Joan Canadell (Barcelona, 1967) és el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de Turisme de Barcelona. De vocació enginyer industrial, Canadell és també cofundador del Cercle Català de Negocis (CCN) i Petrolis Independents. Al seu currículum hi figuren diferents càrrecs a General Cable, Cycobox, BCN Cluster Graphics o Giracat. Consultoria d'innovació, sector gràfic, cru independentista o activitats d'animació amb vehicles elèctrics. Canadell rep VIA Empresa al seu nou despatx de les oficines de la Cambra a la Diagonal i parlem de la seva trajectòria, el secret de la victòria contra l'establishment, la relació amb Valls, les 14 cadires de plata o les patronals, les infraestructures, la construcció de la República i la sobirania fiscal, la nova llei de Cambres i el model de finançament, el lligam amb la Cambra de Comerç d'Espanya, el paper del Rei Felip VI després de l'1 d'Octubre i el moment polític de la Diada. Què li espera després de la Cambra? "Tinc una gran estima per aquest país i una gran estima per l'empresariat", reivindica.
Comencem amb una lliçó empresarial. Què és el més important que ha après al llarg de la seva trajectòria professional?
El més important en el món de l'empresa és la gent. Aconseguir un bon equip, motivar-los i tenir visió de futur. Si el projecte és engrescador, les coses funcionen.
Abans de presidir la Cambra, vas impulsar Petrolis Independents i el Cercle Català de Negocis.
Hi segueixo vinculat. Petrolis Independents és una empresa participada per mi i sóc soci del CCN des del 2015. Tinc un parell d'activitats professionals més i per sort, els meus socis em permeten dedicar més temps a la Cambra que a les meves empreses.
Fotografia d'Àngel Bravo
Petrolis Independents paga els seus impostos només a la Generalitat. És un model a seguir per a l'empresa catalana?
Des del primer dia que ens vam constituir liquidem els impostos a la Generalitat. Si un percentatge suficient d'empresaris ho féssim ajudaria, molt a pressionar a l'hora de negociar la situació política actual. Ara bé, és personal i complicat. No descarto que això pugui ser part de la solució al problema en un futur.
"Si un percentatge suficient d'empresaris liquidés els impostos a la Generalitat, ajudaria molt a l'hora de negociar la situació política actual"
Per què vas decidir presentar-te com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona?
No em vaig presentar com a president... Em presentava a la llista que es va muntar des de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). De seguida m'hi vaig posar bé perquè a l'època del CCN ja vaig participar en la demanda que es va fer a la Cambra durant les últimes eleccions perquè hi havia hagut irregularitats. Calia donar suport al projecte. Un cop vam guanyar sí que em vaig postular com a president perquè vaig sentir la pressió de fer-ho. Però, no era la meva intenció inicial perquè les meves feines requerien temps i és un desgast familiar.
Quin va ser el secret de la victòria?
Que la gran majoria de l'empresariat és independentista. L'altre dia estava llegint un article del Joe Briew que desglossa els CEOs dels últims anys, abans i després de l'1 d'Octubre. Es veu com l'independentisme puja per segments, sobretot en el sector més jove, més arrelat a Catalunya i amb més formació. No tots els empresaris compleixen aquestes tres condicions, però és un perfil general de l'empresari.
Fotografia d'Àngel Bravo
Un titular molt seu: "L'empresariat és molt més independentista que la societat".
Exacte. El segon secret de la victòria és que nosaltres vam ser capaços de despertar l'interès i motivar més gent a l'hora d'anar a votar que els altres. Però, això segurament és conseqüència del primer.
Josep Maria Ganyet va utilitzar aquesta metàfora: Mr Robot guanya Els Soprano. Tecnologia versus establishment.
Qui millor ho tenia pel que fa a base de dades era Pimec. Amb socis, no socis, gremis... Centenars de milers d'empresaris. L'ANC no tenia una base de dades de centenars de milers d'empresaris, sinó de 70.000 o 80.000 persones dels quals alguns eren empresaris. Si les bases de dades fossin el motiu, Enric Crous hauria guanyat les eleccions.
Com han sigut aquestes primeres setmanes al capdavant de la Cambra?
Apassionant. Molt enfeinat, amb molta activitat i el més important ha sigut ampliar molt la mirada. La Cambra té contactes molt més grans del que em podria haver imaginat. És interessant poder tenir una visió com a president de la Cambra i de Turisme de Barcelona. Aquest mes i escaig ha sigut per absorbir i conèixer. Déu n'hi do tot el que hem fet, però encara queda molta feina per fer.
