“La costa mediterrània té grans oportunitats de creixement en els pròxims anys”. Així de contundent ha estat el president de Ferrmed, Joan Amorós, durant la Jornada sobre la Diversificació de Menorca celebrada aquest divendres al CentreBit d’Alaior en reivindicar la necessitat i la urgència del Corredor Mediterrani. “En els pròxims anys veurem com l’economia europea es desplaçarà cap al sud i el Mediterrani tornarà a ser el centre del món”, ha sentenciat.
Per això és més important que mai disposar d’una bona infraestructura ferroviària. Tanmateix, a Espanya tenim un ample de via diferent del de la resta d’Europa, cosa que dificulta molt les connexions europees. Segons el president de Ferrmed, els tres grans vectors de creixement a Europa són l’eix que va del nord al sud, el que va de l’oest europeu fins a Àsia, i el mediterrani. “I on hi ha més possibilitats de progrés és on es creuen aquests tres vectors. Nosaltres tenim la sort que en tenim dos, el nord-sud i el mediterrani”, assenyala.
La paradoxa del centralisme
Les xifres parlen per si soles: el Corredor Mediterrani representa el 50% de l’economia espanyola, el 50% de la producció agrària en valor, el 55% de la producció industrial en béns de consum, prop del 60% de les exportacions a Europa i el 67% del tràfic portuari de tot l’Estat espanyol. “És un corredor indiscutible”, puntualitza Amorós després de la pluja de dades.
Amorós: "És incomprensible que hi hagi un AVE de Madrid a Zamora i no n'hi hagi cap de València a Barcelona"
Més encara. “El tràfic intercontinental creix un 4% cada any i no pot ser que tot passi per les autopistes”. L’eix que ha d’anar des de Lió a Algesires compta amb una part amb bones infraestructures, com és la que va des de França fins a Barcelona, però de la capital catalana a Algesires encara queda molt per fer. “És incomprensible que hi hagi un AVE de Madrid a Zamora i no n’hi hagi cap de València a Barcelona”, apunta Amorós.
I la paradoxa continua. “L’eix mediterrani és l’onzena regió del món en generació de riquesa, per la qual cosa és aquí on hem de centrar els esforços. Però, curiosament, el Govern espanyol es va treure de la màniga que tot havia de passar per Madrid i on s’estan fent les inversions pel Corredor és a Madrid i no a la costa mediterrània”, sentencia el president de Ferrmed.
Joan Amorós durant la ponència al CentreBit d'Alaior (Menorca) | Més per Menorca
El cost de l'aïllament
I quin paper hi juguen les illes en tot aquest entramat de xarxa ferroviària? Les Balears importen un 70% del tràfic de mercaderies i pràcticament un 85% d’aquest total ve de l’Estat espanyol, principalment de Catalunya i València. A més, un 90% de les exportacions de les illes van dirigides a la Península. Al final, totes les mercaderies que entren i surten de Menorca, i en general de les Illes Balears, passen pels ports de Barcelona i València.
No obstant això, la secretaria general de PIME Menorca, María García, posa de manifest el problema del transport a l’illa. “És tres vegades més car dur una mercaderia de Barcelona a Menorca que d’Alemanya a Barcelona”, lamenta.
García: "Dur una mercaderia de Barcelona a Menoroca és tres vegades més car que d'Alemanya a Barcelona"
Per al president de Ferrmed, la solució és clara: si hi hagués una infraestructura bona, els camions podrien arribar en tren fins a Barcelona i, des d’allà, introduir-los directament dins els vaixells fins a les illes. “Però per això és necessari que el Port de Barcelona tingui la infraestructura necessària per fer aquest traspàs del tren al vaixell”, assenyala.