Des de la matinada del dissabte 7 d’octubre, el món torna a mirar amb preocupació a l’Orient Mitjà. L’atac de Hamàs a la població civil d’Israel ha revifat un conflicte enquistat des de fa dècades. Sota el pretext d’eliminar els membres de l’organització terrorista, Israel ha incrementat l’acció militar contra la Franja de Gaza. Aquesta acció, amb una incalculable xifra de morts, ha anat acompanyada d’un bloqueig total d’un territori amb una superfície de 365 quilòmetres quadrats i una població de 2,2 milions d’habitants. Més enllà de la crisi humanitària, la comunitat internacional també intenta analitzar les conseqüències econòmiques. I en el cas de Catalunya, “es veurà a mitjà i llarg termini”, descriu Kilian García, màxim responsable de l’àrea internacional de Foment.
Israel és un dels principals centres tecnològics i de transferència de coneixement amb més de 5.000 firmes emergents i 280 multinacionals amb centres d’investigació. Aquesta carta de presentació al món queda complementada per una més que consolidada tecnologia de l’aigua, els jaciments de gas, el sector agrícola i la indústria militar. Durant l’any 2022, segons dades publicades pel SIPRI (Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm), el govern de Benjamin Netanyahu va gastar 21.600 milions d’euros en projectes de defensa. L’acció militar ha provocat conseqüències internes al país. “S’han mobilitzat uns 300.000 reservistes i això representa una pèrdua de capacitat laboral per les empreses”, expressa García durant la seva conversa amb VIA Empresa.
Durant l'any 2022, Israel va gastar 21.600 milions d'euros en projectes de defensa
El Fons Monetari Internacional reconeix que encara no tenen prou elements per fer una radiografia, amb rigor, de l’impacte del conflicte. En aquest context, l’organisme internacional concentra els seus esforços en monitoritzar, entre altres, la situació del mercat energètic. “L’anàlisi s’ha de dur a terme pel pes econòmic dels països involucrats”, explica Carles Mas, director de l’àrea d’Economia i Empresa de PIMEC. Israel és l’economia número 28 per volum de PIB i en clau d’exportacions i importacions ocupa les posicions 57 i 44, respectivament. “No té una incidència destacada dins del comerç internacional”, manté el dirigent de l’organització empresarial a l’hora de valorar aquesta situació d’incertesa “controlada”.
Mínima exposició a Catalunya
Una de les primeres decisions de la Generalitat ha estat suspendre la missió empresarial a Tel-Aviv que s’hauria d’haver dut a terme a partir del 6 de novembre. Des de l’any 2015, l’administració catalana té activa una oficina d’Inversions i Comerç. Segons dades d’ACCIÓ, durant l’any 2022 s’ha assolit la xifra de 931 empreses exportadores regulars catalanes a Israel. Principalment, aquestes societats faciliten vehicles (29,6%), plàstics (8,2%) i material elèctric (8,1%). Una activitat que representa un 0,7% (700 milions d’euros) de totes les exportacions, “una incidència molt petita”, afirma Mas.
En clau d’importacions, l’activitat de les empreses catalanes a Israel ha pujat un 43,5% en els darrers 10 anys. L’any passat es van enfilar fins als 269 milions, un 13,4% més que el 2021. Des del 2013 fins a l’actualitat, Catalunya i Israel han signat diferents acords de col·laboració. Durant el període 2012-2017, entitats i organismes de casa nostra van desenvolupar una vuitantena de projectes de recerca, en un 90%, gràcies al finançament aportat per Israel. Per la seva banda, Xavier Ferrer, representant de la comissió d’Economia Internacional del Col·legi d’Economistes, recorda que “no es pot oblidar com aquest conflicte arriba després d’una crisi del 2008, una pandèmia mundial i la guerra d’Ucraïna".
Les exportacions catalanes a Israel representen un 0,7% de l'activitat global
Malgrat les incerteses, Ferrer s’atreveix a dibuixar un “risc controlat” si el conflicte queda focalitzat a la zona d’Israel-Gaza. “La complexitat pot arribar si la guerra s’estén a la resta de la regió, aleshores podem patir una pujada del preu del petroli”, vaticina l’economista. En aquest mateix sentit, s’ha pronunciat el govern espanyol i multinacionals de gran pes com el Banc Sabadell. “Els nostres analistes no han detectat un gran impacte als mercats”, afirmava ara fa uns dies César González-Bueno, conseller delegat de l’entitat, durant una roda de premsa de presentació de resultats.
En paral·lel al conflicte bèl·lic, Catalunya és un territori receptor de turisme jueu. Just abans de la pandèmia, l’any 2019, 431.000 persones van visitar Barcelona des de Tel-Aviv. De mitjana, la durada de l’estada d’aquestes persones era de tres dies i una despesa superior als 2.500 euros, on no s’inclouen les compres i altres activitats d’oci. El perfil d’aquest visitant és el d’una persona amb autonomia, i per aquesta raó, després de la capital catalana, el Pirineu és una de les zones del país que més interès desperta. Tal com recull l’Agència Catalana de Turisme, el canal online és la plataforma més utilitzada per formalitzar la contractació del viatge. En aquest sentit, la població israeliana es configura el seu itinerari a partir dels següents factors: recomanacions de mitjans, pàgines web d’operadors turístics, xarxes socials i fires.