La transició amb l’expresident Miquel Valls ha sigut realment “amistosa i ordenada”?
Sense cap mena de dubte. Ho hem d'agrair. No hi ha hagut cap conflicte amb el president Miquel Valls i no hi ha hagut cap informació que no ens hagi volgut donar. Hem mantingut tot l'equip tècnic de la casa.
Té pensat fer canvis en el tàndem Xavier Carbonell- Xavier Coronas?
No hi ha cap canvi previst. Hem fet confiança a l'equip i mentre no hi hagi motius per perdre aquesta confiança, tirarem endavant. No ens cal canviar d'equip perquè s'ha adaptat molt bé. No hem trobat cap reticència.
"No hi ha hagut cap conflicte amb el president Miquel Valls o les grans empreses"
Les 14 grans empreses han fet costat o ho han posat traves al mandat?
Hem tingut contacte amb totes i en general ha sigut bo. Tot depèn de les expectatives que tinguis i en el meu cas, les ha superat totes. No hi ha hagut cap mena de conflicte o pressió important. Millor del que m'esperava.
Quines accions legals s’han emprès contra la cadira buida pel finançament opac de Magma Disseny?
Encara no s'han emprès, però està aprovat fer-ho. Quan et compromets, s'ha de complir. La idea és substituir la cadira de Magma Disseny per una altra empresa.
"La campanya de Consum Estratègic de l'ANC no és un boicot i li vaig recordar a Sánchez Llibre que s'equivocava"
Quina és la relació de la Cambra amb les patronals Foment del Treball i Pimec?
Es va acceptar el resultat de les cadires patronals i no hi ha hagut cap mena de conflicte. Hi ha bona relació amb ells i ens hem anat veient. Encara no ens hem assegut per col·laborar conjuntament, però hem fet algun pas. Les relacions són tranquil·les, naturals i lògiques.
La campanya de Consum Estratègic de l’ANC ha sigut motiu de discòrdia?
Sí. Més que de discòrdia són visions diferents. Li vaig recordar al president de Foment del Treball Josep Sánchez Llibre que crec que s'equivoca a l'hora de fer anàlisi d'aquesta campanya. Jo ho he viscut des de dins i no és un boicot. Però, cadascú és lliure de tenir l'opinió que vulgui.
Fotografia d'Àngel Bravo
"S'ha perdut una oportunitat magnífica en aquesta trobada del Cercle, de reconèixer que un cop més l'any 2018 s'ha tancat amb un clar incompliment de les seves inversions compromeses per l'Estat, arribant a poc més del 10% del total de l'Estat quan la nostra contribució al PIB és gairebé del 20%", es criticava des d'Eines de País en un comunicat posterior a les jornades del Cercle d'Economia a Sitges.
Aquest octubre presentarem un informe sobre el cost d'oportunitat de les inversions no fetes. La Cambra sempre s'ha queixat de l'incompliment, i ara fins i tot ho fa Sánchez Llibre. El felicitem. Benvingut al club! Però, nosaltres volem fer un pas més i valorar quines conseqüències té això en la creació de riquesa, llocs de treball, pèrdua de temps amb Rodalies a Renfe, vies amb accidents que es poden evitar amb inversions, pèrdues d'oportunitat de noves inversions... Normalment, les infraestructures es fan perquè siguis més competitiu.
Quin paper vol jugar la Cambra en infraestructures?
Ens agradaria poder ser conscients de la situació del país, sobretot molt relacionat amb la política que vivim, i hem de mirar a mitjà o llarg termini. No es tracta tant de si s'ha invertit un 10%, 15% o 20% en infraestructures, sinó de veure quines infraestructures necessita el país. Quines infraestructures faríem si fóssim un Estat? Oi que no tindríem dèficit fiscal i tindríem 16.000 o 20.000 milions d'euros més per any? Oi que podríem fer moltes més inversions? Tindríem una Catalunya molt diferent en infraestructures de la que tenim avui. Volem tenir un país concentrat a Barcelona replicant el model de Madrid que engoleix l'economia de l'Estat? O volem una Catalunya en xarxa que d'aquí a 10 o 20 anys estigui molt més diversificada arreu del territori? Calen infraestructures per a tot això... Podem fer un Rodalies o un metro a 100 quilòmetres de Barcelona? Clar que podem! Ja no es tracta només d'explicar que som el 20% del PIB de l'Estat i que necessiten un 20% sinó quines infraestructures necessitem com a Estat, què costen i quant és això respecte al dèficit fiscal.
