En les 22 ciutats estudiades per l'informe UrbanTUR 2016 que publica Exceltur ja hi ha 362.493 places en habitatges oferts en les principals plataformes turístiques digitals -com AirBnb o Homeaway-, la qual cosa supera en un 5% les places hoteleres ofertes. Aquesta oferta informal s'ha incrementat des del 2012 un 1.633,3%, a un ritme anual del 104,4%.
L'Aliança per a l'Excel·lència Turística destaca doncs que aquestes ciutats espanyoles s'enfronten a reptes nous que no formaven part de l'agenda del turisme urbà fa quatre anys i que en l'actualitat tenen profundes implicacions sobre el seu propi model de ciutat i de convivència ciutadana. Així mateix, l'organització lamenta la pèrdua de la prioritat política en turisme de les diverses administracions.
L'oferta en plataformes s'ha incrementat un 1.633% des del 2012
L'informe també destaca que Barcelona, Madrid i València es mantenen com les ciutats espanyoles amb nivells més alts de competitivitat turística i que mesura diferents indicadors entre 22 principals destinacions turístiques urbanes, per analitzar els riscos i oportunitats als quals s'enfronten.
Per darrere d'aquestes tres ciutats que ocupen el podi, es troben Sant Sebastià, Màlaga, Sevilla, Palma de Mallorca, Bilbao, Santiago de Compostel·la i Gijón. L'estudi, publicat cada quatre anys, harmonitza els resultats dividint les ciutats segons la seva dimensió.
D'aquesta manera, Palma es troba la primera a les ciutats mitjanes (entre 200.000 i 500.000 habitants), per davant de Bilbao, Gijón i Las Palmas. Sant Sebastià és líder entre les ciutats petites amb població inferior als 200.000 habitants, per sobre de Santiago de Compostel·la, Santander i Salamanca.
Despesa pública
El director d'estudis i investigació d'Exceltur, Oscar Pirelli, ha exemplificat aquesta situació durant la presentació de l'informe assegurant que solament el 0,49% de la despesa pública total es destina al turisme.
Les posicions en aquesta llista estan condicionades per la capacitat d'incrementar de forma sostenible la productivitat del sistema turístic a llarg termini, i per a això empra 65 indicadors.
Entre ells, destacats factors centrals com la gestió de la capacitat d'acolliment a través de l'allotjament, l'impuls d'una estratègia de mobilitat turística, el foment de la participació ciutadana en la gestió turística de la ciutat, l'aposta per un sistema d'intel·ligència turística per a la gestió de la destinació i el posicionament turístic de cada ciutat pel perfil de despesa del turista.
Nous reptes
En comparació amb el 2012, ha augmentat el treball tècnic en màrqueting digital i eficiència administrativa. Els equips turístics han entès la importància d'estar presents als nous canals digitals i de dotar la ciutat d'una estratègia eficaç.
No obstant això, queden oberts altres fronts importants com les escasses reflexions sobre el model urbà o el posicionament per segments del client. Entre les oportunitats per desenvolupar, es troben la descentralització de les zones d'interès turístic, la descongestió dels centres en favor de la perifèria així com establir plans de mobilitat específics per a turistes que, excepte a Barcelona, no es troben a cap altre centre urbà.