L'economia catalana ha crescut el 3,4% durant l'any 2017 enfront del 3,1% de l'economia espanyola, segons ha publicat aquesta setmana Idescat. Tot i que la metodologia utilitzada per l'Institut Català d'Estadística és una mica diferent que l'emprada per l'INE, la notícia és que la situació política tan complicada que viu el país té un impacte econòmic ínfim i que, a més, està centrat en la caiguda de la despesa turística a partir del tercer trimestre de l'any, just després de l'atemptat que va patir Barcelona el passat 17 d'agost.
La situació política travessa un període d'impàs a l'espera que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs presentat pel Govern espanyol contra la investidura de Carles Puigdemont. El Tribunal va decidir fa dues setmanes imposar mesures cautelars que, a la pràctica, prohibeixen la investidura del candidat però, en breus el Tribunal ha de dictaminar acceptant o rebutjant el recurs interposat pel Govern espanyol. En cas d'acceptar, la sessió d'investidura quedaria automàticament suspesa i, sobre el paper, el president del Parlament, Roger Torrent, hauria de proposar un altre candidat.
La decisió del Constitucional
Els tres partits del bloc independentista - JxC, ERC i CUP- hauran de prendre una decisió la setmana vinent quan el TC s'hagi pronunciat. Dins el bloc independentista existeix divisió sobre l'estratègia òptima. Tan Junts per Catalunya com la CUP argumenten que cal seguir estrenyent i començar a desplegar la República, mentre que ERC és partidària de centrar-se en l'aixecament de l'article 155 i l'alliberament dels presos polítics. El cert és que Carles Puigdemont pot ser investit o no, però no té cap opció de ser president essencialment perquè Moncloa no el vol veure ni en pintura.
El fallo del TC és rellevant, en tant que si rebutja el recurs sense imposar mesures concretes, permetrà que Puigdemont sigui investit però Moncloa encara tindrà marge per vetar la presa de possessió així que buscar un president amb poder executiu és rellevant. El motiu no és altre que el sistema sanitari i educatiu són marcadament diferenciats de l'espanyol. No investir president implica, per exemple, permetre que Moncloa imposi un sistema educatiu molt basat en la memorització de continguts - com és el més habitual a Espanya- i no en les competències, com és actualment el sistema educatiu català.
La presidència de la Generalitat
Aquest dimecres JxC ha anunciat que hi hauria acord aviat. La meva aposta és Elsa Artadi, donat que repetir eleccions és entregar massa poder a Moncloa amb Marta Rovira com a vicepresidenta. Sens dubte seria bona notícia que dues dones dirigissin el país però el dubte és quin paper queda reservat per Puigdemont. La meva sensació és que els tres partits han acordat, ja que cal deixar constància explícita en el diari del Parlament que Puigdemont ha estat el president votat pels catalans i a qui Espanya no ha deixat governar fent ús de la força.
La notícia és que la situació política tan complicada que viu el país té un impacte econòmic ínfim
La intervenció financera de Catalunya
L'última incògnita que cal aclarir és què passarà amb la intervenció financera de la Generalitat. Moncloa la va integrar dins l'aplicació del 155, ja que la utilització de la Llei d'Estabilitat Pressupostària fou senzillament un frau de llei. Veient la ràpida degeneració de les institucions espanyoles no seria sorprenent que aquesta continués si finalment l'article 155 desapareix amb la formació d'un Govern estable, cosa que, per cert, tampoc té bones perspectives de succeir a hores d'ara si fem cas a les declaracions dels dirigents del Partit Popular.
El cert és que a Moncloa estan descobrint a poc a poc que el Govern espanyol va cometre una errada de càlcul majúscula en donar per vençut a l'independentisme. Dia rere dia es confirma que el partit és obert si bé és cert avui dia els independentistes estan en posició feble però això, creguin-me, pot canviar en cosa d'hores: la memòria de l'1 d'Octubre és ben viva arreu.