"Quines infraestructures faríem si fóssim un Estat? Oi que no tindríem dèficit fiscal i tindríem 16.000 o 20.000 milions d'euros més per any? Oi que podríem fer moltes més inversions?"
Com pot la Cambra ajudar a la construcció de la República i la sobirania fiscal?
No et desvelaré quins són els propers passos que farem, però en part van per aquí. Ens van votar perquè som Eines de País i considerem que la Cambra és Eines de País. Hem de respondre a aquest mandat i per tant, en els pròxims mesos, hem d'utilitzar la Cambra com una eina de país per aconseguir un Estat independent que és allò que crec que la majoria de l'empresariat vol. I dic crec perquè ho haurem de ratificar amb el sistema de consultes. Però estic convençut que es confirmarà. No estem parlant d'un projecte a llarg termini, ho hem de començar a fer ja.
Un altre dels lemes de campanya era desvincular l’economia catalana de l’Ibex 35 I no sotmetre’s al poder de l'oligopoli de Madrid.
El model econòmic espanyol no encaixa amb l'economia i l'empresa catalana. Hem de construir el nostre model econòmic i ser conscients de quin model volem que sigui. La Cambra ha d'explicar quin creiem que és aquest model i hem de desenvolupar una mena de pla estratègic en els pròxims 10 o 20 anys. És evident que els oligopolis no lliguen i són un impediment per a la petita i mitjana empresa catalana. Per exemple, el cost de l'energia de l'Estat espanyol és un impediment per a totes les petites i mitjanes empreses amb un mínim consum d'energia. Hem d'aconseguir que cada cop més la societat econòmica, empresarial i civil s'adoni que el nostre model és diferent de l'espanyol. De més valor afegit, de més exportacions... Treus Catalunya, Balears, Canàries o Andalusia i pràcticament no hi ha turisme a la resta d'Espanya. Treus Catalunya, València, Balears i País Basc i pràcticament no hi ha exportacions a la resta d'Espanya. Madrid exporta molt poc. Espanya té un problema de model econòmic pel baix valor afegit. El model català i espanyol són tan diferents que hem d'abandonar el model que ens condemna a la pobresa perquè Espanya és un dels països més pobres i amb més aturats de la UE i hem de fer valdre el nostre model econòmic. Això ningú ho ha explicat.
"El model econòmic espanyol no encaixa amb l'economia i empresa catalana.... Els oligopolis són un impediment per a la petita i mitjana empresa"
Es presentarà a la presidència del Consell de Cambres de Catalunya?
Sí, és una decisió que he pres aquests últims dies. No és tant Joan Canadell que es presenta com a president del Consell de Cambres sinó la Cambra de Barcelona com a projecte de país per desenvolupar el Consell de Cambres. No és el mateix la força que té la Cambra de Barcelona que és molta que la que pot tenir el Consell de Cambres. He anat a veure tots els presidents de les Cambres a les seves seus i ha estat molt interessant perquè ens hem conegut i la nostra proposta ha tingut molt bona rebuda en general i m'ha animat a fer el pas.
Com hauria de ser la nova llei de Cambres?
Hem d'aprofitar el moment actual per fer una llei de Cambres que vagi cap a un model català de 10 o 20 anys i que les Cambres puguin ser un motor per a Catalunya. No es tracta d'adaptar una fotocòpia del que s'ha fet a la Cambra d'Espanya que és la idea que hi havia amb els anteriors consellers però no amb la consellera Àngels Chacón. Hem de fer una llei de Cambres pensant en quines Cambres creiem que ha de tenir Catalunya en un futur i fins i tot, en un futur Estat.
Fotografia d'Àngel Bravo
Com per exemple?
La llei de Cambres ens reconeix competències que són molt més grans del que realment tenim assumides i s'ha anat perdent pes en els últims anys. Hem de fer una nova llei de Cambres ambiciosa, amb futur i ampli espectre. Què vol dir això? Desenvolupar més les competències que tenim en internacionalització. Al món hi ha al voltant de 9.000 cambres i podem signar molts convenis amb moltes cambres del món per ajudar els nostres empresaris a globalitzar-se. Buscar partners i filials i no només exportar.
