Si voleu saber coses que mai no us hauríeu imaginat sobre la desigual relació entre Palestina i Israel, cal llegir el que es coneix com la FICHA PAÍS, redactada per l’Oficina de Información Diplomática (OID) del Ministeri d’Afers Exteriors. Com a reportera, de vegades he hagut d’anar a països on no hi havia estat mai i aquesta fitxa m’ha estat molt útil per començar a treballar, com també ho deu ser per gent del món dels negocis i turistes.
D’entrada trobem uns números que ens permeten entendre de qui i de què parlem. Els territoris palestins són Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est, on en total viuen al voltant de cinc milions tres-cents mil palestins. La taxa d’alfabetització d’aquest poble és del 97,2 per cent -a Espanya és del 98,5%- i l’edat mitjana dels palestins és de 22 anys.
És important recordar que avui els palestins viuen la conseqüència d’un conflicte enquistat des del 1948 i que ningú ha tingut la valentia, la voluntat o la capacitat de resoldre. Durant 75 anys Israel ha ocupat gran part de Palestina i no ha complert cap de les resolucions de Nacions Unides per acabar amb aquesta situació.
Fa 25 anys que Israel s’hauria d’haver retirat completament de Cisjordània i en fa 16 que la franja de Gaza pateix un setge inhumà per part d’Israel que l’ha convertit en la presó a l’aire lliure més gran del món amb dos milions de persones. És a dir que les bombes israelianes cauen sobre la població en un territori completament tancat del que és impossible escapar, se sigui o no de Hamàs.
Els palestins no tenen sobirania ni competències sobre els seus recursos, ni sobre els subministraments energètics, ni sobre les seves fronteres
És la permanent ocupació d’Israel el que deixa Palestina en una estranya situació juridicopolítica que lastra el seu desenvolupament econòmic, segons l’OID. Els palestins no tenen sobirania ni competències sobre els seus recursos, ni sobre els subministraments energètics, ni sobre les seves fronteres, ni hi ha ningú que ajudi als seus petits empresaris.
Un altre hàndicap per al creixement econòmic palestí és que els seus territoris, a part d’ocupats, estan molt fragmentats. Gaza és lluny de Cisjordània i Jerusalem Est i sense connexió terrestre. A més, Israel posa greus restriccions als moviments de les persones i mercaderies palestines i pel que em sembla, no fa res per garantir la seguretat i la terra dels palestins.
L’increment dels assentaments jueus en territori palestí és precisament un altre dels elements que fan molt difícil que Palestina expandeixi la seva economia, diu l'OID.
Jo afegiria que Cisjordània cada vegada se sembla més a un formatge gruyère. Els forats serien l’espai que ocupen les colònies de jueus que s’hi assenten. Ho fan de manera il·legal segons els acords internacionals, però el govern d’extrema dreta israelià ho tolera. Sobre tot perquè les colònies impediran en un futur la formació d’un estat palestí independent, cosa que Israel no vol de cap manera.
Cisjordània cada vegada se sembla més a un formatge gruyère
Abans de l’actual conflicte la seguretat ja s’havia deteriorat molt. Els nous colons israelians tenen una actitud molt agressiva amb els palestins, els ataquen i els fan la vida molt difícil sense que els cossos de seguretat israelians facin res. Per exemple, segons l’OID, alguns assentaments jueus en territori palestí buiden les seves aigües negres en terrenys agrícoles propietat dels palestins per tal de fer-hi impossible noves plantacions.
A tantes dificultats, s’hi suma que les autoritats palestines estan dividides i no mostren la necessària eficiència per planificar la seva economia. La peculiar gestió que Israel fa dels impostos que corresponen a Palestina tampoc hi ajuda.
Segons el Ministeri de Finances i Planificació Palestí, un 70 per cent dels ingressos que corresponen a Palestina passen abans per mans israelianes. I en lloc de transferir-los directament, Israel fa servir aquests fons per pressionar i amenaçar les autoritats palestines, explica la FICHA PAÍS de l'OID.
Per exemple, Israel descompta dels impostos recaptats que ha de lliurar a Palestina la quantitat que li sembla que l’Autoritat Palestina a Cisjordània destinarà a les ajudes a presos o les famílies de “màrtirs” de la causa.
D’altra banda, Israel imposa uns costos tan alts als béns i serveis produïts a Cisjordània i Jerusalem Est que als palestins els resulta més barat comprar productes israelians o importar-ne de l’estranger, la qual cosa provoca que tinguin un gran dèficit comercial.
L’ocupació també porta problemes mediambientals i energètics a Palestina. Gràcies a l'OID, ens assabentem que Israel ha convertit els territoris palestins de Cisjordània en un gran abocador per portar-hi les deixalles domèstiques i industrials dels seus ciutadans. També s’apropia de zones forestals palestines declarant-les parcs naturals israelians.
L'OID diu que el cas de Gaza encara és pitjor en l'àmbit mediambiental, perquè la població palestina hi està empresonada entre un mur i el mar, així que les seves deixalles solen acabar a l’aigua del Mediterrani. Probablement, no tenen més remei, però amb això malmeten les poques fonts de recursos que tenen, en concret la pesca.
A Gaza més de la meitat de la població ja era pobre abans d’aquests dies de bombardejos en els quals es calcula que s’han destruït més del 25% dels habitatges
A causa de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, Israel ha tallat l’entrada d’aliments, aigua, llum i combustibles a Gaza. La paradoxa és que en el subsòl al llarg de tota la franja de Gaza hi ha grans reserves de gas i petroli, però la seva explotació ha estat assumida i controlada per empreses israelianes.
Com a conseqüència, els palestins es veuen obligats a importar la gran majoria de l’energia que consumeixen a Israel amb les taxes i gravàmens que les autoritats israelianes vulguin imposar-los. Gaza queda desposseïda així d’una font d’ingressos i també d’una independència energètica, que ara que Israel ha consumat completament el setge de la franja, hauria estat molt valuosa.
El resultat de totes aquestes i altres coses és que els palestins són molt pobres. A Gaza més de la meitat de la població ja era pobre abans d’aquests dies de bombardejos en els quals es calcula que s’han destruït més del 25% dels habitatges. Ara deuen ser molts més, però el seixanta per cent dels gazians ja depenia per sobreviure de l’ajut humanitari internacional. Aquest ajut és el que ha estat bloquejat a les fronteres de Gaza i que Israel ha intentat impedir tant com ha pogut que arribés als que ho necessiten desesperadament.