras. Però encara n’hi ha més per aconseguir que empreses catalanes s’animin a invertir al Japó.
L’estoc de capital espanyol al país l’any 2018 era de 763 milions d’euros. Això representa un 0,27% del total d’estoc espanyol fora de les seves fronteres. Entre el 2018 i el 2019, hi va haver més desinversions que inversions. “La inversió és tan o més important que el comerç, perquè t’implantes al país, hi estàs més arrelat”, insisteix Lasheras. Des del Círculo Empresarial Japón España desconeixen el motiu pel qual costa tant que les companyies catalanes entrin al Japó. “No pot ser per temes de llunyania, perquè és el mateix per a la resta d’Europa, igual que la dificultat de l’idioma; les empreses no decideixen fer una inversió al Japó perquè siguin simpàtics, sinó per si hi ha negoci”, reflexiona el president del CEJE.
Jorge Lasheras (CEJE): "La inversió és tan o més important que el comerç, perquè t'implantes al país, hi estàs més arrelat"
Sigui com sigui, les inversions que fan les firmes nipones a Catalunya han anat canviant. Si bé abans l’automoció s’enduia el gruix principal de capital –Lasheras recorda les grans inversions de Yamaha, on va treballar; Honda, Suzuki o Nissan–, ara els sectors que atreuen diners de l’Àsia s’han diversificat. Entre els més actius hi ha el bioquímic, l’electrònica, la robòtica, la distribució i la logística. Però Lasheras no vincula a aquesta tendència la sortida de Nissan de Catalunya, sinó a una resposta concreta de l’automobilística: “Si la rendibilitat d’una inversió a un país en relació a un altre de l’entorn comença a decréixer, una multinacional decidirà treure el capital i portar-lo a un altre lloc o deixar d’invertir”.
Exportacions de rècord
El comerç és un altre tema. Les exportacions espanyoles al Japó s’han doblat els darrers 10 anys, segons indica Lasheras, fins arribar als 2.725 milions d’euros. Si bé les xifres són rècord, només representen un 0,5% del que compra Japó a l’exterior i un 4,5% del que adquireix el país a la UE. Els productes espanyols més preuats són la carn, els components per a vehicles, els productes farmacèutics i l’oli. En total, hi ha 7.564 empreses de l’Estat que venen al país asiàtic, de les quals 3.090 ho fan de manera regular, és a dir, durant quatre anys seguits, almenys. “En resum, hi ha moltes empreses però exporten poc”, conclou el president del CEJE.
La situació catalana és similar. La mitjana d’exportacions entre el 2015 i el 2019 va ser de 840 milions d’euros anuals, un 31% del total espanyol i un 1,2% de totes les vendes a l’estranger que fa Catalunya. “Exportar un euro al Japó és súper complicat, així que té molt de mèrit, però hi ha molt camí per recórrer”, avisa Lasheras. Assegura que qualsevol companyia pot exportar al Japó –sigui gran o petita–. El primer que cal tenir és paciència: “No pots enviar-hi l’estoc que et sobra, sinó que hi has d’anar, estudiar el mercat, trobar un soci comercial i tenir clar que els primers anys segurament exportaràs poc, perquè necessites generar confiança”. Vendre-hi té avantatges: és el tercer mercat mundial i la classe mitjana és relativament rica. Això sí, la qualitat que s’exigeix és molt alta, segons l’exdirectiu de Yamaha.
"Exportar un euro al Japó és súper complicat, així que té molt de mèrit, però hi ha molt camí per recórrer"
Què hi comprem, al Japó? Els vehicles suposen més del 50% del que s’importa a l’estat espanyol des del país, però també s’hi adquireix maquinària i aparells mecànics, elèctrics i òptics. Les importacions han crescut un 25% els darrers anys –recordem que les exportacions ho han fet un 100%–, i al 2019 van arribar a un valor de 4.356 milions d'euros. Així doncs, la balança comercial és negativa per a Espanya. “A mi no em preocupa si ho compensem amb la balança de serveis o de capitals”, opina Jorge Lasheras. A Catalunya, les importacions de productes japonesos han crescut un 19% els darrers cinc anys i van assolir els 1.989 milions d’euros l’any anterior a la pandèmia. Per tant, també hi ha un dèficit comercial. En aquest cas, el percentatge del total espanyol és del 45%, gràcies a les fàbriques de Nissan, una situació que canviarà a finals del 2021.
Des del CEJE volen potenciar l’intercanvi comercial però, sobretot, les inversions entre els dos països. Sortir a l’exterior, tal com s’ha estat debatent aquests dies durant la Setmana de la Internacionalització organitzada per Acció (l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat), presenta reptes cada vegada més diversos. Per una banda, la digitalització facilita certs tràmits, contactes i informació sobre nous mercats; per l’altra, la competitivitat és cada vegada més gran. Al Japó, hi ha 2.700 empreses catalanes que hi exporten i 1.000 que ho fan repetidament. Les inversions són l’assignatura pendent, que s’han de convertir en viatge d’anada i tornada.