Jaume Guardiola va néixer un any abans que els empresaris Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat, Carles Güell de Sentmenat i Artur Suqué i Puig fundessin el Cercle d'Economia (1958), l'entitat que, 64 anys més tard, ell presidiria després d'haver protagonitzat i guanyat les primeres eleccions a la presidència celebrades en tota la història del lobby empresarial. Membre del Cercle des del 1986, encapçala ara una etapa de retorn cap a l'essència del Club Comodín, amb la voluntat de reconnectar amb la societat civil i mantenir viu i candent el debat que genera l'entitat des del carrer Provença 298 de Barcelona.
Li ve de família la vocació financera -va ser conseller delegat del Banc Sabadell des del 2007 fins al 2020- i també una passió: el FC Barcelona. Va formar part de la Comissió Europea del club blaugrana fins que va ser elegit president del Cercle d'Economia, el juliol del 2022. Ara, afronta la 38a Reunió anual del Cercle, que se celebra per segon any consecutiu a l'Hotel W i que estarà marcada per dues particularitats: és la primera sota la presidència de Guardiola i se celebra tot just un dia després de les eleccions municipals 2023.
De quina manera preveu que es colin les eleccions a la Reunió?
No crec que es colin al debat, però entre passadissos segur que hi seran presents. Veurem, a més, cert contrast en la perspectiva, ja que nosaltres estarem debatent sobre geopolítica, però vindrem de celebrar les eleccions municipals, que són les més properes, les de política més propera. Suposo que les eleccions seran una pregunta obligada pels polítics convidats, encara que partim que aquest no és l'objecte de debat de la Reunió.
Com percep el debat generat a aquestes eleccions?
Aquestes han sigut unes eleccions molt competides, en què s'ha parlat molt de la ciutat. A eleccions anteriors, dominava el debat nacional, però en aquesta ocasió el debat ha anat enfocat a projectes de ciutat, o a la manera d'enfocar la model de ciutat. I això té molt de valor, és atractiu i aporta racionalitat.
Guardiola: "En aquestes eleccions, el debat ha anat enfocat a projectes de ciutat, i això és atractiu i aporta racionalitat"
I Barcelona, a més, es presta a ser objecte d'aquest debat. Al final, la ciutat és el més semblant a una empresa, a l'esfera pública. M'explico: perquè funcioni la ciutat has d'aixecar la persiana cada matí, com un botiguer.
Heu publicat la Nota d'Opinió fent referència a aquesta gestió de la ciutat, la mateixa setmana de les eleccions. Casualitat o intencionat?
La reunió anual ja la teníem planificada i la nota sempre la publiquem tot just una setmana abans. I vam dubtar, eh? Però vam decidir fer-ho, especialment perquè, amb aquesta nota, hem volgut aixecar la mirada; aportar una mirada llarga al tema intergeneracional, al posicionament espanyol i català respecte a Europa, a la necessitat de consens...
La necessitat de consens per encapçalar els reptes polítics.
Sí, i et diria que de vegades abusem una mica de la paraula consens. I potser el concepte més adient -i necessari per al moment polític actual- és compromís, que en l'àmbit polític vol dir que uns i altres renunciïn a una part de la seva posició per un objectiu més valuós: arribar a un acord. Prendre decisions, des d'un govern o administració, sabent que aquestes no superaran un cicle electoral és, per definició, un error. Els canvis s'han de fer perquè perdurin en el temps, especialment perquè tenen un impacte en la gent.
Guardiola: "Prendre decisions sabent que aquestes no superaran un cicle electoral és un error"
Aquesta és la primera Reunió del Cercle sota la seva presidència. Què trobarem de nou?
Ens trobarem amb una Reunió que té vol, que té dimensió; i el té especialment des que va traslladar-se a Barcelona. Enguany hem registrat rècords d'inscripcions.
El que també trobarem, encara que no és del tot nou, és més espai a la reflexió i a la mirada llarga, tant en el terreny de la geopolítica com en el de l'economia, i un pèl menys de pes a la política; encara que sí que hi ha presència política.
I tant. Assistiran Pedro Sánchez, Pere Aragonès, José Luís Escrivà, Ada Colau, Alberto Núñez-Feijóo, Rafal Trzaskowski (l'alcalde de Varsòvia)...
Exacte. Hi ha polítics, però són només els necessaris, i amb la intenció de generar més debat de l'àmbit econòmic que no pas polític.
