Després d’una legislatura marcada per la pandèmia, en què les prioritats es van reinvertir durant dos anys, Jaume Saltó vol recuperar les línies estratègiques que van quedar aparcades. Entre aquestes, en destaca la innovació, potenciar la bioeconomia, un àmbit que considera essencial, i la creació de sòl industrial per captar noves inversions d’empreses que necessitin parcel·les de superfícies mitjanes i grans.
Què va quedar pendent a fer de l’anterior legislatura que va frenar la pandèmia?
És cert que altres prioritats van passar per endavant, com la posada en marxa dels ERTO o els crèdits ICO, mesures molt encertades perquè les empreses sobrevisquessin. Tot i això, ara amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s’ha demostrat que s’està desenvolupant amb lentitud. A més, a les pimes els hi costa molt arribar. Són ajuts que no es capitalitzen. Aquesta eina és una mostra d’un mal que arrosseguem a l’economia: les pimes no tenim ni capacitat d’accés ni informació per optar als processos de contractació pública i als ajuts.
Des de la mateixa entitat, quins objectius es marca?
En aquesta nova Cambra, hem volgut rejovenir el plenari, amb gent jove que aporta visions diferents i que representen el futur. A més, hem incorporat sis dones, tot i les dificultats, ja que són les empreses que formen part de la Cambra les que escullen els seus representats, el que frena l’elecció. A més, també estic molt content pel fet que, per primera vegada, hagi entrat a l’entitat una empresa referent com la Corporació Alimentària de Guissona (CAG) o hagi tornat Vall Companys després de 15 anys. En aquest aspecte, crec que fins ara estàvem una mica coixos en un sector essencial per Lleida com l’agroalimentari i ara amb aquestes empreses hem guanyat en visibilitat i innovació.
"Les pimes no tenim ni capacitat d’accés ni informació per optar als processos de contractació pública i als ajuts"
I quins són els primers projectes que estableix?
Una de les primeres línies estratègiques és que volem crear una comissió d’innovació, en la qual les petites i grans empreses i els autònoms estiguin connectats amb els centres de recerca i la universitat. No podem deixar de banda que la innovació ha de buscar serveis i productes de proximitat. Es tracta de constituir un ecosistema, en el qual els actors empresarials es coneguin i treballin conjuntament quan surti una convocatòria, agilitzant així els terminis. Són passos per apropar el món de l’empresa i la universitat i que la recerca sigui realment aplicada, més pràctica.
Quin paper pot jugar la bioeconomia en el desenvolupament econòmic de Lleida?
Hem d’aprofitar que som forts al sector agroalimentari. S’ha vist la nostra fortalesa en la producció de porcí o en la de fruita. És a partir d’aquesta realitat que hem de ser capaços de reorientar elements com les dejeccions ramaderes, analitzades inicialment com un problema, per convertir-les en subproductes. El mateix procés el podem aplicar als residus de la fruita o a la gestió forestal. En aquesta línia, s’ha creat el biohub, que vol potenciar la valorització dels recursos biològics renovables i locals excedents de l’activitat productiva del país a partir d’infraestructures existents, contribuint a desenvolupar una transformació tecnològica que faciliti la producció de bioproductes, biomaterials i bioenergia.
Què s’està assolint amb l’anomenat grup G-10, en el qual estan implicat tots els agents econòmics de Lleida?
El G-10, que està format per la Cambra de Comerç de Lleida, la de Tàrrega, la Universitat de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, Pimec, la Coell, CCOO i UGT, és un exemple clar de com poder arribar a funcionar les iniciatives empresarials amb projectes compartits. És una estructura que intenta replicar el funcionament d’una empresa privada i utilitza una metodologia de treball que serveix com a model d’altres institucions i entitats.
"Un dels dèficits de l’economia lleidatana continua sent la industrialització"
Què pot aportar el polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans?
Crec que pot ajudar a resoldre un dels problemes que ha arrossegat Lleida en les darreres dècades: la falta de sòl industrial. Esperem que la construcció i la reparcel·lació del projecte ja s’adjudiqui per l’any pròxim. Aquest dèficit està centrat sobretot en parcel·les amb superfícies mitjanes i grans. Farà que les empreses lleidatanes creixin i, alhora, puguem captar noves inversions, procedents especialment d’àmbits com l’agroalimentari o el tecnològic. Per facilitar-ho, crearem una oficina de captació. Apostem per l’arribada de firmes sostenibles, vinculades a la indústria 4.0. Tot i que és cert que disposem d’un bon punt de partida, amb un sector agroalimentari fort, acompanyat d’un rècord de les exportacions, ens cal complementar-ho amb el foment d’una indústria que inclogui la tecnologia i la bioeconomia. Un dels dèficits de l’economia lleidatana continua sent la industrialització.
Un altra dubte recurrent... és què fem amb l’aeroport de Lleida-Alguaire?
Hem d’apostar definitivament pels usos industrials de l’aeroport. Activitats com el desballestament d’avions, proves amb nous combustibles, els assajos amb drons, totes elles relacionades amb la indústria aeronàutica, han de ser els reptes. L’aspiració ha de ser esdevenir l’aeroport logístic de Catalunya amb l’objectiu de descongestionar altres aeròdroms. Som conscients que és un espai ben comunicat, connectat amb l’autovia i que pot atraure una indústria que, precisament, busca connectivitat. Hem de recordar que des del futur polígon industrial de Torreblanca fins a l’aeroport hi ha una distància de només 20 minuts.
Encara queda alguna resta de l’estigma de Lleida com la ventafocs de Catalunya?
Va ser una realitat que vam viure amb els tancaments perimetrals derivats de la Covid-19, en què vam patir una discriminació fruit de la ignorància respecte a la nostra realitat. Encara que avui dia continuem estant lluny dels poders de decisió, el que ha canviat és la nostra mentalitat. Ara intentem captar inversions, abanderar iniciatives, reivindicar la nostra fortalesa. D’aquí sorgeix el lema: Lleida, terra d’oportunitats. La capital lleidatana és la ciutat dels 15 minuts, un indret ideal per qui busca qualitat de vida i que es troba a una hora del mar i de la muntanya. A més, ara cada vegada hi ha menys boira.