A la campanya electoral va dir a tothom que el va voler escoltar que si ell guanyava, el seu mandat seria totalment presidencialista i que s’envoltaria de col·laboradors fidels per sobre de tot. Aquesta mateixa setmana assegurava que “el Club s’ha de gestionar com una empresa familiar”. Dilluns passat va fer un any que Joan Laporta va guanyar les eleccions a la presidència del FC Barcelona i si hi ha una cosa certa és que, en aquest sentit, ha complert sobradament la seva paraula. Per bé o per mal Laporta ha anat acumulant molt poder durant tot aquest any.
La necessitat d’exhibir un perfil que generés imatge d’expert en economia en un moment que el Club fregava la fallida, va fer que incorporés Jaume Giró al seu equip. Laporta no se’n va refiar mai perquè sabia que en algun moment li podria discutir la presidència, o almenys això es pensava Giró. L’endemà de guanyar les eleccions Laporta ja li va deixar les coses clares: el meu vicepresident primer serà Rafa Yuste, que no avalarà, per cert, cosa que tu si que has de fer, Jaume, si vols continuar. Resultat: trencadissa al cap d’encara no una setmana i primera baixa important a l’equip.
La necessitat d’avalar gairebé 125 milions d’euros va crear nous estranys companys de viatge a Jan Laporta: José Elías i Eduard Romeu, els més destacats. Ni es coneixien pràcticament, ni havien parlat gaire de cap projecte comú, ni hi havia cap punt de connexió més enllà d’arribar a governar a Can Barça i desprès ja en parlarem.
La necessitat d’avalar gairebé 125 milions d’euros va crear nous estranys companys de viatge a Jan Laporta: José Elías i Eduard Romeu, els més destacats
Quan a l’agost arriba l’hora de renovar Messi, Laporta, calcula que agafarà a tothom per sorpresa, acceptarà el crèdit que CVC ofereix als Clubs de la LFP a canvi de més del 10 per cent dels seus drets audiovisuals per un període d’uns 50 anys i amb aquests diners renovarà el mite argentí.
El dilluns 2 d’agost, Tebas anuncia amb trompeteria la bona nova del “mannà” que arriba als Clubs de la mà de CVC.
El guió dissenyat preveu que dimecres, 4 d’agost, sense donar explicacions ni temps de reaccionar als seus companys de Junta, Laporta signi l’adhesió al contracte de CVC i dijous, 5 d’agost, el president blaugrana pugui rematar la jugada amb el crack argentí i el seu pare, que viatja il·lusionat i expressament a Barcelona des de Miami. Una de les preteses jugades mestres que tan li agraden a Joan Laporta, acostumat a fer i desfer al seu aire. El resultat és una pífia monumental que, de moment, ha sortit pràcticament gratis al carismàtic president.
Florentino Pérez ho esgarria tot perquè quan el dilluns 2 d’agost coneix per primer cop els plans de Tebas, Roures i Laporta, crida a capítol aquella mateixa tarda a Javier de Jaime, responsable del fons d’inversió CVC a Espanya, i es fa explicar tots els detalls d’una operació que han fet a esquenes seves.
Quan Florentino té tota la informació fa trucar al seu home de total confiança al Real Madrid, José Ángel Sánchez, actual director general del club blanc, perquè expliqui la lletra amagada de l’acord al CEO del Barça, Ferran Reverter, amb qui manté una relació professional i fluida i que no sap gran cosa del què ha mogut el seu president.
Reverter s’assabenta d’un fet essencial de l’operació en aquell moment: els diners que el FC Barcelona accepti en aquella operació computen com a deute per un Club que està tècnicament en fallida. Una absoluta bogeria financera. Reverter té un dilema descomunal: fa veure que no ha sentit res i deixa fer al seu president o ho explica tot als principals avaladors perquè frenin la immensa imprudència de Laporta? Tria l’opció B. Reverter, que no havia estat mai una tria de Laporta, en aquell mateix moment comença a escriure la seva esquela, que es publicarà mig any més tard, el 8 de febrer passat. Per cert, des que Reverter va plegar el CEO del Barça també es diu Joan Laporta.
Des que Reverter va plegar el CEO del Barça també es diu Joan Laporta.
Encara es recorda el tuit que Javier Tebas fa el 6 d’agost dient que “Hace 72 horas @JoanLaportaFCB me explicaba perfectamente la operación, al ser unas cuentas en participación y daba su apoyo. ¿Qué pasó? En el FC Barcelona hay algun ejecutivo que habla mucho con...”.
Ja sabem què va significar la tria: dimecres 4 d’agost, Laporta no pot signar l’acord amb CVC perquè Elias i Romeu li prohibeixen i dijous 5 d’agost, Messi i el seu pare es queden amb un pam de nas perquè no hi ha renovació tot i que el notari que havia de certificar l’acord i la nota de premsa que havia d’anunciar la bona nova estaven totalment a punt. Diumenge 8 d’agost, Leo Messi anuncia, entre plors, que se’n va del Barça sense entendre massa bé què caram ha passat.
Quan el dia 1 de gener passat el govern espanyol decideix que ja no sigui obligatori per llei que els directius d’un Club que no sigui una SAE (Societat Anònima Esportiva) hagin d’avalar el 15 per cent de les despeses, a Joan Laporta se li obre el cel. A partir d’aquell moment pot prescindir, almenys de l’opinió, de tots aquells companys de Junta que va haver d’acceptar perquè l’ajudessin a avalar però que l’incomodaven cada cop que volia tirar pel dret. José Elias ja va plegar recentment de la Comissió de l’Espai Barça. Veurem fins quan aguanta Eduard Romeu.
Cal tenir en compte també que l’Assemblea del Club va aprovar majoritàriament la desaparició dels articles 66 i 67 dels seus Estatuts. El primer article posava un límit del 10 per cent del pressupost a qualsevol crèdit que assumís el Club. El segon, el 67, obligava a la Junta a dimitir si durant dos exercicis seguits presentava un deute superior a dues vegades l’Ebitda.
Laporta s’ha anat traient de sobre durant aquest any molts elements de control que limitaven la seva llibertat d’acció. Cada cop s’acosta més a la seva promesa de fer una mandat presidencialista, envoltat de col·laboradors, per sobre de tot, “fidels”
Laporta s’ha anat traient de sobre durant aquest any molts elements de control que limitaven la seva llibertat d’acció. Cada cop s’acosta més a la seva promesa de fer una mandat presidencialista, envoltat de col·laboradors, per sobre de tot, “fidels”. Aquesta mateixa setmana, Xavier Mas, fins ara compliance officer del Club, també ha hagut de plegar perquè era un nom proposat per Ferran Reverter. Li ha agafat el relleu Sergi Atienza, advocat penalista, actiu i polèmic tuitaire, i company de despatx i defensor acèrrim del president Laporta. Un compliance officer ha de garantir el compliment de la normativa de l' empresa, tenir influència en la direcció de la companyia i evitar que es cometin irregularitats. Podria ser que la primera irregularitat fos el propi nomenament d’Atienza?
Ja només queden la comissió de Control i Transparència, els mitjans de comunicació i els socis per vetllar l’administració del Club durant els propers quatre anys i mig que Laporta té per davant com a president del Barça.
Sobren motius per estar molt atents.