Fàbrega: "Bienvenidos al lío! Això és el que hi ha"

Jaume Fàbrega (Salt, 1956) és president de la Cambra de Comerç de Girona i president del Consell General de Cambres de Catalunya. Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB i màster en Formació de formadors per la UPC, Fàbrega és el gerent de l'empresa Gam Consultoria i Formació alhora que és soci de Gestocks Operador. Rep VIA Empresa a la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona on parlem de filosofia, empresa i independència però també del llegat Canadell, la relació entre públic i privat i la famosa llei de Cambres. Benvinguts al canvi! Ja ho deien els grecs. 

De filòsof i empresari a president de la Cambra de Girona i del Consell General de Cambres. 

Mai havia pensat a ser empresari! Però, quan vaig acabar la carrera, m'hi vaig trobar i em vaig fer empresari. Tens una idea, i l'executes i a partir d'aquí, t'hi llances. Emprendre és un món apassionant i assumir riscos et fa sentir viu.

Per què va decidir que volia ser president de la Cambra de Girona?

Vaig arribar a la Cambra de Girona pels meus companys del comitè executiu. Ho faig per vocació de servei, per influir i portar la nostra proposta al conjunt de la societat. Intervenir en la cosa pública és una responsabilitat important dels empresaris. 

"Intervenir en la cosa pública és una responsabilitat important dels empresaris"

I al Consell General de Cambres?

Quan en Joan Canadell va dimitir del Consell per anar al Parlament de Catalunya. Les Cambres em van escollir per unanimitat i és així com m'he convertit en el primer president del Consell de Cambres que no és de Barcelona. 

Quin és el llegat de Joan Canadell?

En Joan Canadell va fer una sacsejada molt important a les Cambres de Comerç. El seu llegat és el de la innovació, plantejar-s'ho tot i tirar endavant el document 2030/40 que recull la proposta de les Cambres sobre com hauria de ser l'economia en el conjunt de la societat i el món de la política. 

“Des de la Cambra no farem la independència però és un lloc més en el camí cap a la independència”, assegurava Mònica Roca en una entrevista a VIA Empresa.

Fer la independència és una responsabilitat de tota la gent que hi cregui. Sempre dic que respecte la independència, per mi no quedarem. Tot el que s'hagi de fer, mentre siguin coses bones i legals que portin cap a aquest camí. Ara bé, les Cambres no són instrument per a això sinó per millorar l'economia del país. La millor manera de fer polítiques socials és fent empresa i la millor manera de fer país i la independència és fer empresa. 

Com valora la gestió del Govern català i espanyol de la crisi econòmica de la pandèmia?

A toro pasado... És més fàcil. Tots esperàvem més d'allò que hem obtingut, però s'ha de tenir en compte que les circumstàncies han sigut excepcionals. Per primer cop a la història, hi ha hagut una societat que ha plantat cara a aquesta pandèmia. Ara estem veient que ens n'estem ensortint i si ho acabem de vèncer, els errors que n'hi ha hagut -i molts- són més comprensibles. No hi havia un guió escrit. 

"L'ajut que s'ha donat a l'empresa ha sigut insuficient. Els ERTOs han sigut una gran idea, però s'ha implementat de forma pèssima"

Un guió amb ERTOs, ICOs... 

L'ajut que s'ha donat a l'empresa ha sigut insuficient. Els ERTOs han sigut una gran idea, però s'ha implementat de forma pèssima. Encara avui hi ha treballadors que no han cobrat. S'ha fet d'una forma que s'ha transmès a la societat que l'Estat no donava prou suport a l'empresa. També és veritat que els recursos dels quals podia disposar el Govern espanyol no eren els mateixos que els d'altres països europeus. 

No som un país ric perquè hem malbaratat els anys on podíem invertir en una economia més competitiva. Tenim mals endèmics com la corrupció, excessiva reglamentació i encorsetament de l'economia... Això fa que el país no tiri com és capaç de tirar! El més important si vols que una economia funcioni és la seva gent i a Catalunya tenim gent molt potent. 

Què hi poden fer les Cambres?

Les Cambres sempre han entès que ajudar l'empresa és la millor manera d'ajudar a la societat. De fet, l'empresa és aquell ens del qual es dota la societat per crear riquesa. No podem fer polítiques socials si no creem riquesa. És fonamental donar suport a l'empresa privada i ho és fer-ho tant a la gran empresa com a l'autònom o a qualsevol persona que es decideix a emprendre. Moltes empreses han començat amb un parell d'autònoms en un garatge. 

 "No som un país ric perquè hem malbaratat els anys d'inversió"

Falta més col·laboració públic-privada?

L'administració s'acosta a l'empresa amb certa malfiança i des de l'empresa també hi ha una prevenció especial respecte tot allò que és públic. Hem de canviar tots i anar a la mà. En una societat contemporània, l'administració ha de ser una aliada de l'empresa. A tots els nivells. 

Com és la relació entre Cambres al Consell?

