"Anys enrere, quan parlaves d'emprenedoria, la gent et deia: 'Empre... què?'. Nosaltres vam creure en l'emprenedoria des del minut 1 i ara podem dir que hem aconseguit que sigui una cosa normal". Així és com recorda la presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem), Joana Amat, els primers passos de l'organització –creada el 1996- i que té com a objectiu potenciar el talent femení.
Sabem que hi ha una bretxa salarial, que les tasques de la llar encara són 'deures' de la dona i que ella és qui més dificultats té per trobar feina estable. "Fins i tot parlem de manera oberta del sostre vidre, els entrebancs que té la dona per ocupar el mateix lloc que un home en l'empresa", insisteix Amat, en el marc del Dia de la Dona Emprenedora. Però res de tot això ha sigut suficient per trencar totalment amb les desigualtats que hi ha al mercat laboral entre els dos sexes. Una dura batalla en la qual, afirma la també directiva d'Amat Immobiliaris, lluiten des de fa ja anys.
Què cal fer per trencar amb el paradigma que viu la dona?
És un procés molt llarg, nosaltres ja fa cinc anys que treballem. Estem en contacte amb diferents organitzacions per fer que les dones entrin a l'empresa, perquè és coresponsabilitat de l'home i la dona. Hem parlat amb organitzacions de dones, de metges, d'empresaris, institucions... És un procés transversal que ha d'ajudar a fer que la dona deixi de ser vista com la principal responsable de la família. I un dels principals problemes que tenim són les baixes de maternitat i les reduccions de jornada, són massa llagues. Avui en dia tenim tecnologia, teletreball, videoconferències i moltes coses a la nostra disposició que fan que no tinguin sentit. Un cop es reincorporen al mercat laboral, la seva carrera professional mai més en reemprèn, i així les fem les pobres del futur. Tenim comprovat que mai podran cobrar el 100% de la jubilació perquè no hauran cotitzat el necessari. A tot Europa la mitjana de reducció de jornada està en 3 anys, no en 12, perquè als 3 anys el nen ja s'escolaritza.
El blindatge és un altre dels motius pels quals demaneu modificar la llei.
Hem fet un estudi per comparar la nostra situació amb el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Holanda, que són països avançats i propers, i allà no existeix el blindatge. Sí que tenen unes multes brutals, però són mesures dissuasives. El que nosaltres discutim és que no pot ser que un empresari hagi de mantenir una persona durant 12 anys, perquè no saps mai com evolucionarà l'empresa en aquest temps o com evolucionarà la persona. No sabem si aquesta persona serà l'adequada d'aquí a 12 anys; si resulta que amb el temps no és competent o no compleix noves funcions que no havies previst, no la pots acomiadar.
Però és una garantia perquè les dones no puguin ser acomiadades per ser mares.
Si culturalment el 50% de les reduccions les agafés l'home, hi hauria igualtat i s'hauria acabat el problema. Llavors seria obvi que existís el blindatge, perquè no seria la dona la principal afectada. A més a més, la jornada reduïda és un tema de professionals intermedis, no estem parlant de classes desfavorides, perquè aquestes dones no redueixen la jornada perquè necessiten els diners. El que reivindiquem és que les dones tinguin alternatives més avançades i integradores, que no caiguin en el parany dels 12 anys de reducció, perquè aquestes dones en càrrecs intermedis que rebutgen a la vida professional seran les que no arribaran a càrrecs superiors, es toparan amb el sostre de vidre. Si no arriben al mig, tampoc arribaran a dalt, i si no hi ha dones, la cultura de contractar-les anirà baixant.
Quines podrien ser aquestes alternatives que tindrien les dones?
Nosaltres a l'empresa tenim maternitat a la carta, que és una fórmula perquè les dones durant el primer any lliurement, i a base de borses de treball, puguin organitzar-se un calendari especial. Altres tenen sistemes de flexibilitat total d'entrada i sortida. Estem fent proves de diferents models per mostrar a la societat que hi ha alternatives, que si fas un mix de teletreball amb presencial, pots incorporar-te a poc a poc i sense deixar de cuidar els nens. I sense sacrificar la carrera professional ni renunciar al salari.
Quina és la resposta de les institucions i les empreses quan presenteu la proposta?
Hem anat avançant molt lentament, encara està tot en fase de preparació, però la resposta no és negativa. He tingut ja dues reunions amb la ministra de Treball, Fátima Báñez, però hem estat parats per aquest any sense govern, pel que hem de tornar a posar-nos en marxa ara. És cert que a vegades costa de fer entendre als polítics la situació, veus que no són conscients del món real, els has d'anar explicant les necessitats de les empreses i les dones.
