“Era el millor dels temps i era el pitjor dels temps; l’edat de la saviesa i també de la bogeria, l’època de les creences i de la incredulitat; l’era de la llum i les tenebres; la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació”, escrivia Charles Dickens a Història de dues ciutats. No és temps per a optimistes, diuen els més catastrofistes. No és temps per a catastrofistes, diuen els més optimistes. Aquest 24 de març es van complir quatre anys de la mort de Johan Cruyff. Futbolista, entrenador i mite. Filòsof, dins i fora del camp de joc. També en temps de coronavirus i confinament total.
Dickens: “Era el millor dels temps i era el pitjor dels temps; l’edat de la saviesa i també de la bogeria, l’època de les creences i de la incredulitat; l’era de la llum i les tenebres; la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació”
"Es lo que haría Johan". Així és com Jordi Cruyff titulava un article d'opinió en commemoració al seu pare i que el director de negoci de VIA Empresa - sempre positiu i constructiu- es va encarregar de fer-nos arribar a la resta de l'equip per animar-nos. Me'l vaig llegir un parell dos cops, el vaig compartir com tants altres missatges diaris amb la família i em van impactar especialment un parell de paràgrafs. Reprodueixo textualment:
Recuerdo un día que nuestro padre nos tuvo preocupados porque tardó más de la cuenta en regresar de su habitual visita a la clínica donde se sometía a tratamiento en su batalla contra el cáncer. Cuando volvió a casa, mi madre le preguntó un tanto desconcertada si le había pasado algo. “¡Tengo buenas noticias!”, anunció con amplia sonrisa. “Me han encontrado otro tumor”. Mi madre se contuvo las ganas de mandarle a paseo: “¡Pero qué noticia es esa!”. “Pues que me lo han encontrado y, como lo han encontrado, pues me lo podrán tratar y buscar una solución”, respondió tan pancho.
Mi padre era optimista nato en la adversidad. Excesivo, pensarán algunos. Pero así era él. En estos días de incertidumbre y pesimismo, muchos nos preguntamos, como suelo hacer cuando me asalta alguna duda, ¿qué haría Johan? Pues le habría buscado el lado positivo, como a todo, y nos hubiera sorprendido con alguna ocurrencia de las suyas.
Tot plegat, la mateixa setmana que s'ha presentat un ERTO a Can Barça com en tantíssimes altres empreses i que el jugador blaugrana Leo Messi ha donat un milió d'euros repartit entre l'Hospital Clínic i altres centres sanitaris d'Argentina o que el tècnic del Manchester City, Josep Guardiola, ha donat un milió d'euros a la Fundació Àngel Soler Daniel perquè adquireixi material sanitari. I no són els únics, ni molt menys. Spoiler: Aquest dilluns descobrirem a VIA Empresa de la mà de Marta Escobar qui són els empresaris (i famosos) més solidaris contra el coronavirus.
"La solidaritat s'ha convertit en la cara més amable de la crisi del coronavirus", diu la meva companya. Per això, avui no vull fer un recull de les pitjors notícies que ja coneixem minut a minut sinó un petit i breu homenatge a algunes de les bones notícies que també existeixen i omplen gran part de la nostra portada al diari, fins i tot en moments tan crítics com l'actual.
Aquest passat dilluns, ens vam despertar amb Un món en pausa de l'Anna Gener que diu així: "Les emocions també es fan més presents, perquè el silenci possibilita que ens puguem escoltar millor interiorment". Emocionem-nos i escoltem-nos. Alhora, Josep Maria Ganyet ens avançava en primícia el projecte #LlibreriesObertes, un projecte sense ànim de lucre per ajudar a les llibreries a seguir obertes durant el confinament.
Gener: "Les emocions també es fan més presents, perquè el silenci possibilita que ens puguem escoltar millor interiorment"
La companya Neus Navarro ha decidit homenatjar aquesta setmana i des de València la feina dels periodistes per partida doble des de la secció (Des)teletreballar amb nens. Primer part: La meua feina. Segona part: Treballem a contrallum. "Escriure i estimar, aquesta és la meua feina. A vegades se m'oblida, sort dels meus fills que m'ho han vingut a recordar".
Dimecres vam decidir investigar com la impressió 3D es posava al servei de la medicina per combatre el coronavirus. Tant és així que particulars des de casa i companyies especialitzades ja produeixen, nit i dia, mascaretes però també respiradors, viseres i altres peces. En total, més de 10.000 makers disposats a tot per ajudar.
Encara teníem ganes de més així que vam decidir explicar aquest divendres com seria l'hospital del futur, entre telemedicina i tecnologies com el Big Data, el 5G, la realitat virtual i augmentada o la robòtica.
Mentrestant, Xavier Marcet va escriure 12 coses (o manaments) que les empreses poden fer davant el coronavirus. Pensar en la gent o la societat, en les nostres capacitats, en aprendre, confiança, innovació o ecosistema, entre d'altres. "És moment per a l'autenticitat", assegura Marcet. I el professor Esteve Almirall es pregunta: "Com fer de la crisi... Una oportunitat?"
Marcet: "És moment per a l'autenticitat"
Deixeu-me acabar amb la pilota sempre al peu com Cruyff i donant veu a la lectora Alba Llull que després de perdre el seu oncle per coronavirus, va decidir enviar-nos una carta des de Palma de Mallorca a la secció El Racó del Lector i deixar-nos a tots sense paraules. "Et convido a tancar els ulls. A imaginar-te a la vora del mar, amb els teus. A imaginar-te en aquell bar, al que sempre has anat sense valorar-ho. Fes una llista de tots els països que vols visitar quan tot això acabi. Pensa en tots aquells que vas abraçar. Els petons que vas fer...". Aquí, la versió sencera.
És ja negra nit i el president del Grup Totmedia m'envia un missatge: "La incertesa s'alimenta d'informació que no ha passat. Es combat amb el present. Tota crisi té un final. Aprenem d'aquesta situació, per aplicar-ho quan tot passi. Optimisme i contagiem-lo!" No és gens fàcil, però al pitjor dels temps sempre és millor posar-hi la millor de les cares. Seguirem informant, a la primavera de l'esperança.