En una societat democràtica, demanar la unanimitat és difícil d'aconseguir. Les 13 Cambres són sobiranes i independents, les unes de les altres. Potser estan lligades a una circumscripció territorial i a vegades, defensen uns interessos que poden ser oposats als d'un altre territori. Això passa amb les infraestructures. Però, ens hem posat d'acord en un marc estratègic i és clau perquè llavors anem cap a un lloc determinat. Aquest és un dels mèrits de Joan Canadell, encara que el document Catalunya 2030/40 no sigui una bíblia. 

Un full de ruta?

Exacte. És una concepció de les Cambres sobre com hauria de funcionar Catalunya i per això, s'ha d'anar canviant d'acord amb les circumstàncies, les diferentes visions i l'estat de l'economia. El 30/40 que tenim ara és pre-covid i per tant, aquest document s'haurà d'actualitzar i canviar en algunes coses. 

Com per exemple?

Salts importants en la implementació de noves tecnologies; hem de ser més agosarats. Hem d'impulsar més fort en la relació entre universitat i ensenyament amb l'empresa. Tots hem canviat una mica de mentalitat i sempre podem buscar coses bones en la transformació que va des dels hàbits fins a l'ús de la tecnologia que fa que s'obrin noves possibilitats.

Amb la formació del nou Govern també s'obren possibilitats noves. Hem de treballar entre tots per aconseguir una societat millor. 

Què ha fallat en l’aprovació de la llei catalana de Cambres?

És una de les assignatures pendents que creiem que podrem abordar i assolir amb el nou Govern i Parlament al llarg dels dos anys que ens queden a nosaltres de mandat. Ja hi ha llei de Cambres a gairebé totes les autonomies des de fa molts anys, necessitem un marc legal en el qual desenvolupar la nostra activitat i necessitem fixar qüestions importants com el finançament. Estem treballant en un projecte i estic segur que no hi haurà massa problemes perquè han canviat els actors, les circumstàncies i els governs. Tothom veu clar que s'ha de dotar les Cambres d'un marc legal. 

"En una societat contemporània, l'administració ha de ser una aliada de l'empresa"

Per representació i finançament?

El tema de la representació és capital. Les Cambres són una administració de dret públic gestionada per privats sotmesa a l'auditoria i tutela del Departament d'Empresa i Treball. Fem una funció pública i la nostra feina és defensar l'interès general de l'economia i de totes les empreses. Empreses enteses com la unió de l'empresari i el treballador.

Hi ha moltes empreses que per la seva mida no tenen poder d'interlocució amb l'administració i nosaltres ho vehiculem. Evidentment, s'ha d'abordar el finançament perquè fem una funció pública i entenem que aquesta funció pública ha de tenir un finançament públic. 

Així doncs, aposta per una Llei de Cambres aprovada en els pròxims dos anys?

Sí, tots els partits ho tenen clar i no entenc que hagi de ser massa conflictiu. En el seu moment ho va ser per calendari i per un Govern que tenia els dies comptats. Es va buscar llavors una solució de compromís a través del decret llei. Les prevencions d'alguns partits van ser qüestions formals, però no qüestions de fons. 

I les patronals i els sindicats?

Les patronals s'hi van posar en contra per les formes i perquè potser es pensaven que volíem explorar nous territoris exclusius d'ells. Les Cambres no som agents socials. Les patronals i els sindicats sí que ho són. Les patronals defensen els patrons i els sindicats defensen els treballadors. Es van sentir qüestionats, però res més lluny de la voluntat de les Cambres. 

Més assignatures pendents de les Cambres?

Una altra de les assignatures pendents que té el món de l'empresa, en general, és la gestió del capital humà. Atraure i retenir persones amb talent i per tant, el sistema educatiu ha de crear aquest talent. Sense persones, les empreses no funcionen. Això no és una frase bonica, sinó la realitat. Com a societat, hem de ser capaços de treballar juntament amb escoles i universitats. Per la transferència de coneixement o la comunicació i la implementació de l'FP Dual, per exemple. 

"Sense persones, les empreses no funcionen. Això no és una frase bonica, sinó la realitat"

Un últim missatge per a empresaris i autònoms. 

Amb la vacunació, ja veiem el final del túnel. És fonamental seguir vius i la resiliència, de la qual parlen tant els psicòlegs. La voluntat, el convenciment i la decisió de posar-hi recursos és el que fa possibles les empreses. Abans de la pandèmia, tots pensàvem que desapareixerien moltes més empreses de les que han desaparegut, i això que ja n'han desaparegut moltes.

Molta gent ha aguantat amb propostes imaginatives, nous mercats, innovació, introducció de molts canvis... Han demostrat una gran capacitat d'adaptació. Darwin ja parlava de la capacitat d'adaptació de les espècies i els grans no són els que ho tenen més fàcil. Saber reaccionar és molt important per a l'empresa i s'han produït moltes novetats des del punt de vista legislatiu, laboral i sanitari. Però bé, Bienvenidos al lío! Això és el que hi ha.

Hem d'estar preparats pel canvi constant. Ja ho deien els grecs: tot canvia, no et pots banyar en el mateix riu i ara tampoc pots passar pel mateix carrer. És fonamental ser flexible, tenir visió, mentalitat oberta i pensar que les coses no necessàriament han de canviar però que si ho fan siguin cap a millor. Quan no tens la intenció de millorar, estàs mort.