Un dels elements que destaca és la necessitat de treballar amb diversos sectors, també ensenyament i sanitat.
Sí, volem aplegar els màxims actors possibles. El com s'influeix en les mares juga molt en el paper del futur de les dones professionals, no les podem fer sentir culpables i hi ha tendència a fer-ho des del punt de vista, sobretot, de la sanitat. Jo he tingut dos fills i mai m'he sentit malament, perquè sempre he pensat més en la qualitat del temps que en la quantitat.
La dona no és conscient d'ella com a professional?
Sí, el nostre diàleg com a dones sempre és el mateix. La dona ha de prendre consciència que ha de ser econòmicament independent. Quantes dones hem vist que tenien un marit i un bon sou, deixaven la feina, després se separaven i es veien en la misèria? La dona s'ha d'estimar. Molts dels projectes que ens arriben a Fidem són dones que s'han de reinventar i que les seves portes al mercat de treball s'han tancat. I moltes són qualificades, amb estudis universitaris, però no han trobat la manera de reincorporar-se després de ser mares perquè tampoc hi ha feina.
El 2009 el 19,5% dels càrrecs directius a Espanya l'ocupaven dones, mentre que la xifra ara ha caigut fins a l'11,8%, per què?
Ha baixat, clarament. En canvi, hi ha la dada que la bretxa salarial s'ha escurçat una mica, però hi ha trampa, perquè no és que les dones guanyin més, és que els homes han vist reduït el seu sou. I que estiguem baixant pel que fa als càrrecs directius, no sé el motiu exacte, però sospito que és perquè des de l'inici de la crisi hi ha menys dones en els càrrecs intermedis. Això vol dir que hi ha menys dones amb possibilitats d'arribar a dalt. El món va al revés, perquè surten més dones universitàries que homes, surten amb millors notes i, en canvi, com que surten a l'edat dels 25 als 35, quan toca la maternitat, no són seleccionades. És una contradicció que el país ha de corregir.
Si l'emprenedoria ha sigut l'opció de reincorporar-se al mercat, amb la remuntada, veurem menys dones apostant per projectes propis?
Segurament. Però quan diem que remunta, cal veure com. Són contractes temporals de tres mesos? No estem parlant d'això. La remuntada ara passa, lamentablement, pel sector turisme, on hi ha un tipus de contracte precari. Si el futur de la dona ha de ser aquest, jo no parlo del mateix. Vull que la dona trobi un treball on dignament es pugui guanyar la vida fins a la seva jubilació. Per a mi la remuntada encara no existeix.
Té més dificultats una dona emprenedora que un home?
Sí i crec que una part és personal. No és que no tinguin bones idees, les tenen iguals o millor, però tenen més motxilla a l'esquena. Per exemple, a les dones separades amb fills les has d'empènyer, tenen idees bones però els costa fer el pas perquè han perdut la confiança amb si mateixes. D'alguna manera, sempre tenen aquest punt més de conservadorisme, de pensar en el lloguer, els fills... això ho porten més al dia que els homes, que tenen menys aquesta angoixa. Trobar finançament també els costa més. A Fidem tenim amb Microbank el programa Incorpora, proposem les dones que tenen bons projectes i que, emocionalment, estan preparades. Anem amb molta cura i a vegades preferim dir-los que tenen una idea bona, però que no estan preparades anímicament. Som prudents perquè no volem fracassos.
Els costa més emprendre, però tenen projectes més sòlids?
Sí, la dona és molt perseverant. I encara que passi aquests alts i baixos, durant els anys que portem ajudant les dones, hem vist que l'índex de fracàs és baixíssim perquè la dona es reinventa i persevera més que l'home.
Aquesta setmana heu entregat els premis Fidem, i enguany heu incorporat el premi a l'emprenedoria social. És aquest tret més emocional que fa que les dones s'impliquin més en aquest sector?
Crec que sí. A vegades aquest component emocional pot ser també el seu punt negatiu, però sí, la sensibilitat que aporten és altíssima i els fa estar preparades per a l'emprenedoria social. Aquest any hem inaugurat el premi a l'emprenedoria social a Fidem, entre altres perquè anys enrere no se'n parlava. Aquest any se l'ha emportat l'Anna Ferrer de la fundació Vicente Ferrer perquè té aquesta sensibilitat i el pragmatisme i intel·ligència empresarial que cal.
Les guardonades amb els Premis Fidem 2016. Cedida