És membre del Cercle des del 1986. A quantes reunions deu haver assistit?
Moltes. Encara que durant una època, a la meva fase de vida americana, no hi vaig anar, i van ser gairebé 8 anys. Però diria que he assistit a una quinzena de reunions.
Hi ha alguna que recordi com a més transcendental?
La primera, a l'Hotel Monterrey, a Lloret. La recordo perquè jo era molt jovenet i feia poc que havia entrat al Cercle. Com es feia a la Costa Brava i érem un nombre de socis molt més baix que l'actual, tant els participants com els ponents acabàvem pernoctant allà. I era en aquests moments, posteriors a les jornades, en el sopar, on es generaven debats gairebé més interessants que les ponències.
Jo era un pipioli. I em quedava a escoltar el que deien. Recordo una conversa de Felipe González i Ferrer Salat. El primer, en aquell moment, com a cap de l'oposició, i Salat com a president de la CEOE. I recordo aquella conversa, on notaves un punt d'interacció, en què ambdós es retroalimentaven l'un a l'altre. I això avui dia costa veure-ho.
Al debat polític?
Sí. Ara és més endogàmic. Uns i altres parlen només amb els seus, amb els seus mitjans i els seus acòlits. I falta aquest intercanvi real de reflexions i propostes. També perquè el d'aquell temps era un país en construcció, tant Espanya com Catalunya, amb pocs anys de democràcia; i tothom es necessitava més.
I a mi m'agradaria que es recuperés aquest esperit, molt present al Cercle, de fet, des dels seus inicis: el primer president del Cercle va ser el Carles Ferrer Salat i el primer secretari va ser l'Ernest Lluch. El primer: un home de l'empresariat, president de Foment, creador de la patronal empresarial espanyola, home important a l'esport internacional i als JJ.OO.: l'establishment en estat pur. I l'Ernest Lluch: un professor universitari, polític, que va ser ministre de Sanitat i Consum i que, malauradament, va ser assassinat per ETA amb 63 anys. Tots dos eren la primera parella de ball del Cercle d'Economia, i això defineix l'essència.
Guardiola: "Carles Ferrer Salat i Ernest Lluch van ser la primera parella de ball del Cercle d'Economia, i això et defineix l'essència"
Hi ha qui diu que la societat civil ha perdut presencialitat en els grans debats econòmics.
Normalment, qui diu això és algú que vincula molt aquesta societat civil amb la petita burgesia catalana tradicional, però l'empresariat ha canviat molt la seva configuració en els darrers anys. Hi ha menys empreses familiars -les que hi ha s'han de protegir i defensar-, i han aparegut uns altres jugadors, com els fons d'inversió, que desenvolupen empreses, les uneixen, les posen al mercat. I també hi ha tota una nova economia emergent, més digital, amb nous jugadors i agrupacions empresarials.
I potser el que li ha passat a aquesta societat és que ha perdut la confiança en la classe política. Abans hi havia un lligam molt profund amb la política i ara ha desaparegut una mica. Però això no vol dir que no tinguem una societat civil amb molta consciència -social, mediambiental, dels drets humans...-.
Una societat més conscienciada però menys implicada amb la política.
Així és. I nosaltres podem ajudar a crear ponts perquè coneixem ambdós mons.
Guardiola: "L'estoc de béns públics i de funcionament dels serveis públics de Catalunya està als ossos"
I en el debat territorial de Catalunya?
També. Ara bé, Catalunya pateix una gran acumulació de dèficits de finançament, a més del famós dèficit fiscal. Si només apliques el criteri d'ordinalitat i el cost de vida, i penses en l'acumulació de dèficits de tants anys, en què no s'ha tocat el model, i en la manca d'execució d'inversions en infraestructures, t'adones que l'estoc de béns públics i de funcionament dels serveis públics de Catalunya està als ossos. I això provoca problemes de cohesió social.
També dèieu l'altre dia, a la presentació de la Nota d'Opinió, que "no tots els mals de Catalunya vénen de fora".
Hem destinat molts esforços durant anys al debat identitari. Que si l'hem tingut, és perquè és important i necessari, però ens ha distret en alguns aspectes econòmics estratègics i de gestió. I tenim exemples molt clars, com el de les energies renovables: hem passat, en 15 anys, de ser capdavanters, a ser la darrera comunitat en producció d'energia renovable. Avui la producció d'energia renovable de Catalunya no arriba al 20% respecte al seu consum energètic. I en el conjunt d'Espanya aquest percentatge està per sobre del 50%. També ho veiem amb els problemes de la sequera... Ara haurem de fer una sèrie d'inversions per a projectes de reutilització de l'aigua, que el més normal hagués estat tenir-les fetes.