"El mercat de Catalunya és el món", reivindica sovint.
Exacte. El món és 100 vegades més gran que Espanya. Durant molts anys ens ha semblat que el mercat espanyol és molt interessant, però el món és molt més gran amb oportunitats amplíssimes. És un problema de la corba de creixement i el mercat espanyol està sobresaturat perquè ja ha fet tot allò que ha pogut en els últims 40 anys. Hi ha països del món on pràcticament no han intentat fer res i aquí partim de zero i podem créixer molt. Les Cambres s'hi han d'involucrar molt més. La llei de Cambres reconeix que participem en la formació professional dual i aquest és un tema que tenen molt desenvolupat a països com Alemanya o Àustria. Tenim un atur de l'11% a Catalunya. Si fa cinc anys haguéssim format als joves aturats de llarga durada amb feines que ara tenim demanda i que no podem cobrir podríem tenir un atur de plena ocupació. També se'ns atribueix un paper de simplificació d'administrativa i és que qualsevol empresari et dirà que tenim un problema de burocràcia. La llei de Cambres ha de servir per fer un canvi radical sobre quin és el paper de les Cambres però ha de solucionar el problema del finançament. Ho ha de resoldre la Generalitat i segons com, també l'Estat.
"El model que teníem abans de Cambra continental és el més lògic, tot i que es requereix el pagament d'una quota per part de l'empresariat"
Quin hauria de ser el model de finançament: Cambra continental (utilitat pública reconeguda) o anglosaxona (adscripció voluntària)?
La Cambra és l'única que no respon a cap dels dos models que hi ha implementats en el món. El model que teníem abans de Cambra continental és el més lògic, tot i que es requereix el pagament d'una quota per part de l'empresariat. Però, el que no té sentit és que l'empresariat pagui una quota i després no tingui serveis o que no vegi que la Cambra està responent a les seves necessitats. La nostra victòria ha servit per tornar a posar les Cambres a primera línia i s'ha de fer entendre a l'empresariat que nosaltres volem fer un canvi per ajudar-lo, però que es requereix un pagament. La llei no permet quota obligatòria però sí quota voluntària. La funció pública que assumeix la Cambra ho ha de solucionar l'administració i la funció d'ajuda empresarial ho ha d'assumir l'empresa. Ara mateix, la Cambra se sosté bàsicament pels serveis i si hem de fer moltes més coses necessitem més infraestructures i haurem de trobar el mecanisme per fer col·laborar l'empresariat amb una petita quota: 100 euros l'any per empresa i són 400.000 empreses... Ja estaríem parlant de 40 milions d'euros que sumats als 20 milions d'euros d'ara, ja serien 60 milions d'euros que és el pressupost que té la Cambra de Lió.
La Cambra es traslladarà al 22@?
No està aprovat encara, però els tècnics hi estan treballant i estem acabant de veure la viabilitat del projecte. Pinta bé, jo crec que sí i que al final serà.
La Cambra de Comerç de Barcelona està lligada a la Cambra de Comerç d’Espanya?
He estat ratificat com a vicepresident segon a la Cambra de Comerç d'Espanya. Ja he anat al primer consell executiu i la relació amb el senyor Bonet és bona i més positiva del que m'esperava. A partir d'aquí, ja veurem quin paper juguem a Madrid, però tampoc tinc ganes de tenir un desgast que no reverteixi en la nostra economia. Serem pragmàtics i algun dia, quan siguem un Estat, esperem que ja no calgui ser-hi.
"Felip VI com a monarca de l'Estat espanyol ha de representar tota la societat i tot l'empresariat, no només al de fora de Catalunya. I demanar a les empreses que marxin d'aquí és un clar acte de..."
Bonet va demanar-li “respecte als principis bàsics constitucionals”.
Som on som. Però, Bonet sap perfectament per què estem aquí i per què ens han votat. Hi haurà un moment en què segurament hi haurà desavinences però ja arribaran... Ell també està d'acord en millorar el finançament i per tant, espero que puguem col·laborar.
“Amb la victòria a la Cambra s’ha castigat l’establishment per les pressions que va exercir a partir del discurs del Rei el 3 d’octubre”, escrivia a VIA Empresa. Declarareu Felip VI “persona non grata” a la Cambra?
