El Cercle d'Economia viu un moment històric. El 12 de juliol celebrarà les seves primeres eleccions a la presidència amb més d'un candidat en els més de 70 anys d'història de l'entitat. Sobre la taula, de moment, hi ha dos noms, el de Jaume Guardiola i el de Rosa Cañadas, encara que no es descarta que s'hi pugui sumar un tercer abans del 13 de juny, termini establert per presentar les candidatures. Guardiola ja ha donat el tret de sortida a la seva campanya i ho ha fet amb una presentació marcada per dues principals línies d'actuació -impulsar la relació amb els socis i reconnectar amb la societat civil- i una màxima voluntat: continuar el llegat del Club Comodín.
Així és com es va denominar el Cercle en els seus inicis, l'any 1951. El Club Comodín era un club de tertúlies camuflat amb una associació esportiva. Concretament, un club d'escacs. "Als fundadors els hi va semblar l'esport més intel·lectual", afirma Guardiola. El formaven economistes emblemàtics que volien lluitar contra l'immobilisme econòmic, petits i grans empresaris, directius, gent de l'acadèmia i de l'administració, pensadors liberals... Un grapat de persones de pensament heterogeni que volien obrir l'economia i interferir, amb la seva opinió, en el debat i la vida pública. I per fer-ho, necessitaven estar connectats amb la societat civil.
Aquest, de fet, és el principal repte que es marca Guardiola en el seu mandat en cas de ser escollit com el 19è president del Cercle d'Economia. Reconnectar amb la societat civil. Com? "Escoltant i aproximant-nos a ella", indica el candidat, exconseller delegat del Banc Sabadell i, fins fa menys d'una setmana, membre de la junta directiva del Cercle. La societat civil catalana ha canviat en els darrers anys, s'articula i s'expressa d'una manera diferent i "el Cercle encara està ancorat en un antic model de societat civil", ha admès. La nova societat civil econòmica està plena d'iniciatives envers les tendències tecnològiques, l'economia social, la salut, la reindustrialització... i Guardiola vol acollir aquests nous lideratges a través del Cercle.
Guardiola: "El Cercle encara està ancorat en un antic model de societat civil"
La ruta que marca Guardiola és que el Cercle esdevingui en un espònsor d'aquesta transformació. "Som un equip petit amb un gran llegat", afirma. Parla del llegat del Club Comodín, però també dels 18 presidents que l'entitat ha tingut al llarg de la història. Sí, es defineix com a continuista, però no només de Javier Faus, qui està finalitzant el seu mandat, sinó de tots els presidents que han liderat l'entitat. "Continuista d'un llegat", s'ha definit a si mateix. Concretament, sobre el mandat de Faus, ha fet una valoració positiva i ha afirmat que mantindrà les jornades de la Reunió del Cercle a Barcelona.
Incrementar l'engagement o rejovenir el Cercle?
Guardiola assegura que en l'últim any i mig ha intensificat la seva interacció amb els socis i que, arran d'aquesta posició, ha conclòs que ha d'incrementar l'engagement dels socis: la relació d'ells amb l'entitat i la seva participació. "Han de participar en la fabricació de pensament i en les activitats del Cercle", que segons ha indicat, "haurien de ser més atractives".
Creu que avui dia falten mecanismes per fer-los participar i que, per crear-los, cal "una organització estable, equip i pressupost". També vol "cuidar les expectatives" per tal d'evitar frustracions, com ha succeït en el passat amb diversos intents de creacions de mecanismes de participació.
Ha posat com a exemple el Cercle Obert, format pels més joves de l'entitat. "S'han posat a treballar i han fet un salt qualitatiu", ha apuntat. No es tracta, però, "de rejovenir per rejovenir, o ampliar per ampliar -apunta-, sinó de ser capaç de ser més atractiu o de connectar amb aquests lideratges que són més joves". Per a millorar l'engagement no creu que s'hagi de rejovenir el Cercle encara que sap que aquest és un procés bo i natural: "les baixes actuals són dels més grans i les últimes altes al Cercle són de persones joves".
De Catalunya i Von der Leyen
Temàticament, segons Guardiola, el Cercle es mou al voltant de cinc eixos: tres d'ells des del seu origen i dos adquirits amb el temps. El primer és la democràcia. "És normal que en els anys cinquanta la democràcia fos un gran tema, però sorprenentment, en el segle XXI encara estem amb aquest tema, en la defensa de la democràcia liberal", ha indicat. Un sistema, que segons el candidat, es veu amenaçat pel populisme, la fractura social, les desigualtats, el debat sobre la postveritat i la situació geopolítica provocada per Rússia.
Europa és el segon eix sobre el qual gira el Cercle des del seu inici, "amb una visió barcelonina i mediterrània d'Europa", ha indicat. Per aquest motiu ha tingut present a Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europa i una de les convidades més destacades a l'última Reunió del Cercle d'Economia, que va tenir lloc del 4 al 6 de maig a l'Hotel W de Barcelona. Guardiola ha volgut recordar l'inici de la ponència de Von der Leyen, poc abans de rebre el premi a la Construcció Europea. "(El Cercle) durant més de sis dècades, s'ha mantingut en el costat correcte de la història. Ha defensat la democràcia i una economia oberta. El Cercle sempre ha treballat per portar a Espanya allà on pertany: al centre d'una Europa forta i unida. I avui, Espanya està realment en el cor d'Europa".
El tercer eix és l'economia, encara que els esforços s'han redirigit de lluitar per aconseguir una obertura de l'economia, en el seu inici, a tenir una "economia competitiva que sigui inclusiva i sostenible també", ha indicat.
Guardiola: "No sóc independentista però sí que sóc amic d'Artur Mas"
Els dos temes que s'han consolidat en els darrers anys són Catalunya i el cas territorial, i Barcelona. Sobre el primer, Guardiola apunta que "el Cercle no pot defugir d'aquest debat". Creu, però, que la intervenció de l'entitat ha de venir des de l'heterogeneïtat, des de la vocació transaccional, des del debat madur i buscant un punt de trobada. Quan se li pregunta, afirma rotundament que no és independentista, encara que sí que és "amic d'Artur Mas".
Fabricar el pensament
Guardiola proposa crear mecanismes per construir pensament. Com la creació d'un comitè editorial -que d'alguna manera ja existeix-, que es reuneixi periòdicament per prendre el pols en l'actualitat i decantar els temes de debat. Vol complementar aquest òrgan amb un ecosistema de pensadors format per veus rellevants del Cercle i per "noves veus que emergeixen a la ciutat". També proposa crear cercles temàtics: estructurar grups segons el sector d'interès.
El rellotge de sorra
La de Guardiola és una candidatura esperada, que ara ha començat de manera oficial. El rellotge de sorra ha començat a funcionar i el que espera el candidat és que es mantingui un joc net, per evitar polaritzacions o ferides a l'entitat. Si guanya, està disposat a fer sacrificis: ja ha anunciat que deixaria la comissió econòmica del Barça si presideix l'entitat.
"M'estimo molt el Cercle d'Economia", ha afirmat Guardiola, qui pertany a l'entitat des de 1986. "Sempre he sentit el Cercle proper i m'he sentit propietari de les notes d'opinió, especialment en els últims anys que hem viscut". Es presenta a les eleccions perquè creu que en el Cercle "s'han de fer, canvis, se l'ha de fer evolucionar. Se l'ha de reinterpretar respecte a com el van somiar les persones que el van crear". El llegat del Club Comodín.