Ara estem recuperant terreny, però. La Generalitat està més instal·lada en el pragmatisme.
Europa també s'està movent en aquest pragmatisme, després de tants imprevistos i crisis?
De vegades Europa es mou a cop d'ensurts. Ho ha fet amb la primera pandèmia, la guerra, la crisi energètica...
No tenim una articulació natural d'un estat o d'una suma d'estats associats, que és el que pretén a la llarga Europa. No tenim sobirania energètica; en un procés de desglobalització al món, ens adonem que tampoc tenim sobirania industrial, que vam creure tant en la globalització, que vam transferir i deslocalitzar coses essencials per a la capacitat econòmica d'un país. I arran d'aquesta sensació que fem tard, sí que és veritat que hem començat a fer certs moviments federalitzadors. Hem pres decisions comunes davant del Brexit i de la pandèmia; hem actuat conjuntament amb les vacunes, amb els Next Generation, fent acords per a la indústria...
Guardiola: "Si Europa vol ser un jugador global i competir amb els EUA i la Xina, amb un punt de personalitat i autonomia, ha d'avançar en la unió fiscal, econòmica i bancària"
Europa s'ha posat seriosa. I la qüestió és si això té continuïtat o no. Perquè si vol ser un jugador global i competir amb els EUA i la Xina, amb un punt de personalitat i autonomia, ha d'avançar en la unió fiscal, econòmica i bancària, amb un fons de garantia comú.
Europa treballa sota pressió?
Sí, i ho fa bé. Quan té la pressió, reacciona bé. Ha fet coses que potser ningú s'ho imaginava fa cinc o deu anys. I ara la qüestió és si això ho consolidarem, si Europa serà capaç de transcendir l'actuació individual de cada país i tornar a fer un programa col·lectiu, ben estructurat i finançat, que aporti a Europa aquesta sobirania industrial.
Jo sóc optimista perquè sembla que no tenim opció, i més tenint en compte tota aquesta economia emergent, amb la intel·ligència artificial, la protecció de dades... Però hem de tenir en compte que Europa no té champions digitals.
No té tecnologia champions, però en l'àmbit normatiu, per exemple, sí que està aconseguint un posicionament capdavanter, amb la Llei d'intel·ligència artificial, per exemple.
Sí, però amb aquesta dinàmica tens un risc. Si comences per la regulació -que és una tradició a Europa- poses una barrera als teus jugadors. Per exemple, Europa no té champions digitals, però, en canvi, té champions bancaris: grans jugadors bancaris que tenen gran presència i control de la banca a Europa i també internacionalment, fora d'Europa. Però la regulació dels mitjans de pagaments a Europa ha sigut la més fair, i això ha pogut suposar una barrera per alguns jugadors. Ara tots paguem amb Apple Pay sense problema, però no sé si hagués passat el mateix si Apple fos una companyia europea.
Aquesta Europa dels valors, i de permetre la lliure competència i de la protecció del consumidor -conceptes boníssims-, de vegades et deixa en inferioritat de condicions respecte als teus competidors.
Guardiola: "Que Europa sigui una reserva de valors, atrau talent internacional"
A l'altra cara de la moneda...
Que Europa promogui i protegeixi aquests valors, la fa també atractiva pel talent. I això, per exemple, ho vam veure recentment amb la presidència de Trump als EUA. Vam veure una important migració cap a Europa d'investigadors americans o internacionals que treballaven als Estats Units. La recerca bàsica alemanya es va posar al nivell de l'americana, i això va passar perquè va haver-hi molta repatriació. Que Europa sigui una reserva de valors, atrau talent internacional.
Un salt dràstic: s'hi veu tornant al Barça?
No ho sé. Sóc bon culer i soci de tota la vida. He estat implicat en més d'una comissió, amb el Joan Laporta i amb el Sandro Rossell. La meva família ha estat sempre molt vinculada al Barça: el meu besavi, el meu avi i el seu germà, que van ser directius del Barça. També el meu pare, qui va ser el soci número 9. Amb el Barça sempre hi seré a prop i, sempre que pugui, ajudant.
