Els lactis són productes que la societat acostuma a consumir diàriament i segurament més d’una ració. Cada cop que anem al supermercat i ens plantem davant de les neveres tenim la sensació de tenir un gran ventall d’opcions, però el cert és que la immensa majoria dels cops la nostra despesa en iogurts se’n va a engreixar la facturació de Danone, Nestlé o Lactalis. De fet, aquesta no és una fotografia exclusiva del mercat espanyol, sinó que és la imatge que descriu el mercat mundial. Un sector que sigui amb marca pròpia o blanca està dominat per només tres pares.
El gran líder global dels lactis és Nestlé, segons mostra el rànquing Global Dairy Top de 2018. La companyia suïssa factura més de 21.000 milions d’euros, seguida per les franceses Lactalis i Danone amb 17.000 i 15.000 milions d’euros, aproximadament. Ara bé, cal matisar que Lactalis és líder perquè entre les seves marques compta amb Président, Galbani i Rondelé, entre altres, i és el primer productor mundial de lactis. I és, també, una de les principals empreses productores dels iogurts de marca blanca a l’Estat espanyol.
Nestlé, Lactalis i Danone són les tres principals empreses làcties al món
Entre els consumidors catalans i espanyols Danone és la marca preferida. És un nom que genera confiança i que només competeix directament amb les marques blanques pel preu que ofereixen. Precisament aquestes opcions més econòmiques, juntament amb el creixement de clients que busquen opcions ecològiques, són la causa de la caiguda del 2% anual de les vendes dels seus iogurts, que representen un 85% de la seva facturació.
Poca oferta de proximitat
Probablement un consumidor no és conscient de com monopolitzen aquestes tres empreses les referències dels supermercats. Danone distribueix producte sota noms molt diversos: Danone, Activia, Oikos, Densia, Danonino, Danacol, Skyr... I Nestlé no es queda enrere: Nestlé, La Lechera, Yaos, Sveltesse, Nesquik... Mentre que una part important dels iogurts propis de Bon Preu-Esclat, Dia i Eroski són de Lactalis.
Lactis elabora bona part de les marques blanques de iogurt a l’Estat espanyol
Per ser exactes, és gairebé impossible trobar un d’aquest elaborat lacti que sigui d’una empresa catalana. Bona part dels de Carrefour es fan a Sevilla i França; els de Lidl, a Alemanya; i els de Mercadona, a Toledo. En el cas de la cadena valenciana, líder en distribució a l’Estat, el productor és el nord-americà Scheiber. L’excepció és la marca Terra i Tast, propietat de Bon Preu, i de la qual se’n poden trobar iogurts, llet fresca i aliments preparats.
Davant la situació, per buscar un producte de proximitat cal anar a per marques concretes. Les més conegudes són La Fageda (Garrotxa) i Pastoret (Segarra), que van trencar els esquemes pel que fa a la qualitat dels iogurts que es podien trobar als supermercats. Ambdues van començar amb una producció artesanal de la llet de vaca de les seves granges o de ramaders de la seva zona fa més de 25 anys i ja s’han posicionat com la tria per als qui busquen marques amb un plus afegit.
La Fageda i Pastoret van ser les primeres marques catalanes a portar un iogurt artesanal al supermercat
Però els canvis d’hàbits del consumidor, que de mica en mica ha passat a mirar més la qualitat que el preu, ha fet que s’introdueixin noves marques com Nadolç (Moianès), Mas el Garet (Osona), Delícies del Berguedà (Berguedà) o La Torre (Bages). La part complicada de la cerca és que cal anar a Bon Preu-Esclat o Caprabo per trobar-les, o recórrer a la compra online.
Una última opció, per als qui tenen una botiga a prop, és la Granja Armengol. Tots els seus productes s’elaboren a Osona i es fan amb la matèria primera del bestiar de les seves instal·lacions.
Pagar més pel producte de casa
La marca blanca ofereix iogurts des de 0,08 euros la unitat de 125 grams en el cas de les fórmules bàsiques fins als 0,25 euros per als més elaborats. Un preu imbatible i que només fa apartar la vista dels que busquen marques, on Danone parteix d’uns 0,22 euros en el clàssic. Nestlé tampoc es queda enrere, tot i que acostuma a oferir un preu similar al de la marca francesa per poder competir.
Per això cal escurar una mica més la butxaca si es vol aplicar el criteri de compra de quilòmetre zero. La proximitat es paga, concretament no trobarem iogurts per sota dels 0,31 euros cada pot, tot i que segurament seran fórmules més artesanals, amb menys additius i llet en pols i una matèria de més qualitat.