Ho farem via consulta. Així ho farem si l'empresariat entén que això és raonable. I hi ha motius per fer-ho.... Però, abans preguntarem. Felip VI com a monarca de l'Estat espanyol ha de representar tota la societat i tot l'empresariat, no només al de fora de Catalunya. I demanar a les empreses que marxin d'aquí és un clar acte de... No sé com qualificar-ho. No és un acte noble.
S’ha de fer esforços perquè les grans empreses tornin a moure les seus socials a Catalunya?
Hem dit que no. S'ha demostrat que l'únic que han fet és canviar l'adreça en el registre i no hi ha hagut moviments importants ni d'actius ni de personal. La decisió de cada empresa és lliure i ha de fer el que consideri. Ara bé, creiem que això ha passat factura a algunes empreses i hem de fer un balanç.
La victòria a la Cambra és la millor notícia des del 27 d’octubre?
Això ens ho diuen. Probablement, des del món independentista, és veritat i és també un repte per a nosaltres.
En quin moment polític ens trobem?
Estem en un interpas fins que hi hagi les sentències. Això ens ha condicionat. Els polítics han situat les sentències com a punt de tall i ja veurem què representa. M'agrada aïllar-me una mica del dia a dia i veure-ho amb perspectiva: és evident que l'1 d'octubre va demostrar que la societat catalana vol fer un pas endavant i esdevenir un Estat independent. A no ser que hi hagi un altre referèndum que digui una cosa diferent, hem de seguir per aquesta via i els partits polítics haurien de defensar-ho. Des de la Cambra podem començar a construir un model de país perquè si el 27 d'octubre haguéssim tingut un país amb el reconeixement internacional que es demanava, ara ja ho estaríem fent. Vull entendre que ningú tenia al cap seguir fent el mateix que fèiem, sinó realment construir. Oi que tot el món independentista esperava reconeixement? Doncs, actuem com si el tinguéssim en tot allò que puguem i en línia amb construir un nou model econòmic i de país per al món empresarial. La Cambra ha de fer aquest paper i construir un model econòmic diferent. Ningú ens ho impedeix.
"Oi que tot el món independentista esperava reconeixement internacional? Doncs, actuem com si el tinguéssim en tot allò que puguem per construir un nou model econòmic i de país"
Anirà a la manifestació de la Diada?
Sí! Ja tinc la samarreta. La Diada representa una continuïtat amb el procés. Ho podem fer al revés: si la Diada fos un fracàs, algú es podria plantejar que el procés realment està acabant. Evidentment, la Diada no serà un punt de canvi, però si hi va poca gent pot suposar més desànim encara. Hem de reforçar-nos. El que pensi que és fàcil esdevenir un Estat al segle XXI sense conflicte bèl·lic... Doncs no. S'ha de tenir molta paciència, constància i persistència. S'ha de seguir anant a la Diada fins que aconseguim esdevenir un Estat perquè sinó donarem un missatge de debilitat que no ens convé.
Per què prefereix fer les rodes de premsa íntegrament en català?
Sincerament, aquest tema va ser una resposta a una actitud del món periodístic. Un president de la Cambra no pot ser un traductor. Si no s'entén que la Cambra no està per això, jo he de prendre una decisió i el reglament intern diu que el nostre idioma de comunicació oficial és el català i em quedo ben tranquil. Potser hauríem actuat diferent si s'hagués entès això, però com no s'ha volgut entendre i alguns mitjans ho han volgut utilitzar, és una decisió presa com a reacció. Ens mantindrem aquí.
"Un president de la Cambra no pot ser un traductor... El nostre idioma oficial és el català"
Té aspiracions polítiques quan deixi la presidència de la Cambra a Mònica Roca?
De la mateixa manera que no em plantejava ser president de la Cambra, no em plantejo res més. El càrrec de president de la Cambra és molt important. Si assumeixo la presidència del Consell de Cambres pot durar quatre anys i pot significar una dignificació pel consell de Cambres que ara està molt arraconat. Tinc un pla al cap de quatre anys i llavors ja en parlarem. Sincerament, de la mateixa manera que m'he vist empès a ser president de la Cambra, ja ho reflexionaré si algun dia es dóna una altra situació. Des del meu perfil personal, tinc una gran estima per aquest país i una gran estima per l'empresariat. Les dues coses m'agraden, em motiven i tinc ganes de treballar-hi. No saps mai el que pot passar.