Aquests dies fa 29 anys que tota una ciutat i un país es bolcaven a favor dels Jocs Olímpics del 92, un esdeveniment que projectaria Barcelona i el país a tot el món. Organitzar uns jocs fou l’excusa per passar de la ciutat fabril i caduca, a la ciutat moderna, oberta al mar, mediterrània i reconeguda internacionalment. S’assentaven les bases per construir una economia local, forta, moderna i diversificada.
En aquells anys, la ciutat s’obrí al mar construint la seva façana marítima, dignificant la Barceloneta, aixecant el nou barri de la Vila Olímpica o remodelant l’Estadi Olímpic. Es recuperava Montjuïc com la muntanya de l’esport i la cultura, també suposava una oportunitat per dignificar el cor de la ciutat, la Ciutat Vella i el barri del Raval, amb la construcció, uns anys més tard, de la seva nova rambla. La ciutat tenia una gran oportunitat per donar-se a conèixer al món.
Els Jocs Olímpics del 92 eren altres èpoques, temps en què s'aconseguien grans acords en política
Eren altres èpoques, temps en què s’aconseguien grans acords en política. Malgrat les diferències entre administracions, tots coincidien que a Barcelona li calia un revulsiu, un projecte engrescador que servís per impulsar i fer progressar la capital de Catalunya.
Un debat barceloní que ve de llarg
Aquests dies ha ressuscitat el debat sobre la idoneïtat de presentar la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. El Govern de la Generalitat, en el marc de les futures negociacions amb el Govern Sánchez, ha plantejat aquesta possibilitat. És un dels projectes recurrents que no acaben mai de veure la llum i resulten difícilment acceptats per una majoria social, a causa dels moments de crisi econòmica i social que vivim.
Fa deu anys ja ho va intentar l’alcalde, Jordi Hereu, quan vivia una situació no fàcil en el Govern de la ciutat. Patia un important desgast en les enquestes i necessitava un revulsiu que l’ajudés a millorar. Posteriorment, l’alcalde Xavier Trias hi va apostar, amb la voluntat d’impulsar el projecte per al 2026, però va decaure quan Ada Colau va guanyar l’alcaldia. Avui, la proposta ha resorgit de la mà del Govern Aragonès.
Si al 92, l’excusa fou obtenir més recursos i construir noves infraestructures per transformar la ciutat, avui l’explicació és similar amb l’objectiu de generar un projecte engrescador per al Pirineu català. El model segueix essent el mateix.
Organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern pot ser beneficiós i productiu, sempre que es desenvolupin amb sostenibilitat, eficiència en la inversió i garanties que reverteixi a mig-llarg en el territori
I aquí és per on plora la criatura, la manca d’un bon sistema de finançament propi per Catalunya. Organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern pot ser beneficiós i productiu, sempre que es desenvolupin amb criteris de sostenibilitat, eficiència en la inversió i amb garanties que reverteixi a mig-llarg en el territori. El canvi climàtic, però, en pot ser un obstacle.
Els jocs més ecològics de la història
Tanmateix, el comitè organitzador de Tòquio 2020 s’ha fixat com objectiu que siguin els jocs més ecològics de la història, vetllant per l’ús d’electricitat renovable, una millor eficiència energètica, la mobilitat elèctrica o l’aprofitament del 60% de les seus esportives.
Com qualsevol empresa que s’obliga a complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, els ODS de Nacions Unides, el Comitè Olímpic Internacional, el COI, és el primer interessat en fer complir aquests criteris en l’organització dels jocs. Necessiten que guanyin candidatures amb projectes innovadors, que aprofitin infraestructura construïda, com per exemple, els habitatges buits que hi tenim als pobles del Pirineu i que podrien acollir la vila olímpica.
Coronar el Pirineu
I no menys important, Barcelona com a capital, per primera vegada, s’hauria de posar al servei del territori, fugint de discursos centralistes o acaparant inversions en benefici únicament de la ciutat o la seva regió metropolitana. El Pirineu pateix una despoblació important que l’obliga a repensar el seu futur, lligat a un model que el vertebri amb la resta del país.
Barcelona com a capital, per primera vegada, s'hauria de posar al servei del territori, fugint de discursos centralistes o acaparant inversions. El Pirineu pateix una desploblació important que l'obliga a repensar el seu futur
Apostar per l’esport de muntanya i un model de turisme diversificat pot ser un eix estratègic important, invertint alhora en un territori ben interconnectat de sud a nord i de l’est a l’oest, on els hubs i els ecosistemes d’innovació i tecnologia no necessàriament hagin d’ubicar-se en les àrees metropolitanes. Generar noves oportunitats i una nova economia ha d’estar a l’abast de tot el territori. Que es pugui viure amb les mateixes condicions tant a Barcelona, com a Puigcerdà, Deltebre, Les Borges Blanques o L’Armentera.
Evidentment, la resposta a tot això no ens la dóna únicament una bona planificació o organització d’uns jocs olímpics, sinó sobretot dotar-nos, de forma permanent, d’un bon finançament per a Catalunya. Potser, aleshores, no ens caldran més excuses per seguir avançant.